Mostra la font per a Text de D. Gillies sobre el problema de Duhem

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Text de D. Gillies sobre el problema de Duhem|Idioma=Español}}

Anomenant ''T'' a la hipòtesi fonamental que se sotmet a prova, ''HA'' a les hipòtesis auxiliars i ''P'' a la predicció que es dedueix d'elles, i , suposant que aquesta predicció no resulta confirmada pels fets, podem escriure utilitzant el ''modus tollens'':

<math>(T\wedge HA)\rightarrow{P}</math>

<math>¬P</math>

_________

<math>(¬T \vee ¬HA)</math>


Amb el que apareix el «problema de Duhem» que pot enunciar-se de la següent manera: «Quan, en una contrastació d'hipòtesis, una predicció resulta falsa, no sabem si cal atribuir la falsedat a la hipòtesi fonamental, a les hipòtesis auxiliars o a ambdues».

Un exemple històric d'aquesta qüestió el constitueix el descobriment de Neptú, per Adams i Leverrier, en 1846. De la teoria de Newton (''T'') i de determinades hipòtesis auxiliars (''HA''), es podia calcular l'òrbita exacta d'Urà. Es van observar desajustaments en aquesta òrbita. Per tant, es podia deduir que o hi havia un error en ''T'' o en ''HA'', o en ambdues. Els astrònoms van suposar que l'error estava en les ''HA'', que determinaven el nombre de planetes, i van conjecturar que, més enllà d'Urà, havia d'existir Neptú, la posició dels quals van aconseguir finalment observar en setembre de 1846.

D'altra banda, per la mateixa època, es van observar anomalies en el periheli de Mercuri, on aquest planeta augmentava la velocitat una mica més del previsible segons la teoria newtoniana. Leverrier, un dels descobridors de Neptú, va fer una conjectura semblant: ha d'haver-hi un planeta, Vulcà, més proper al Sol que Mercuri, responsable de l'alteració de la velocitat de Mercuri en el seu periheli. Vulcà mai va ser trobat. L'anomalia de la velocitat de Mercuri va quedar explicada per la teoria de la relativitat general (''T'''), d'Einstein, en 1915, en substitució de la de la gravitació universal de Newton.

El que en una ocasió s'explica per la falsedat de les ''HA'', en l'altra s'explica per una modificació de la ''T''.
{{Ref|Ref=D. Gillies, ''Philosophy of Science in the Twentieh Century'', Blackwell, Oxford, Cambridge, Massachusetts 1993, p. 100.|Cita=true}}
{{InfoWiki}}