Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Sartre:cita sobre l'ésser i la llibertat»

De Wikisofia

m (bot: - és suficientment</font>''<font + és prou</font>''<font)
 
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: cita sobre l'ésser i la llibertatIdioma=Español}}
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: cita sobre l'ésser i la llibertatIdioma=Español}}
  
<font face="Verdana" size="2"><span lang="ca">La realitat-humana és lliure perquè </span> </font> <span lang="ca"><font face="Verdana">''<font size="2">no és prou</font>''<font size="2">; perquè està perpètuament arrencada de si mateixa, i el que ella ha estat està separat per un no res del que és i del que serà; i, a finalment, perquè el seu mateix ser present és anihilització en la forma del «reflex-reflexant». L'home és lliure perquè no és si-mateix, sinó presència davant de si. L'ésser que és el que és no pot ser lliure. La llibertat és precisament el no-res que ''és sigut ''al moll de l'home i que obliga a la realitat-humana a fer-se en comptes de ser.</font></font></span>
+
La realitat-humana és lliure perquè no és ''suficientment''; perquè està perpètuament arrencada de si mateixa, i el que ella ha estat està separat per un no-res del que és i del que serà; i, finalment, perquè el seu mateix ser present és anihilació en la forma del «reflex-reflector». L'home és lliure perquè no és si-mateix, sinó presència davant de si. L'ésser que és el que és no pot ser lliure. La llibertat és precisament el no-res que ''és sigut ''al moll de l'home i que obliga a la realitat-humana a fer-se en comptes de ser.
  
<span lang="ca"><font face="Verdana" size="2">___________________________________________________</font></span>
+
----
  
 
<div align="justify"><font face="Verdana" size="2">J.-P. Sartre, ''El ser y la nada'', Alianza, Madrid 1989, p. 466-467.</font><br/></div><div align="justify">&nbsp;</div><div align="justify">&nbsp;____________________________________________________________________________________________________________________<br/></div><div align="justify"><br/></div><div align="justify"><font face="Verdana" size="2">Versió en castellà</font></div><div align="justify">&nbsp;</div><div align="justify"><font face="Verdana" size="2">La realidad-humana es libre porque ''no es suficientemente''; porque está perpetuamente arrancada de sí misma, y lo que ella ha sido está separado por una nada de lo que es y de lo que será; y, por último, porque su mismo ser presente es nihilización en la forma del «reflejo-reflejante». El hombre es libre porque no es sí-mismo, sino presencia ante sí. El ser que es lo que es no puede ser libre. La libertad es precisamente la nada que ''es sida ''en el meollo del hombre y que obliga a la realidad-humana a hacerse en vez de ser.</font>
 
<font face="Verdana" size="2">___________________________________________________</font>
 
 
<font face="Verdana" size="2">J.-P. Sartre, ''El ser y la nada'', Alianza, Madrid 1989, p. 466-467.</font>
 
</div>
 
 
{{Ref|Ref=J.-P. Sartre, ''El ser y la nada'', Alianza, Madrid 1989, p. 466-467.|Cita=true}} {{InfoWiki}}
 
{{Ref|Ref=J.-P. Sartre, ''El ser y la nada'', Alianza, Madrid 1989, p. 466-467.|Cita=true}} {{InfoWiki}}

Revisió de 15:14, 20 ago 2018

La realitat-humana és lliure perquè no és suficientment; perquè està perpètuament arrencada de si mateixa, i el que ella ha estat està separat per un no-res del que és i del que serà; i, finalment, perquè el seu mateix ser present és anihilació en la forma del «reflex-reflector». L'home és lliure perquè no és si-mateix, sinó presència davant de si. L'ésser que és el que és no pot ser lliure. La llibertat és precisament el no-res que és sigut al moll de l'home i que obliga a la realitat-humana a fer-se en comptes de ser.



J.-P. Sartre, El ser y la nada, Alianza, Madrid 1989, p. 466-467.

Original en castellà

La realidad-humana es libre porque no es suficientemente; porque está perpetuamente arrancada de sí misma, y lo que ella ha sido está separado por una nada de lo que es y de lo que será; y, por último, porque su mismo ser presente es nihilización en la forma del «reflejo-reflejante». El hombre es libre porque no es sí-mismo, sino presencia ante sí. El ser que es lo que es no puede ser libre. La libertad es precisamente la nada que es sida en el meollo del hombre y que obliga a la realidad-humana a hacerse en vez de ser.