Tagore, R. i Einstein, A: la naturalesa de la realitat

 Einstein: Creu vostè en el diví aïllat del món?

Tagore: Aïllat no. La infinita personalitat de l'Home inclou l'Univers. No pot haver-hi res que no sigui classificat per la personalitat humana, la qual cosa prova que la veritat de l'Univers és una veritat humana.

He triat un fet científic per a explicar-ho. La matèria està composta de protons i electrons, amb espais entre si, però la matèria sembla sòlida sense els enllaços interespacials que unifiquen als electrons i protons individuals. D'igual manera, la humanitat està composta d'individus connectats per la relació humana, que confereix la seva unitat al món de l'home. Tot l'univers està unit a nosaltres, en tant que individus, de manera similar. És un univers humà.

He seguit la trajectòria d'aquesta idea en art, en literatura i en la consciència religiosa humana

E. - Existeixen dues concepcions diferents sobre la naturalesa de l'Univers:

1) El món com a unitat depenent de la humanitat, i

2) El món com a realitat independent del factor humà.

T. - Quan el nostre univers està en harmonia amb l'home etern, el coneixem com a veritat, l'aprehenem com a bellesa.

E. - Aquesta és una concepció de l'univers purament humana.

T. - No pot haver-n'hi una altra. Aquest món és un món humà, i la visió científica és també la de l'home científic. Per tant, el món separat de nosaltres no existeix; és un món relatiu que depèn, per a la seva realitat, de la nostra consciència. Hi ha certa mesura de raó i de goig que li confereix certitud, la mesura de l'Home Etern les experiències del qual estan contingudes en les nostres experiències.

E. - Això és una concepció d'entitat humana.

T. - Sí, una entitat eterna. Hem d'aprehendre-la a través de les nostres emocions i accions. Vam aprehendre a l'Home Etern que no té limitacions individuals intervingudes per les nostres limitacions. La ciència s'ocupa del que no està restringit a l'individu; és el món humà impersonal de veritats. La religió concep aquestes veritats i les vincula a les nostres necessitats més íntimes, la nostra consciència individual de la veritat cobra significació universal. La religió aplica valors a la veritat, i sabem, coneixem la bondat de la veritat gràcies a la nostra harmonia amb ella.

E. - Llavors, la Veritat, o la Bellesa, no són independents de l'home?

T. - No.

E. - Si no existís l'home, l'Apol·lo de Belvedere ja no seria bell.

T. - No.

E. - Estic d'acord amb aquesta concepció de la Bellesa, però no amb la de la Veritat.

T. - Per què no? La Veritat es concep a través de l'home.

E. - No puc demostrar que la meva concepció és correcta, però és la meva religió.

T. - La Bellesa és l'ideal de la perfecta harmonia que existeix en el Ser Universal; i la Veritat, la comprensió perfecta de la ment universal. Nosaltres, com a individus, no accedim a ella sinó a través dels nostres propis errors i poca-soltades, a través de les nostres experiències acumulades, a través de la nostra consciència il·luminada; com, si no, coneixeríem la Veritat?

E. - No puc demostrar que la veritat científica hagi de concebre's com a veritat vàlida independentment de la humanitat, però ho crec fermament. Crec, per exemple, que el teorema de Pitàgores en geometria afirma alguna cosa que és aproximadament veritat, independentment de l'existència de l'home. De qualsevol manera, si existeix una realitat independent de l'home, també hi ha una veritat relativa a aquesta realitat; i, de la mateixa manera, la negació d'aquella engendra la negació de l'existència d'aquesta.

T. - La Veritat, que és una amb el Ser Universal, ha de ser essencialment humana, si no allò que els individus concebin com a veritat no pot anomenar-se veritat, almenys en el cas de la veritat denominada científica i a la qual només pot accedir-se mitjançant un procés de lògica, és a dir, per mitjà d'un òrgan reflexiu que és exclusivament humà. Segons la filosofia hindú, existeix Brahma, la Veritat absoluta, que no pot concebre's per la ment individual aïllada, ni descrita en paraules, i només és concebible mitjançant l'absoluta integració de l'individu en la seva infinitud. Però és una veritat que no pot assumir la ciència. La naturalesa de la veritat que estem discutint és una aparença-és a dir, allò que apareix com a Veritat a la ment humana i que, per tant, és humà, es diu maya o il·lusió.

E. - Per tant, segons la seva concepció, que és la concepció hindú, no és la il·lusió de l'individu, sinó de tota la humanitat...

T. - En ciència, apliquem la disciplina per a anar eliminant les limitacions personals de les nostres ments individuals i, d'aquesta manera, accedir a la comprensió de la Veritat que és la ment de l'Home Universal.

E. - El problema es planteja en si la Veritat és independent de la nostra consciència.

T. - El que anomenem veritat radica en l'harmonia racional entre els aspectes subjectius i objectius de la realitat, tots dos pertanyents a l'home supra-personal.

E. - Fins i tot en la nostra vida quotidiana, ens veiem impel·lits a atribuir una realitat independent de l'home als objectes que utilitzem. Ho fem per a relacionar les experiències dels nostres sentits d'una manera raonable. Encara que, per exemple, no hi hagi ningú en aquesta casa, la taula segueix estant en el seu lloc.

T. - Sí, roman fora de la ment individual, però no de la ment universal. La taula que percebo és perceptible pel mateix tipus de consciència que posseeixo.

E. - El nostre punt de vista natural respecte a l'existència de la veritat al marge del factor humà, no pot explicar-se ni demostrar-se, però és una creença que tots tenim, fins i tot els éssers primitius. Atribuïm a la Veritat una objectivitat sobrehumana, ens és indispensable aquesta realitat que és independent de la nostra existència, de les nostres experiències i de la nostra ment, encara que no puguem dir què significa.

T. - La ciència ha demostrat que la taula, com a objecte sòlid, és una aparença i que, per tant, la qual cosa la ment humana percep en forma de taula no existiria si no existís aquesta ment. Al mateix temps, cal admetre que el fet que la realitat física última de la taula no sigui més que una multitud de centres individuals de forces elèctriques en moviment és potestat també de la ment humana.

En l'aprehensió de la veritat existeix un etern conflicte entre la ment universal humana i la mateixa ment circumscrita a l'individu. El perpetu procés de reconciliació ho duen a terme la ciència, la filosofia i l'ètica. En qualsevol cas, si hi hagués alguna veritat totalment desvinculada de la humanitat, per a nosaltres seria totalment inexistent.

No és difícil imaginar una ment en la qual la seqüència de les coses no succeeix en l'espai, sinó només en el temps, com la seqüència de les notes musicals. Per a tal ment la concepció de la realitat és semblant a la realitat musical en la qual la geometria pitagòrica manca de sentit. Està la realitat del paper, infinitament diferent de la realitat de la literatura. Per al tipus de ment identificada a l'arna, que devora aquest paper, la literatura no existeix per res; no obstant això, per a la ment humana, la literatura té molt més valor que el paper en si. D'igual manera, si hi hagués alguna veritat sense relació sensorial o racional amb la ment humana, seguiria sent inexistent mentre seguim sent éssers humans.

E. - Llavors, jo sóc més religiós que vostè!

T. - La meva religió és la reconciliació de l'Home Suprapersonal, l'esperit humà Universal i el meu propi ser individual. Ha estat el tema de les meves conferències en Hibbert sota el títol de «La religió de l'home»;.

Conversación entre Rabindranath Tagore y el profesor Albert Einstein, en la tarde del 14 de julio de 1930, en la residencia del profesor en Kaputh (Publicada en «Modern Review», Calcuta, 1931).

Text extret d'Ilya Prigogine, ¿Tan solo una ilusión?, Tusquets, Barcelona 1983, p. 39-43.

---

Original en castellà

Einstein: ¿Cree usted en lo divino aislado del mundo?

Tagore: Aislado no. La infinita personalidad del Hombre incluye el Universo. No puede haber nada que no sea clasificado por la personalidad humana, lo cual prueba que la verdad del Universo es una verdad humana.

He elegido un hecho científico para explicarlo. La materia está compuesta de protones y electrones, con espacios entre sí, pero la materia parece sólida sin los enlaces interespaciales que unifican a los electrones y protones individuales. De igual modo, la humanidad está compuesta de individuos conectados por la relación humana, que confiere su unidad al mundo del hombre. Todo el universo está unido a nosotros, en tanto que individuos, de modo similar. Es un universo humano.

He seguido la trayectoria de esta idea en arte, en literatura y en la conciencia religiosa humana

E. - Existen dos concepciones distintas sobre la naturaleza del Universo:

1) El mundo como unidad dependiente de la humanidad, y

2) El mundo como realidad independiente del factor humano.

T. - Cuando nuestro universo está en armonía con el hombre eterno, lo conocemos como verdad, lo aprehendemos como belleza.

E. - Esta es una concepción del universo puramente humana.

T. - No puede haber otra. Este mundo es un mundo humano, y la visión científica es también la del hombre científico. Por lo tanto, el mundo separado de nosotros no existe; es un mundo relativo que depende, para su realidad, de nuestra conciencia. Hay cierta medida de razón y de gozo que le confiere certidumbre, la medida del Hombre Eterno cuyas experiencias están contenidas en nuestras experiencias.

E. - Esto es una concepción de entidad humana.

T. - Sí, una entidad eterna. Tenemos que aprehenderla a través de nuestras emociones y acciones. Aprehendimos al Hombre Eterno que no tiene limitaciones individuales mediadas por nuestras limitaciones. La ciencia se ocupa de lo que no está restringido al individuo; es el mundo humano impersonal de verdades. La religión concibe esas verdades y las vincula a nuestras necesidades más íntimas, nuestra conciencia individual de la verdad cobra significación universal. La religión aplica valores a la verdad, y sabemos, conocemos la bondad de la verdad merced a nuestra armonía con ella.

E. - Entonces, la Verdad, o la Belleza, ¿no son independientes del hombre?

T. - No.

E. - Si no existiera el hombre, el Apolo de Belvedere ya no sería bello.

T. - No.

E. - Estoy de acuerdo con esta concepción de la Belleza, pero no con la de la Verdad.

T. - ¿Por qué no? La Verdad se concibe a través del hombre.

E. - No puedo demostrar que mi concepción es correcta, pero es mi religión.

T. - La Belleza es el ideal de la perfecta armonía que existe en el Ser Universal; y la Verdad, la comprensión perfecta de la mente universal. Nosotros, en tanto que individuos, no accedemos a ella sino a través de nuestros propios errores y desatinos, a través de nuestras experiencias acumuladas, a través de nuestra conciencia iluminada; ¿cómo, si no, conoceríamos la Verdad?

E. - No puedo demostrar que la verdad científica deba concebirse como verdad válida independientemente de la humanidad, pero lo creo firmemente. Creo, por ejemplo, que el teorema de Pitágoras en geometría afirma algo que es aproximadamente verdad, independientemente de la existencia del hombre. De cualquier modo, si existe una realidad independiente del hombre, también hay una verdad relativa a esta realidad; y, del mismo modo, la negación de aquélla engendra la negación de la existencia de ésta.

T. - La Verdad, que es una con el Ser Universal, debe ser esencialmente humana, si no aquello que los individuos conciban como verdad no puede llamarse verdad, al menos en el caso de la verdad denominada científica y a la que sólo puede accederse mediante un proceso de lógica, es decir, por medio de un órgano reflexivo que es exclusivamente humano. Según la filosofía hindú, existe Brahma, la Verdad absoluta, que no puede concebirse por la mente individual aislada, ni descrita en palabras, y sólo es concebible mediante la absoluta integración del individuo en su infinitud. Pero es una verdad que no puede asumir la ciencia. La naturaleza de la verdad que estamos discutiendo es una apariencia-es decir, lo que aparece como Verdad a la mente humana y que, por tanto, es humano, se llama maya o ilusión.

E. - Luego, según su concepción, que es la concepción hindú, no es la ilusión del individuo, sino de toda la humanidad...

T. - En ciencia, aplicamos la disciplina para ir eliminando las limitaciones personales de nuestras mentes individuales y, de este modo, acceder a la comprensión de la Verdad que es la mente del Hombre Universal.

E. - El problema se plantea en si la Verdad es independiente de nuestra conciencia.

T. - Lo que llamamos verdad radica en la armonía racional entre los aspectos subjetivos y objetivos de la realidad, ambos pertenecientes al hombre supra-personal.

E. - Incluso en nuestra vida cotidiana, nos vemos impelidos a atribuir una realidad independiente del hombre a los objetos que utilizamos. Lo hacemos para relacionar las experiencias de nuestros sentidos de un modo razonable. Aunque, por ejemplo, no haya nadie en esta casa, la mesa sigue estando en su sitio.

T. - Sí, permanece fuera de la mente individual, pero no de la mente universal. La mesa que percibo es perceptible por el mismo tipo de conciencia que poseo.

E. - Nuestro punto de vista natural respecto a la existencia de la verdad al margen del factor humano, no puede explicarse ni demostrarse, pero es una creencia que todos tenemos, incluso los seres primitivos. Atribuimos a la Verdad una objetividad sobrehumana, nos es indispensable esta realidad que es independiente de nuestra existencia, de nuestras experiencias y de nuestra mente, aunque no podamos decir qué significa.

T. - La ciencia ha demostrado que la mesa, en tanto que objeto sólido, es una apariencia y que, por lo tanto, lo que la mente humana percibe en forma de mesa no existiría si no existiera esta mente. Al mismo tiempo, hay que admitir que el hecho de que la realidad física última de la mesa no sea más que una multitud de centros individuales de fuerzas eléctricas en movimiento es potestad también de la mente humana.

En la aprehensión de la verdad existe un eterno conflicto entre la mente universal humana y la misma mente circunscrita al individuo. El perpetuo proceso de reconciliación lo llevan a cabo la ciencia, la filosofía y la ética. En cualquier caso, si hubiera alguna verdad totalmente desvinculada de la humanidad, para nosotros sería totalmente inexistente.

No es difícil imaginar una mente en la que la secuencia de las cosas no sucede en el espacio, sino sólo en el tiempo, como la secuencia de las notas musicales. Para tal mente la concepción de la realidad es semejante a la realidad musical en la que la geometría pitagórica carece de sentido. Está la realidad del papel, infinitamente distinta a la realidad de la literatura. Para el tipo de mente identificada a la polilla, que devora este papel, la literatura no existe para nada; sin embargo, para la mente humana, la literatura tiene mucho mayor valor que el papel en sí. De igual manera, si hubiera alguna verdad sin relación sensorial o racional con la mente humana, seguiría siendo inexistente mientras sigamos siendo seres humanos.

E. - ¡Entonces, yo soy más religioso que usted!

T. - Mi religión es la reconciliación del Hombre Suprapersonal, el espíritu humano Universal y mi propio ser individual. Ha sido el tema de mis conferencias en Hibbert bajo el título de «La religión del hombre>.