Diferència entre revisions de la pàgina «Scheler: caràcter a priori i objectiu dels valors»
De Wikisofia
m (bot: - per ser dipositaris + per a ser dipositaris) |
m (bot: - propi de ''objectes, + propi d{{'}}''objectes,) |
||
| (Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Scheler: caràcter a priori i objectiu dels valors|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Scheler: caràcter a priori i objectiu dels valors|Idioma=Español}} | ||
| − | Quan expressem amb raó un valor, no és suficient mai voler derivar-lo de notes i propietats que no pertanyen a la mateixa esfera dels fenòmens de valor, sinó que el valor ha d'estar donat intuïtivament o reduir-se a tal manera de ser donat. No tindria sentit preguntar per les propietats comunes a totes les coses blaves o vermelles, | + | Quan expressem amb raó un valor, no és suficient mai voler derivar-lo de notes i propietats que no pertanyen a la mateixa esfera dels fenòmens de valor, sinó que el valor ha d'estar donat intuïtivament o reduir-se a tal manera de ser donat. No tindria sentit preguntar per les propietats comunes a totes les coses blaves o vermelles, perquè l'única resposta possible seria dir que són blaves o vermelles. D'igual manera manca de sentit preguntar per les propietats comunes a les accions, o les conviccions, o els homes, etc., bons o dolents. |
| − | De tot el que s'ha dit es desprèn que hi ha ''autèntiques i veritables ''qualitats de valor, que representen un domini propi | + | De tot el que s'ha dit es desprèn que hi ha ''autèntiques i veritables ''qualitats de valor, que representen un domini propi d{{'}}''objectes, ''els quals tenen les seves ''particulars ''relacions i connexions, i que poden ser, ja com a ''qualitats ''de valor, més altes i més baixes, etc. Però, si tal és el cas pot també haver-hi entre elles un ''ordre i ''una ''jerarquia, ''independents de l'existència d'un ''món de béns, ''en el qual es manifesten, i també independents de les modificacions i el moviment que aquest món dels béns sofreixi a través de la història. Respecte a l'experiència d'aquest món dels béns, els valors són ''a priori''. |
[...] | [...] | ||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
No es confongui, doncs, el fet que en coses i en cossos hi hagi disposicions per als valors –o, amb més rigor, per a ser dipositaris de valors, com, per exemple, per a ser dipositaris del valor «nutrició»– amb la molt diferent afirmació que el valor d'aquestes coses no sigui més que una determinada disposició o capacitat. | No es confongui, doncs, el fet que en coses i en cossos hi hagi disposicions per als valors –o, amb més rigor, per a ser dipositaris de valors, com, per exemple, per a ser dipositaris del valor «nutrició»– amb la molt diferent afirmació que el valor d'aquestes coses no sigui més que una determinada disposició o capacitat. | ||
| − | Tots els valors (també els valors 'bo' i 'dolent són qualitats materials que tenen una determinada ordenació mútua en el sentit | + | Tots els valors (també els valors 'bo' i 'dolent són qualitats materials que tenen una determinada ordenació mútua en el sentit d'"alt" i "baix"; i això esdevé amb independència de la forma de ser en què se les inclogui: que, per exemple, se'ns presentin com a qualitats objectives pures o com a membres de continguts valuosos (tal el ser agradable o l'ésser bell d'alguna cosa), o com a moments parcials dels béns, o com el valor que «una cosa té». |
{{Ref|Ref=''Ètica, ''Revista de Occidente, Madrid 1942, p. 39-40.|Títol=Ètica, |Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Ètica, ''Revista de Occidente, Madrid 1942, p. 39-40.|Títol=Ètica, |Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 00:26, 6 feb 2018
Quan expressem amb raó un valor, no és suficient mai voler derivar-lo de notes i propietats que no pertanyen a la mateixa esfera dels fenòmens de valor, sinó que el valor ha d'estar donat intuïtivament o reduir-se a tal manera de ser donat. No tindria sentit preguntar per les propietats comunes a totes les coses blaves o vermelles, perquè l'única resposta possible seria dir que són blaves o vermelles. D'igual manera manca de sentit preguntar per les propietats comunes a les accions, o les conviccions, o els homes, etc., bons o dolents.
De tot el que s'ha dit es desprèn que hi ha autèntiques i veritables qualitats de valor, que representen un domini propi d'objectes, els quals tenen les seves particulars relacions i connexions, i que poden ser, ja com a qualitats de valor, més altes i més baixes, etc. Però, si tal és el cas pot també haver-hi entre elles un ordre i una jerarquia, independents de l'existència d'un món de béns, en el qual es manifesten, i també independents de les modificacions i el moviment que aquest món dels béns sofreixi a través de la història. Respecte a l'experiència d'aquest món dels béns, els valors són a priori.
[...]
No es confongui, doncs, el fet que en coses i en cossos hi hagi disposicions per als valors –o, amb més rigor, per a ser dipositaris de valors, com, per exemple, per a ser dipositaris del valor «nutrició»– amb la molt diferent afirmació que el valor d'aquestes coses no sigui més que una determinada disposició o capacitat.
Tots els valors (també els valors 'bo' i 'dolent són qualitats materials que tenen una determinada ordenació mútua en el sentit d'"alt" i "baix"; i això esdevé amb independència de la forma de ser en què se les inclogui: que, per exemple, se'ns presentin com a qualitats objectives pures o com a membres de continguts valuosos (tal el ser agradable o l'ésser bell d'alguna cosa), o com a moments parcials dels béns, o com el valor que «una cosa té».
| Ètica, Revista de Occidente, Madrid 1942, p. 39-40. |