Mostra la font per a Sartre: l'origen del no-res

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: l'origen del no-res|Idioma=Español}}
Si el no-res no pot ser concebut ni fora de l'Ésser ni a partir de l'Ésser, i si, d'altra banda, sent no-ser, no pot trobar en si la força necessària per a «nihilitzar-se», ''d'on ve el no-res?''

Si es vol cenyir el problema, cal reconèixer primer que no podem concedir al no-res la propietat de «nihilitzar-se», ja que, encara que el verb «nihilitzar-se» hagi estat concebut per a llevar-li al no-res fins e<!--sic-->l mínim bri d'ésser, cal confessar que només l{{'}}''ésser'' pot nihilitzar-se, car, sigui com sigui, per a nihilitzar-se cal ser. Ara bé, el no-res ''no és''. Si podem parlar d'això és perquè posseeix solament una aparença de ser, un ser prestat. Ho hem anotat més amunt. El no-res no és; el no-res «és estat». El no-res no s'anul·la; el no-res «és anul·lat». Ha d'existir un ésser –que no podria ser l'en si– i que té la propietat d'anul·lar el no-res, de suportar-la amb el seu ser, d'apuntalar-la perpètuament amb la seva mateixa existència, un ''ésser pel qual el no-res arriba a les coses. ''Però com ha de ser aquest Ésser en relació amb el no-res perquè pel seu intermedi el no-res arribi a les coses? Cal observar primer que el ser projectat no pot ser passiu respecte del no-res, no pot rebre-la; el no-res no podria ''arribar ''a aquest ésser sinó per mitjà d'un altre Ser –el que ens portaria a l'infinit–. Però, d'altra banda, l'Ésser pel qual el no-res arriba al món no pot ''produir ''el no-res romanent indiferent a aquesta producció, com la causa estoica que produeix el seu efecte sense alterar-se. Seria inconcebible que un ésser que és plena positivitat mantingués i creés fora de si un no-res de ser transcendent, ja que no hi hauria res en l'Ésser pel que el Ser pogués superar-se cap al no-Ser. L'Ésser pel qual el no-res arriba al món ha d'anul·lar el no-res en el seu Ser, i així i tot correria el risc d'establir el no-res com un transcendent en el cor mateix de la immanència si no anul·lés el no-res en el seu ser ''respecte del seu ser. ''L'Ésser pel qual el no-res arriba al món és un ésser en el qual, en el seu Ser, ja és qüestió del no-res del seu Ser. ''L'ésser pel qual el no-res arriba al món ha de ser el seu propi no-res. I ''cal entendre per això no un acte anul·lant, que requeriria al seu torn un fonament en l'Ésser, sinó una característica ontològica del Ser requerit. Queda per saber en quina regió delicada i exquisida del Ser trobarem en Ser que és la seva pròpia res.

Ens ajudarà en la nostra investigació un examen més complet de la conducta que ens ha servit com a punt de partida. Cal tornar a l'interrogant. Recordem que hem vist que tota pregunta suposa, per essència, la possibilitat d'una resposta negativa. Per la pregunta s'interroga a un ésser sobre el seu ser o sobre la seva manera de ser. I aquesta manera de ser o aquest ésser està velat, quedant sempre oberta una possibilitat que es desveli com un no-res. Però pel fet mateix que es pretén que un existent pugui sempre desvelar-se com a ''no-res'', tota pregunta suposa la realització d'un pas enrere anul·lador respecte al pas fet que es converteix en una simple ''presentació, ''oscil·lant entre l'Ésser i el no-res. És important que el que pregunta tingui la possibilitat permanent de deslligar-se de les sèries causals que constitueixen l'Ésser i que només poden produir ser. Si admetem, en efecte, que la pregunta està determinada en el qual pregunta pel determinisme universal, aquesta cessarà no solament de ser intel·ligible, sinó fins a concebible. Efectivament, una causa real produeix un efecte real i el ser encausat es troba completament compromès per la causa en la positivitat. En la mesura en què depèn en el seu ser de la causa no podria haver-hi en ell el menor germen de res, mentre que el que fa la pregunta, podent operar respecte al preguntat una espècie de reculada anul·ladora, escapa a l'ordre causal del món i es desenganxa de l'Ésser. El que significa que, per un doble moviment d'anul·lació, anul·la al preguntat respecte a si mateix, situant-ho en un estat neutre entre l'ésser i el no-ser, i s'anul·la a si mateix respecte al preguntat, arrencant-se de l'ésser per a poder extreure de si la possibilitat d'un no-ser. Així, amb la pregunta, és introduïda al món certa dosi de «negalitat». Veiem al no-res irisant el món, tornassolant sobre les coses. Però al mateix temps la pregunta emana d'un preguntador que es motiva a si mateix en un ser com preguntant, desenganxant de l'ésser. És, doncs, per definició, un procés humà. L'home es presenta llavors, almenys en aquest cas, com un ésser que fa florir el no-res al món, en la mesura que s'afecta a si mateix de no-ser per a aquest fi.

[...]

El ser només pot engendrar a l'ésser, i si l'home es troba englobat en aquest procés de generació, d'ell no sortirà més que ser. Si ha de poder preguntar sobre aquest procés, o sigui, posar-lo en dubte, convé que pugui tenir-lo a la vista com un conjunt, és a dir, posar-se a si mateix ''fos de l'ésser i, ''al mateix temps, afeblir l'estructura de ser de l'ésser. Així i tot, a la «realitat humana» no li és donada anul·lar provisionalment la massa de ser que està situada enfront d'ella. El que sí que pot modificar és la seva ''relació ''amb aquest ésser. Per a ella posar fora de joc a un existent particular ve a ser posar-se fora de joc a si mateixa respecte d'aquest existent. En aquest cas s'escapa d'ell, està fora del seu abast, no pot rebre la seva acció, s'ha retirat ''dellà un no-res.'' A aquesta possibilitat que té la realitat humana de segregar un no-res que l'aïlla, Descartes, seguint als estoics, li va donar un nom: és la ''llibertat.'' Però aquí la llibertat no és més que una paraula. Si volem penetrar a fons en la qüestió no hem de donar-nos per satisfets amb aquesta resposta i hem de preguntar-nos ara: què deu ser la realitat humana si el no-res ha d'advenir al món per ella?
{{Ref|Ref=''El Ser y la nada, ''Losada, Buenos Aires 1976, traducción de Juan Valmar, p. 63-66.|Títol=El Ser y la nada, |Cita=true}}
{{InfoWiki}}