Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Text de Hobbes»

De Wikisofia

m (bot: - abans,ho anomenem'' + abans,l'anomenem'')
m (bot: - Per la qual cosa imaginació + Per això imaginació)
 
Línia 1: Línia 1:
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Text de Hobbes|Idioma=Español}}
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Text de Hobbes|Idioma=Español}}
  
La imaginació no és més que el ''sentit decaient'', i es troba en els homes i en moltes altres criatures vivents tant en la vigília com durant el somni. [...] A aquest ''decaure del sentit'', com vaig dir abans,l'anomenem'' imaginació ''quan volem expressar la cosa mateixa o la seva ''fantasia''. Però quan volem expressar el ''decaïment'', i dir que el sentit és vell, passat i s'esvaeix, parlem de ''memòria''. Per la qual cosa imaginació i memòria són una sola i mateixa cosa, que per diverses raons té noms diversos. [...]
+
La imaginació no és més que el ''sentit decaient'', i es troba en els homes i en moltes altres criatures vivents tant en la vigília com durant el somni. [...] A aquest ''decaure del sentit'', com vaig dir abans,l'anomenem'' imaginació ''quan volem expressar la cosa mateixa o la seva ''fantasia''. Però quan volem expressar el ''decaïment'', i dir que el sentit és vell, passat i s'esvaeix, parlem de ''memòria''. Per això imaginació i memòria són una sola i mateixa cosa, que per diverses raons té noms diversos. [...]
  
 
Per part seva, la sensació es refereix exclusivament a les coses que han estat abans percebudes en el sentit, ja sigui d'una vegada íntegrament o ja sigui per parts en diferents moments. La primera (que implica l'acte d'imaginar la totalitat de l'objecte tal com va ser presentat al sentit) és ''simple imaginació'', com quan imaginem un home o un cavall abans vists. L'altra és ''composta'', com quan per la visió d'un home en un moment i d'un cavall en un altre, formem en la nostra ment un centaure. Quan un home compon la imatge de la seva pròpia persona a partir de la imatge de les accions d'un altre home, com en els individus que s'imaginen ser un Hèrcules o un Alexandre (cosa freqüent en els afeccionats afectes a la lectura de relats), es tracta d'una imaginació composta que, en sentit propi, no és sinó una ficció de la ment.
 
Per part seva, la sensació es refereix exclusivament a les coses que han estat abans percebudes en el sentit, ja sigui d'una vegada íntegrament o ja sigui per parts en diferents moments. La primera (que implica l'acte d'imaginar la totalitat de l'objecte tal com va ser presentat al sentit) és ''simple imaginació'', com quan imaginem un home o un cavall abans vists. L'altra és ''composta'', com quan per la visió d'un home en un moment i d'un cavall en un altre, formem en la nostra ment un centaure. Quan un home compon la imatge de la seva pròpia persona a partir de la imatge de les accions d'un altre home, com en els individus que s'imaginen ser un Hèrcules o un Alexandre (cosa freqüent en els afeccionats afectes a la lectura de relats), es tracta d'una imaginació composta que, en sentit propi, no és sinó una ficció de la ment.
 
{{Ref|Ref=''''''Th. Hobbes, ''Leviatan'', cap. 2 (Editora Nacional, Madrid 1979, p. 126-128).|Títol=''''Th. Hobbes, ''Leviatan|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''''''Th. Hobbes, ''Leviatan'', cap. 2 (Editora Nacional, Madrid 1979, p. 126-128).|Títol=''''Th. Hobbes, ''Leviatan|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 09:23, 25 nov 2018

La imaginació no és més que el sentit decaient, i es troba en els homes i en moltes altres criatures vivents tant en la vigília com durant el somni. [...] A aquest decaure del sentit, com vaig dir abans,l'anomenem imaginació quan volem expressar la cosa mateixa o la seva fantasia. Però quan volem expressar el decaïment, i dir que el sentit és vell, passat i s'esvaeix, parlem de memòria. Per això imaginació i memòria són una sola i mateixa cosa, que per diverses raons té noms diversos. [...]

Per part seva, la sensació es refereix exclusivament a les coses que han estat abans percebudes en el sentit, ja sigui d'una vegada íntegrament o ja sigui per parts en diferents moments. La primera (que implica l'acte d'imaginar la totalitat de l'objecte tal com va ser presentat al sentit) és simple imaginació, com quan imaginem un home o un cavall abans vists. L'altra és composta, com quan per la visió d'un home en un moment i d'un cavall en un altre, formem en la nostra ment un centaure. Quan un home compon la imatge de la seva pròpia persona a partir de la imatge de les accions d'un altre home, com en els individus que s'imaginen ser un Hèrcules o un Alexandre (cosa freqüent en els afeccionats afectes a la lectura de relats), es tracta d'una imaginació composta que, en sentit propi, no és sinó una ficció de la ment.

'Th. Hobbes, Leviatan, cap. 2 (Editora Nacional, Madrid 1979, p. 126-128).

Original en castellà

La imaginación no es más que el sentido decayendo, y se encuentra en los hombres y en muchas otras criaturas vivientes tanto en la vigilia como durante el sueño. [...] A este decaer del sentido, como dije antes,lo llamamos imaginación cuando queremos expresar la cosa misma o su fantasía. Pero cuando queremos expresar el decaimiento, y decir que el sentido es viejo, pasado y se desvanece, hablamos de memoria. Por lo cual imaginación y memoria son una sola y misma cosa, que por diversas razones tiene nombres diversos. [...]

Por su parte, la sensación se refiere exclusivamente a las cosas que han sido antes percibidas en el sentido, bien de una vez en su totalidad o bien por partes en distintos momentos. La primera (que implica el acto de imaginar la totalidad del objeto tal como fue presentado al sentido) es simple imaginación, como cuando imaginamos un hombre o un caballo antes vistos. La otra es compuesta, como cuando por la visión de un hombre en un momento y de un caballo en otro, formamos en nuestra mente un centauro. Cuando un hombre compone la imagen de su propia persona a partir de la imagen de las acciones de otro hombre, como en los individuos que se imaginan ser un Hércules o un Alejandro (cosa frecuente en los aficionados afectos a la lectura de relatos), se trata de una imaginación compuesta que, en sentido propio, no es sino una ficción de la mente.