Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Simons: conèixer Déu»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Simons: conèixer Déu|Idioma=Español}} El concili va definir que «l'únic Déu veritable, creador i Senyor...».)
 
m (bot: - arribi real i + arribi realment i)
 
(5 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Simons: conèixer Déu|Idioma=Español}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Simons: conèixer Déu|Idioma=Español}}
  
El concili va definir que «l'únic Déu veritable, creador i Senyor nostre, pot ser conegut amb seguretat a força de la llum natural de la raó humana per mitjà del que ha estat creat» (Dz [=Denzinger] 1806; cf. també Dz 1785). La via concreta per a aquest coneixement no és descrita més detalladament; el text conciliar no diu com ha d'explicar-se el seu caràcter mediato («a través del que ha estat creat»), o com ell pot articular-se formalment en una prova racional o conceptual (cf. Dz 2145). No obstant això, d'anteriors manifestacions del magisteri (Dz 1622, 1650,1670) es desprèn que allí es pensa també en un «raciocini», en el sentit d'un coneixement conceptual o demostratiu. D'altra banda, contra les excessives pretensions gnósticas o racionalistes, l'Església defensa la necessitat «moral» de la revelació, perquè l'individu en particular arribi real i concretament a conèixer a Déu (Dz 17867).
+
El concili va definir que «l'únic Déu veritable, creador i Senyor nostre, pot ser conegut amb seguretat a força de la llum natural de la raó humana per mitjà del que ha estat creat» (Dz [=Denzinger] 1806; cf. també Dz 1785). La via concreta per a aquest coneixement no és descrita més detalladament; el text conciliar no diu com ha d'explicar-se el seu caràcter mediat («a través del que ha estat creat»), o com ell pot articular-se formalment en una prova racional o conceptual (cf. Dz 2145). No obstant això, d'anteriors manifestacions del magisteri (Dz 1622, 1650,1670) es desprèn que allí es pensa també en un «raciocini», en el sentit d'un coneixement conceptual o demostratiu. D'altra banda, contra les excessives pretensions gnòstiques o racionalistes, l'Església defensa la necessitat «moral» de la revelació, perquè l'individu en particular arribi realment i concretament a conèixer a Déu (Dz 17867).
{{Ref|Ref=I. Simons, ''Possibilitat de conèixer a Déu'', en la veu ''Déu'', en ''Sacramentum mundi. Enciclopèdia teològica'', Herder, Barcelona 1982, vol. 2, p. 320.|Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=E. Simons, ''Posibilidad de conocer a Dios'', en la voz ''Dios'', en ''Sacramentum mundi. Enciclopedia teológica'', Herder, Barcelona 1982, vol. 2, p. 320.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 21:51, 20 oct 2017

El concili va definir que «l'únic Déu veritable, creador i Senyor nostre, pot ser conegut amb seguretat a força de la llum natural de la raó humana per mitjà del que ha estat creat» (Dz [=Denzinger] 1806; cf. també Dz 1785). La via concreta per a aquest coneixement no és descrita més detalladament; el text conciliar no diu com ha d'explicar-se el seu caràcter mediat («a través del que ha estat creat»), o com ell pot articular-se formalment en una prova racional o conceptual (cf. Dz 2145). No obstant això, d'anteriors manifestacions del magisteri (Dz 1622, 1650,1670) es desprèn que allí es pensa també en un «raciocini», en el sentit d'un coneixement conceptual o demostratiu. D'altra banda, contra les excessives pretensions gnòstiques o racionalistes, l'Església defensa la necessitat «moral» de la revelació, perquè l'individu en particular arribi realment i concretament a conèixer a Déu (Dz 17867).

E. Simons, Posibilidad de conocer a Dios, en la voz Dios, en Sacramentum mundi. Enciclopedia teológica, Herder, Barcelona 1982, vol. 2, p. 320.

Original en castellà

El concilio definió que «el único Dios verdadero, creador y Señor nuestro, puede ser conocido con seguridad a base de la luz natural de la razón humana por medio de lo que ha sido creado» (Dz [=Denzinger] 1806; cf. también Dz 1785). La vía concreta para ese conocimiento no es descrita más detalladamente; el texto conciliar no dice cómo ha de explicarse su carácter mediato («a través de lo que ha sido creado»), o cómo él puede articularse formalmente en una prueba racional o conceptual (cf. Dz 2145). Sin embargo, de anteriores manifestaciones del magisterio (Dz 1622, 1650,1670) se desprende que allí se piensa también en un «raciocinio», en el sentido de un conocimiento conceptual o demostrativo. Por otra parte, contra las excesivas pretensiones gnósticas o racionalistas, la Iglesia defiende la necesidad «moral» de la revelación, para que el individuo en particular llegue real y concretamente a conocer a Dios (Dz 17867).