Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Tomàs d'Aquino: analogia del ser»

De Wikisofia

m (Jorcor ha mogut Recurs:Tomás d'Aquino: analogia del ser a Recurs:Tomàs d'Aquino: analogia del ser: Text de reemplaçament - "Tomás" a "Tomàs")
m (Text de reemplaçament - "''Els filòsofs medievals." a "''Los filósofos medievales'.")
 
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
 
{{RecursWiki
 
{{RecursWiki
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
}}
 
{{RecursoEnlace
 
|Enllaç=
 
}}
 
{{Multimèdia
 
|Upload Type=
 
|File=
 
|Service=
 
|Embed=
 
 
}}
 
}}
 
{{RecursBase
 
{{RecursBase
Línia 16: Línia 7:
 
}}
 
}}
 
El creador i la creatura es redueixen a alguna cosa un, no per comunitat d'univocació, sinó d'analogia. Aquesta comunitat pot ser de dues classes: o perquè alguns éssers participen alguna cosa un amb ordre de prioritat i de posterioritat, com la potència i l'acte la raó de ser, i el mateix la substància i l'accident, o perquè un rep l'ésser i el nom d'un altre. Aquesta és l'analogia que té la creatura envers el creador: la creatura, en efecte, no té ser sinó en tant que procedeix del primer ens, ni rep el nom d'ens sinó en tant que imita al primer ens; i el mateix succeeix amb la saviesa i les altres coses que es diuen de la creatura.
 
El creador i la creatura es redueixen a alguna cosa un, no per comunitat d'univocació, sinó d'analogia. Aquesta comunitat pot ser de dues classes: o perquè alguns éssers participen alguna cosa un amb ordre de prioritat i de posterioritat, com la potència i l'acte la raó de ser, i el mateix la substància i l'accident, o perquè un rep l'ésser i el nom d'un altre. Aquesta és l'analogia que té la creatura envers el creador: la creatura, en efecte, no té ser sinó en tant que procedeix del primer ens, ni rep el nom d'ens sinó en tant que imita al primer ens; i el mateix succeeix amb la saviesa i les altres coses que es diuen de la creatura.
{{Ref|Ref=''Comentari als quatre llibres de les sentències de Pere Llombard'', Llibre I, Pról., c.2, a. 2, (en C. Fernández, ''Els filòsofs medievals. Selecció de textos'', 2 vols., BAC, Madrid 1980, vol. II, p. 240-241).|Títol=Comentari als quatre llibres de les sentències de Pere Llombard'', Llibre I, Pról., c.2, a. 2, (en C. Fernández, ''Els filòsofs medievals. Selecció de textos|Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=''Comentari als quatre llibres de les sentències de Pere Llombard'', Llibre I, Pról., c.2, a. 2, (en C. Fernández, ''Los filósofos medievales'. Selecció de textos'', 2 vols., BAC, Madrid 1980, vol. II, p. 240-241).|Títol=Comentari als quatre llibres de les sentències de Pere Llombard'', Llibre I, Pról., c.2, a. 2, (en C. Fernández, ''Los filósofos medievales'. Selecció de textos|Cita=true}}
{{Propietat
 
|Propi=No
 
|Allow=No
 
|Accept=No
 
}}
 
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 22:00, 28 set 2016

El creador i la creatura es redueixen a alguna cosa un, no per comunitat d'univocació, sinó d'analogia. Aquesta comunitat pot ser de dues classes: o perquè alguns éssers participen alguna cosa un amb ordre de prioritat i de posterioritat, com la potència i l'acte la raó de ser, i el mateix la substància i l'accident, o perquè un rep l'ésser i el nom d'un altre. Aquesta és l'analogia que té la creatura envers el creador: la creatura, en efecte, no té ser sinó en tant que procedeix del primer ens, ni rep el nom d'ens sinó en tant que imita al primer ens; i el mateix succeeix amb la saviesa i les altres coses que es diuen de la creatura.

Comentari als quatre llibres de les sentències de Pere Llombard, Llibre I, Pról., c.2, a. 2, (en C. Fernández, Los filósofos medievales'. Selecció de textos, 2 vols., BAC, Madrid 1980, vol. II, p. 240-241).