Spinoza: el conatus

Com més s'esforça cadascú a buscar la seva utilitat, és as dir, a conservar el seu ser, i com més ho aconsegueix, tant més dotat de virtut està; i al contrari, en la mesura que descura la conservació de la seva utilitat –això és, del seu ser–, en aquesta mesura és impotent. [...]

Ningú pot desitjar ser feliç, obrar bé i viure bé, si no desitja al mateix temps ser, obrar i viure, és a dir, existir en acte. [...]

El desig, en efecte, de viure feliçment, o sigui, de viure i obrar bé, etc., és l'essència mateixa de l'home, és a dir, l'esforç que cadascun realitza per a conservar el seu ser.

Ética demostrada según el orden geométrico, Parte I, definiciones, proposición XX-XXI (Editora Nacional, Madrid 1980, p. 286-288).

---

Original en castellà

el «conatus»

Cuanto más se esfuerza cada cual en buscar su utilidad, esto es, en conservar su ser, y cuanto más lo consigue, tanto más dotado de virtud está; y al contrario, en tanto que descuida la conservación de su utilidad –esto es, de su ser–, en esa medida es impotente. [...]

Nadie puede desear ser feliz, obrar bien y vivir bien, si no desea al mismo tiempo ser, obrar y vivir, esto es, existir en acto. [...]

El deseo, en efecto, de vivir felizmente, o sea, de vivir y obrar bien, etc., es la esencia misma del hombre, es decir, el esfuerzo que cada uno realiza por conservar su ser.