Diferència entre revisions de la pàgina «Tomàs d'Aquino: la justícia distributiva»
De Wikisofia
m (Jorcor ha mogut Recurs:Tomás d'Aquino: la justícia distributiva a Recurs:Tomàs d'Aquino: la justícia distributiva: Text de reemplaçament - "Tomás" a "Tomàs") |
m (Text de reemplaçament - "Suma" a "Summa") |
||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
}} | }} | ||
Com ja s'ha dit, en la justícia distributiva es dóna alguna cosa a una persona privada, quan el de la totalitat és a causa de la part, i això serà tant major quant la part tingui major relleu en el tot. Per això, en la justícia distributiva es dóna a una persona tant més dels béns comuns com més preeminència té en la comunitat aristocràtica per la virtut; en l'oligàrquica, per les riqueses; en la democràtica, per la llibertat, i en altres d'una altra manera. D'aquí que en la justícia distributiva no es determini el mitjà segons la igualtat de cosa a cosa, sinó segons la proporció de les coses a les persones, de tal sort que en el grau que una persona excedeixi a una altra, la cosa que se li doni excedeixi a la qual es doni a l'altra persona; i per això diu Aristòtil que tal mitjà és segons la «proporcionalitat geomètrica», la que determina l'igual, no quantitativa, sinó proporcionalment. | Com ja s'ha dit, en la justícia distributiva es dóna alguna cosa a una persona privada, quan el de la totalitat és a causa de la part, i això serà tant major quant la part tingui major relleu en el tot. Per això, en la justícia distributiva es dóna a una persona tant més dels béns comuns com més preeminència té en la comunitat aristocràtica per la virtut; en l'oligàrquica, per les riqueses; en la democràtica, per la llibertat, i en altres d'una altra manera. D'aquí que en la justícia distributiva no es determini el mitjà segons la igualtat de cosa a cosa, sinó segons la proporció de les coses a les persones, de tal sort que en el grau que una persona excedeixi a una altra, la cosa que se li doni excedeixi a la qual es doni a l'altra persona; i per això diu Aristòtil que tal mitjà és segons la «proporcionalitat geomètrica», la que determina l'igual, no quantitativa, sinó proporcionalment. | ||
| − | {{Ref|Ref='' | + | {{Ref|Ref=''Summa de teologia'', II-II, q.61, a.2 (en C. Fernández, ''Els filòsofs medievals. Selecció de textos'', BAC, Madrid 1980, p. 644-645).|Títol=Summa de teologia'', II-II, q.61, a.2 (en C. Fernández, ''Els filòsofs medievals. Selecció de textos|Cita=true}} |
{{Propietat | {{Propietat | ||
|Propi=No | |Propi=No | ||
Revisió del 23:30, 6 abr 2015
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Com ja s'ha dit, en la justícia distributiva es dóna alguna cosa a una persona privada, quan el de la totalitat és a causa de la part, i això serà tant major quant la part tingui major relleu en el tot. Per això, en la justícia distributiva es dóna a una persona tant més dels béns comuns com més preeminència té en la comunitat aristocràtica per la virtut; en l'oligàrquica, per les riqueses; en la democràtica, per la llibertat, i en altres d'una altra manera. D'aquí que en la justícia distributiva no es determini el mitjà segons la igualtat de cosa a cosa, sinó segons la proporció de les coses a les persones, de tal sort que en el grau que una persona excedeixi a una altra, la cosa que se li doni excedeixi a la qual es doni a l'altra persona; i per això diu Aristòtil que tal mitjà és segons la «proporcionalitat geomètrica», la que determina l'igual, no quantitativa, sinó proporcionalment.
| Summa de teologia, II-II, q.61, a.2 (en C. Fernández, Els filòsofs medievals. Selecció de textos, BAC, Madrid 1980, p. 644-645). |
Original en castellà
Como ya se ha dicho, en la justicia distributiva se da algo a una persona privada, en cuanto lo de la totalidad es debido a la parte, y esto será tanto mayor cuanto la parte tenga mayor relieve en el todo. Por esto, en la justicia distributiva se da a una persona tanto más de los bienes comunes cuanto más preeminencia tiene en la comunidad aristocrática por la virtud; en la oligárquica, por las riquezas; en la democrática, por la libertad, y en otras de otra manera. De aquí que en la justicia distributiva no se determine el medio según la igualdad de cosa a cosa, sino según la proporción de las cosas a las personas, de tal suerte que en el grado que una persona exceda a otra, la cosa que se le dé exceda a la que se dé a la otra persona; y por eso dice Aristóteles que tal medio es según la «proporcionalidad geométrica», la que determina lo igual, no cuantitativa, sino proporcionalmente.
Suma de teología, II-II, q.61, a.2 (en C. Fernández, Los filósofos medievales. Selección de textos, BAC, Madrid 1980, p. 644-645).