Sartre: existència i subjectivitat
De Wikisofia
La revisió el 23:20, 31 ago 2015 per Sofibot (discussió | contribucions)
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia L'existencialisme ateu que jo represento és més coherent. Declara que si Déu no existeix, hi ha almenys un ésser en el qual l'existència precedeix a l'essència, un ésser que existeix abans de poder ser definit per cap concepte, i que aquest ésser és l'home, o com diu Heidegger, la realitat humana. Què significa aquí que l'existència precedeix a l'essència? Significa que l'home comença per existir, es troba, sorgeix al món, i que després es defineix. [...] L'home no és una altra cosa que el que ell es fa. Aquest és el primer principi de l'existencialisme. És també el que es diu subjectivitat. [...] Perquè volem dir que l'home comença per existir, és a dir, que comença per ser alguna cosa que es llança a un avenir, i que és conscient de projectar-se cap a l'avenir. L'home és abans de res un projecte que es viu subjectivament, en lloc de ser una molsa, una podridura o una coliflor; res existeix prèviament a aquest projecte; res hi ha en el cel intel·ligible, i l'home serà abans de res el que haurà projectat ser.
| El existencialismo es un humanismo, Huáscar, Buenos Aires 1972,p.15 -16. |
Original en castellà
El existencialismo ateo que yo represento es más coherente. Declara que si Dios no existe, hay por lo menos un ser en el que la existencia precede a la esencia, un ser que existe antes de poder ser definido por ningún concepto, y que este ser es el hombre, o como dice Heidegger, la realidad humana. ¿Qué significa aquí que la existencia precede a la esencia? Significa que el hombre comienza por existir, se encuentra, surge en el mundo, y que después se define. [...] El hombre no es otra cosa que lo que él se hace. Éste es el primer principio del existencialismo. Es también lo que se llama subjetividad. [...] Porque queremos decir que el hombre empieza por existir, es decir, que empieza por ser algo que se lanza a un porvenir, y que es consciente de proyectarse hacia el porvenir. El hombre es ante todo un proyecto que se vive subjetivamente, en lugar de ser un musgo, una podredumbre o una coliflor; nada existe previamente a este proyecto; nada hay en el cielo inteligible, y el hombre será ante todo lo que habrá proyectado ser.