Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Schaff, Adam: el signe»

De Wikisofia

(modificant original)
m (bot: - realitat, això és, + realitat, és a dir,)
 
Línia 6: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
Tot objecte material, o la propietat d'aquest objecte, o un esdeveniment material, es converteix en signe quan en el procés de la comunicació serveix, dins de l'estructura d'un llenguatge adoptat per les persones que es comuniquen, al propòsit de transmetre certs pensaments concernents a la realitat, això és, concernents al món exterior, o concernents a experiències internes (emocionals, estètiques, volitives, etc.) de qualsevol dels copartícipes del procés de comunicació.
+
Tot objecte material, o la propietat d'aquest objecte, o un esdeveniment material, es converteix en signe quan en el procés de la comunicació serveix, dins de l'estructura d'un llenguatge adoptat per les persones que es comuniquen, al propòsit de transmetre certs pensaments concernents a la realitat, és a dir, concernents al món exterior, o concernents a experiències internes (emocionals, estètiques, volitives, etc.) de qualsevol dels copartícipes del procés de comunicació.
 
{{Ref|Ref=''Introducción a la semántica'', FCE, México 1966, p. 180.|Títol=Introducción a la semántica|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Introducción a la semántica'', FCE, México 1966, p. 180.|Títol=Introducción a la semántica|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 13:24, 4 juny 2018

Tot objecte material, o la propietat d'aquest objecte, o un esdeveniment material, es converteix en signe quan en el procés de la comunicació serveix, dins de l'estructura d'un llenguatge adoptat per les persones que es comuniquen, al propòsit de transmetre certs pensaments concernents a la realitat, és a dir, concernents al món exterior, o concernents a experiències internes (emocionals, estètiques, volitives, etc.) de qualsevol dels copartícipes del procés de comunicació.

Introducción a la semántica, FCE, México 1966, p. 180.

Original en castellà

Todo objeto material, o la propiedad de ese objeto, o un acontecimiento material, se convierte en signo cuando en el proceso de la comunicación sirve, dentro de la estructura de un lenguaje adoptado por las personas que se comunican, al propósito de transmitir ciertos pensamientos concernientes a la realidad, esto es, concernientes al mundo exterior, o concernientes a experiencias internas (emocionales, estéticas, volitivas, etc.) de cualquiera de los copartícipes del proceso de comunicación.