Mostra la font per a Tristram Engelhardt, H.: la bioètica secular

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Tristram Engelhardt, H.: la bioètica secular|Idioma=Español}}
La moralitat d'una bioètica secular no serveix d'orientació per a viure la vida, sinó que és més aviat una moralitat capaç de vincular a estranys morals que es troben i col·laboren pacíficament, ja que és el poc que comparteixen persones provinents de diferents comunitats morals i portadores de visions diferents. Per tant cal tolerar moltes coses que sabem que són profundament errònies. No podem utilitzar l'argumentació racional per a corregir aquests errors. Aquesta correcció només es podrà aconseguir a través de la conversió a una comunitat moral que atorgui una guia adequada i substància moral.

Dels nostres raonaments no es dedueix que calgui abandonar tradicions morals com la judeo-cristiana. Molt al contrari, les proposicions d'una moral secular i pluralista, d'una bioètica secular, són inevitables, encara que no en el sentit que tinguin o hagin de substituir les vides morals concretes que viuen els individus en companyia d'altres persones anuents. Proporcionen el llenguatge poc dens de la comunicació pacífica que s'estableix amb els estranys morals, així com la textura del discurs que es pot compartir, fins i tot amb aquells amb els qui s'està en profund desacord.

Ens veiem compel·lits a viure les nostres vides en dues dimensions morals. D'una banda, i en virtut de pertànyer a una comunitat mortal real i concreta, tenim un compromís amb determinades concepcions morals del que és una bona assistència sanitària, i en raó d'això seríem bons baptistes, hindús, catòlics romans o jueus. No obstant això, en la mesura que la nostra comunitat no inclou a totes les altres, necessitem apropar-nos a elles dins dels límits d'una moral secular i pluralista. [...]

La moral secular i la bioètica secular es fonamenten, per tant, en limitacions: les que estableixen la raó i l'autoritat, i això és inevitable, no perquè està ben fonamentada, sinó perquè altres concepcions són incapaces de fonamentar el dret a usar la força per a controlar les vides d'uns altres sense el seu consentiment, Disposem, doncs, d'una moral que permet a moltes morals créixer i florir gràcies a les limitacions de la nostra capacitat, en termes racionals generals, per a fonamentar l'autoritat que permeti imposar coercitivament una visió moral particular, i gràcies també al criteri, sempre esgrimible intel·lectualment, d'una comunitat pacífica. L'assistència sanitària d'homes i dones finits pressuposa, per tant, una visió moral de generositat i tolerància.
{{Ref|Ref=''Los fundamentos de la bioética'', Paidós Ibérica, Barcelona 1995, p. 452-453.|Títol=Los fundamentos de la bioética|Cita=true}}
{{InfoWiki}}