Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Spinoza: la il·lusió de la llibertat»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Spinoza: l...».)
 
Línia 16: Línia 16:
 
}}
 
}}
 
Els més creuen que només fem lliurement allò que venim de gust escassament, ja que l'apetit de tals coses pot fàcilment ser dominat per la memòria d'una altra cosa que ens acordem amb freqüència, i, en canvi, no faríem lliurement aquelles coses que venim de gust amb un desig molt fort, que no pot calmar-se amb el record d'una altra cosa. Si els homes no tinguessin experiència que fem moltes coses que després ens penedim, i que sovint, quan hi ha en nosaltres conflicte entre afectes contraris, reconeixem el que és millor i fem el que és pitjor, res impediria que creguessin que ho fem tot lliurement. Així, el nen creu que ve de gust lliurement la llet, el noi irritat, que vol lliurement la venjança, i el tímid, la fugida. També l'embriac creu dir per lliure decisió de l'ànima el que, ja sobri, volgués haver-hi callat, i així mateix el que delira, la xerraire, el nen i molts altres d'aquesta laya creuen parlar per lliure decisió de l'ànima, sent així que no poden reprimir l'impuls que els fa parlar. De manera que l'experiència mateixa, no menys clarament que la raó, ensenya que els homes creuen ser lliures només a causa que són conscients de les seves accions, i ignorants de les causes que les determinen, i, a més perquè les decisions de l'ànima no són una altra cosa que els apetits mateixos.
 
Els més creuen que només fem lliurement allò que venim de gust escassament, ja que l'apetit de tals coses pot fàcilment ser dominat per la memòria d'una altra cosa que ens acordem amb freqüència, i, en canvi, no faríem lliurement aquelles coses que venim de gust amb un desig molt fort, que no pot calmar-se amb el record d'una altra cosa. Si els homes no tinguessin experiència que fem moltes coses que després ens penedim, i que sovint, quan hi ha en nosaltres conflicte entre afectes contraris, reconeixem el que és millor i fem el que és pitjor, res impediria que creguessin que ho fem tot lliurement. Així, el nen creu que ve de gust lliurement la llet, el noi irritat, que vol lliurement la venjança, i el tímid, la fugida. També l'embriac creu dir per lliure decisió de l'ànima el que, ja sobri, volgués haver-hi callat, i així mateix el que delira, la xerraire, el nen i molts altres d'aquesta laya creuen parlar per lliure decisió de l'ànima, sent així que no poden reprimir l'impuls que els fa parlar. De manera que l'experiència mateixa, no menys clarament que la raó, ensenya que els homes creuen ser lliures només a causa que són conscients de les seves accions, i ignorants de les causes que les determinen, i, a més perquè les decisions de l'ànima no són una altra cosa que els apetits mateixos.
{{Ref|Ref=''Ètica demostrada segons l'ordre geomètric'', Part tercera, prop. 2 (Editora Nacional, Madrid 1980, p. 188).|Títol=Ètica demostrada segons l'ordre geomètric|Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=''Ética demostrada según el orden geométrico'', Parte tercera, prop. 2 (Editora Nacional, Madrid 1980, p. 188).|Títol=Ética demostrada según el orden geométrico|Cita=true}}
 
{{Propietat
 
{{Propietat
 
|Propi=No
 
|Propi=No

Revisió del 22:49, 31 ago 2015

Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Els més creuen que només fem lliurement allò que venim de gust escassament, ja que l'apetit de tals coses pot fàcilment ser dominat per la memòria d'una altra cosa que ens acordem amb freqüència, i, en canvi, no faríem lliurement aquelles coses que venim de gust amb un desig molt fort, que no pot calmar-se amb el record d'una altra cosa. Si els homes no tinguessin experiència que fem moltes coses que després ens penedim, i que sovint, quan hi ha en nosaltres conflicte entre afectes contraris, reconeixem el que és millor i fem el que és pitjor, res impediria que creguessin que ho fem tot lliurement. Així, el nen creu que ve de gust lliurement la llet, el noi irritat, que vol lliurement la venjança, i el tímid, la fugida. També l'embriac creu dir per lliure decisió de l'ànima el que, ja sobri, volgués haver-hi callat, i així mateix el que delira, la xerraire, el nen i molts altres d'aquesta laya creuen parlar per lliure decisió de l'ànima, sent així que no poden reprimir l'impuls que els fa parlar. De manera que l'experiència mateixa, no menys clarament que la raó, ensenya que els homes creuen ser lliures només a causa que són conscients de les seves accions, i ignorants de les causes que les determinen, i, a més perquè les decisions de l'ànima no són una altra cosa que els apetits mateixos.

Ética demostrada según el orden geométrico, Parte tercera, prop. 2 (Editora Nacional, Madrid 1980, p. 188).

Plantilla:Propietat


Original en castellà

Los más creen que sólo hacemos libremente aquello que apetecemos escasamente, ya que el apetito de tales cosas puede fácilmente ser dominado por la memoria de otra cosa de que nos acordamos con frecuencia, y, en cambio, no haríamos libremente aquellas cosas que apetecemos con un deseo muy fuerte, que no puede calmarse con el recuerdo de otra cosa. Si los hombres no tuviesen experiencia de que hacemos muchas cosas de que después nos arrepentimos, y de que a menudo, cuando hay en nosotros conflicto entre afectos contrarios, reconocemos lo que es mejor y hacemos lo que es peor, nada impediría que creyesen que lo hacemos todo libremente. Así, el niño cree que apetece libremente la leche, el muchacho irritado, que quiere libremente la venganza, y el tímido, la fuga. También el ebrio cree decir por libre decisión del alma lo que, ya sobrio, quisiera haber callado, y asimismo el que delira, la charlatana, el niño y otros muchos de esta laya creen hablar por libre decisión del alma, siendo así que no pueden reprimir el impulso que les hace hablar. De modo que la experiencia misma, no menos claramente que la razón, enseña que los hombres creen ser libres sólo a causa de que son conscientes de sus acciones, e ignorantes de las causas que las determinan, y, además porque las decisiones del alma no son otra cosa que los apetitos mismos.