Referència d' A. Stern

L'historicisme pot ser definit mitjançant la fórmula veritas et virtus filiae temporis, la veritat i el valor són fills del temps, fills de la història. Sorgit a Alemanya a finals del segle XVIII i desenvolupat allí durant el XIX, l'historicisme és un relativisme històric que considera la veritat, el dret, els costums, l'ètica i, en general, a totes les idees i a tots els valors, com productes d'una època històrica donada, o d'una civilització específica o encara d'una determinada col·lectivitat nacional o regional. Per tant, aquestes idees i valors només són vàlids per a les èpoques, civilitzacions i, en casos extrems, només per a les nacions o regions que els han produït. [...]

L'historicisme és una antítesi; per a entendre'l, s'ha de conèixer la tesi que nega, la del dret natural, i el seu supòsit, el concepte d'una naturalesa humana o raó humana, considerada inalterable, eterna i idèntica a través dels temps, les nacions, les civilitzacions i les classes socials.

A. Stern.