Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Symploké»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "Edicions Xúquer" a "Ediciones Júcar")
m (bot: - per formar les + per a formar les)
 
(7 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Symploké|Idioma=Español}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Symploké|Idioma=Español}}
  
'''Symploké. '''Terme d'origen grec usat per designar la composició l'ensortijamiento, la malla o l'ordit que formen diferents elements o processos. Demòcrit va usar ''symploké ''per descriure l'entrellaçament que es produeix entre els àtoms invisibles i indivisibles per formar les realitats sensibles. El vell Plató de ''El sofista'' i ''El polític'' va utilitzar FL:B8@6º per referir-se a la combinació de lletres, síl·labes i paraules mitjançant les quals es forma el ''logos'', el discurs significatiu i la racionalitat. Igual que ocorre en el llenguatge, on no són possibles totes les combinacions (blf, kqt, etc.), sinó només algunes, i en el qual hi ha alguns elements privilegiats (les vocals), així també en la realitat no totes les idees són combinables, encara que hi ha algunes idees (els gèneres suprems) que tenen més versatilitat i són més polivalents. La ''symploké ''de les idees constitueix l'entramat de la filosofia. Cada època històrica forja la seva pròpia ''symploké''. [...]
+
'''Symploké. '''Terme d'origen grec usat per a designar la composició l'entreverat, la malla o l'ordit que formen diferents elements o processos. Demòcrit va usar ''symploké'' per a descriure l'entrellaçament que es produeix entre els àtoms invisibles i indivisibles per a formar les realitats sensibles. El vell Plató de ''El sofista'' i ''El polític'' va utilitzar ''symploké'' per a referir-se a la combinació de lletres, síl·labes i paraules mitjançant les quals es forma el ''logos'', el discurs significatiu i la racionalitat. Igual que ocorre en el llenguatge, on no són possibles totes les combinacions (blf, kqt, etc.), sinó només algunes, i en el qual hi ha alguns elements privilegiats (les vocals), així també en la realitat no totes les idees són combinables, encara que hi ha algunes idees (els gèneres suprems) que tenen més versatilitat i són més polivalents. La ''symploké ''de les idees constitueix l'entramat de la filosofia. Cada època històrica forja la seva pròpia ''symploké''. [...]
{{Ref|Ref=G. , A. Hidalo i C. Iglesias, ''Symploké, ''Ediciones Júcar, Madrid 1991, 3ª ed., p. 460.|Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=G. Bueno, A. Hidalo y C. Iglesias, ''Symploké, ''Ediciones Júcar, Madrid 1991, 3ª ed., p. 460.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 10:39, 13 oct 2017

Symploké. Terme d'origen grec usat per a designar la composició l'entreverat, la malla o l'ordit que formen diferents elements o processos. Demòcrit va usar symploké per a descriure l'entrellaçament que es produeix entre els àtoms invisibles i indivisibles per a formar les realitats sensibles. El vell Plató de El sofista i El polític va utilitzar symploké per a referir-se a la combinació de lletres, síl·labes i paraules mitjançant les quals es forma el logos, el discurs significatiu i la racionalitat. Igual que ocorre en el llenguatge, on no són possibles totes les combinacions (blf, kqt, etc.), sinó només algunes, i en el qual hi ha alguns elements privilegiats (les vocals), així també en la realitat no totes les idees són combinables, encara que hi ha algunes idees (els gèneres suprems) que tenen més versatilitat i són més polivalents. La symploké de les idees constitueix l'entramat de la filosofia. Cada època històrica forja la seva pròpia symploké. [...]

G. Bueno, A. Hidalo y C. Iglesias, Symploké, Ediciones Júcar, Madrid 1991, 3ª ed., p. 460.

Original en castellà

Symploké. Término de origen griego usado para designar la composición el ensortijamiento, la malla o la urdimbre que forman distintos elementos o procesos. Demócrito usó symploké para describir el entrelazamiento que se produce entre los átomos invisibles e indivisibles para formar las realidades sensibles. El viejo Platón de El sofista y El político utilizó FL:B8@6º para referirse a la combinación de letras, sílabas y palabras mediante las que se forma el logos, el discurso significativo y la racionalidad. Al igual que ocurre en el lenguaje, donde no son posibles todas las combinaciones (blf, kqt, etc.), sino sólo algunas, y en el que hay algunos elementos privilegiados (las vocales), así también en la realidad no todas las ideas son combinables, aunque hay algunas ideas (los géneros supremos) que tienen más versatilidad y son más polivalentes. La symploké de las ideas constituye el entramado de la filosofía. Cada época histórica fragua su propia symploké. [...]