Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Wartofsky: l'epistemologia»

De Wikisofia

(adding es)
m (bot: - importància pel que fa al quefer científic hagués d'estar + importància respecte al quefer científic hauria d'estar)
 
(5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{TextOriginal|es}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki
La ciencia es un modo de conocer el mundo y también un cuerpo de conocimiento. Cabe caracterizarla en función de un proceso de investigación, de una búsqueda de la verdad, y es posible caracterizarla también como la estructura o cuerpo formado por la acumulación de las verdades fundadas, o presuntas verdades, que tal búsqueda haya originado. Surge ahora una serie de preguntas básicas referente al «status» de dichos conocimientos y presunciones de conocimiento: ¿qué quiere decir que uno sabe o que tiene razones para creer esto o aquello?, ¿por qué medios se adquiere dicho conocimiento?; ¿qué diferencia hay entre las conjeturas e hipótesis iniciales y aquellas que damos por confirmadas?; ¿qué papel desempeña la percepción sensorial en la adquisición de conocimientos?; ¿qué relación guarda el pensamiento con dicha percepción?; ¿qué papel desempeña la deducción en la génesis de presuntos conocimientos?; en una alternativa entre presuntos conocimientos que sean incompatibles, ¿cómo se elige?, y ¿qué sirve para garantizar o justificar las creencias, por una parte y, por otra, para desecharlas o combatirlas?
 
 
 
El análisis de estas preguntas recibe el nombre de «epistemología», o «teoría del conocimiento», y su importancia con respecto al quehacer científico debiera estar clara en líneas generales, porque la propia ciencia es tanto un medio de conocimiento como un cuerpo de presuntos conocimientos.
 
{{TextOriginalSeparador|dev}}
 
{{RecursWiki
 
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
}}
 
}}
Línia 11: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
La ciència és una manera de conèixer el món i també un cos de coneixement. cal caracteritzar-la en funció d'un procés d'investigació, d'una recerca de la veritat, i és possible caracteritzar-la també com l'estructura o cos format per l'acumulació de les veritats fundades, o presumptes veritats, que tal recerca hagi originat. Sorgeix ara una sèrie de preguntes bàsiques referent al «status» d'aquests coneixements i presumpcions de coneixement: què vol dir que un sap o que té raons per creure això o allò?, per què mitjans s'adquireix aquest coneixement?; quina diferència hi ha entre les conjectures i hipòtesis inicials i aquelles que donem per confirmades?; quin paper exerceix la percepció sensorial en l'adquisició de coneixements?; quina relació guarda el pensament amb aquesta percepció?; quin paper exerceix la deducció en la gènesi de presumptes coneixements?; en una alternativa entre presumptes coneixements que siguin incompatibles, com es tria?, i què serveix per garantir o justificar les creences, d'una banda i, per una altra, per rebutjar-les o combatre-les?
+
La ciència és una manera de conèixer el món i també un cos de coneixement. cal caracteritzar-la en funció d'un procés d'investigació, d'una recerca de la veritat, i és possible caracteritzar-la també com l'estructura o cos format per l'acumulació de les veritats fundades, o presumptes veritats, que tal recerca hagi originat. Sorgeix ara una sèrie de preguntes bàsiques referent al «status» d'aquests coneixements i presumpcions de coneixement: què vol dir que un sap o que té raons per a creure això o allò?, per què mitjans s'adquireix aquest coneixement?; quina diferència hi ha entre les conjectures i hipòtesis inicials i aquelles que donem per confirmades?; quin paper exerceix la percepció sensorial en l'adquisició de coneixements?; quina relació guarda el pensament amb aquesta percepció?; quin paper exerceix la deducció en la gènesi de presumptes coneixements?; en una alternativa entre presumptes coneixements que siguin incompatibles, com es tria?, i què serveix per a garantir o justificar les creences, d'una banda i, per una altra, per a rebutjar-les o combatre-les?
  
L'anàlisi d'aquestes preguntes rep el nom d' «epistemologia», o «teoria del coneixement», i la seva importància pel que fa al quefer científic hagués d'estar clara en línies generals, perquè la pròpia ciència és tant un mitjà de coneixement com un cos de presumptes coneixements.
+
L'anàlisi d'aquestes preguntes rep el nom d'«epistemologia», o «teoria del coneixement», i la seva importància respecte al quefer científic hauria d'estar clara en línies generals, perquè la pròpia ciència és tant un mitjà de coneixement com un cos de presumptes coneixements.
 
{{Ref|Ref=''Introducción a la filosofía de la ciencia'', 2 vols., Alianza, Madrid 1973, vol. 1, p. 31.|Títol=Introducción a la filosofía de la ciencia|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Introducción a la filosofía de la ciencia'', 2 vols., Alianza, Madrid 1973, vol. 1, p. 31.|Títol=Introducción a la filosofía de la ciencia|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 07:58, 7 feb 2018

La ciència és una manera de conèixer el món i també un cos de coneixement. cal caracteritzar-la en funció d'un procés d'investigació, d'una recerca de la veritat, i és possible caracteritzar-la també com l'estructura o cos format per l'acumulació de les veritats fundades, o presumptes veritats, que tal recerca hagi originat. Sorgeix ara una sèrie de preguntes bàsiques referent al «status» d'aquests coneixements i presumpcions de coneixement: què vol dir que un sap o que té raons per a creure això o allò?, per què mitjans s'adquireix aquest coneixement?; quina diferència hi ha entre les conjectures i hipòtesis inicials i aquelles que donem per confirmades?; quin paper exerceix la percepció sensorial en l'adquisició de coneixements?; quina relació guarda el pensament amb aquesta percepció?; quin paper exerceix la deducció en la gènesi de presumptes coneixements?; en una alternativa entre presumptes coneixements que siguin incompatibles, com es tria?, i què serveix per a garantir o justificar les creences, d'una banda i, per una altra, per a rebutjar-les o combatre-les?

L'anàlisi d'aquestes preguntes rep el nom d'«epistemologia», o «teoria del coneixement», i la seva importància respecte al quefer científic hauria d'estar clara en línies generals, perquè la pròpia ciència és tant un mitjà de coneixement com un cos de presumptes coneixements.

Introducción a la filosofía de la ciencia, 2 vols., Alianza, Madrid 1973, vol. 1, p. 31.

Original en castellà

La ciencia es un modo de conocer el mundo y también un cuerpo de conocimiento. Cabe caracterizarla en función de un proceso de investigación, de una búsqueda de la verdad, y es posible caracterizarla también como la estructura o cuerpo formado por la acumulación de las verdades fundadas, o presuntas verdades, que tal búsqueda haya originado. Surge ahora una serie de preguntas básicas referente al «status» de dichos conocimientos y presunciones de conocimiento: ¿qué quiere decir que uno sabe o que tiene razones para creer esto o aquello?, ¿por qué medios se adquiere dicho conocimiento?; ¿qué diferencia hay entre las conjeturas e hipótesis iniciales y aquellas que damos por confirmadas?; ¿qué papel desempeña la percepción sensorial en la adquisición de conocimientos?; ¿qué relación guarda el pensamiento con dicha percepción?; ¿qué papel desempeña la deducción en la génesis de presuntos conocimientos?; en una alternativa entre presuntos conocimientos que sean incompatibles, ¿cómo se elige?, y ¿qué sirve para garantizar o justificar las creencias, por una parte y, por otra, para desecharlas o combatirlas?

El análisis de estas preguntas recibe el nombre de «epistemología», o «teoría del conocimiento», y su importancia con respecto al quehacer científico debiera estar clara en líneas generales, porque la propia ciencia es tanto un medio de conocimiento como un cuerpo de presuntos conocimientos.