Mostra la font per a Weil, Simone: llibertat, pensament i necessitat

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Weil, Simone: llibertat, pensament i necessitat|Idioma=Español}}
Res al món, no obstant això, pot impedir a l'home sentir que ha nascut per a la llibertat. Mai, succeeixi el que succeeixi, pot acceptar la servitud; perquè pensa. Mai ha deixat de somiar una llibertat sense límits, bé com a felicitat passada, de la qual s'hauria vist privat per un càstig, bé com a felicitat futura, deguda a una sort de pacte amb una providència misteriosa. El comunisme imaginat per Marx és la forma més recent d'aquest somni; un somni que, com tots els somnis, sempre ha resultat obertura i, si ha pogut consolar, ho ha fet com l'opi; és hora de renunciar a somiar la llibertat i decidir-se a concebre-la.

El que cal intentar representar clarament és la llibertat perfecta, no amb l'esperança d'aconseguir-la, sinó amb l'esperança d'aconseguir una llibertat menys imperfecta que la de la nostra condició actual, ja que el millor només és concebible pel perfecte; només pot dirigir-se cap a un ideal. L'ideal és tan irrealitzable com el somni, però, a diferència d'aquest, manté relació amb la realitat, permet, a títol de límit, ordenar les situacions, reals o realitzables, des del seu menor al seu més alt valor. La llibertat perfecta no es pot concebre com a desaparició d'aquesta necessitat la pressió de la qual sofrim sempre; mentre l'home visqui, és a dir, mentre constitueixi un fragment ínfim d'aquest univers despietat, la pressió de la necessitat mai es distendrà un sol instant.
{{Ref|Ref=S. Weil, ''Reflexiones sobre las causas de la libertad y de la opresión social'', Paidós, Barcelona 1995, p. 100-101.|Cita=true}}
{{InfoWiki}}