Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Sartre: el per a si»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "reflecteixo" a "reflex")
 
(4 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: el per si|Idioma=Español}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: el per si|Idioma=Español}}
  
El per a -si [la consciència] és necessari mentre que es funda a si mateix. I per això és l'objecte reflex d'una intuïció apodíctica: no puc dubtar que sóc. Però, mentre que aquest per a si, tal qual és, podria no ser, té tota la contingència del fet. Així com la meva llibertat nihilitzadora es capta a si mateixa per l'angoixa, el per a si és conscient del seu facticitat: té el sentiment de la seva gratuïtat total, es capta com sent aquí ''per res'', com estant'' de més.''
+
El per a -si [la consciència] és necessari en la mesura que es funda a si mateix. I per això és l'objecte reflex d'una intuïció apodíctica: no puc dubtar que sóc. Però, mentre que aquest per a si, tal qual és, podria no ser, té tota la contingència del fet. Així com la meva llibertat nihilitzadora es capta a si mateixa per l'angoixa, el per a si és conscient de la seva facticitat: té el sentiment de la seva gratuïtat total, es capta com essent aquí ''per a res'', com estant'' de més.''
{{Ref|Ref=J.-P. Sartre, L'ésser i el no-res, Aliança-Losada, Madrid 1989, p. 117.|Cita=true}}
+
 
 +
{{Ref|Ref=J.-P. Sartre, El ser y la nada, Alianza-Losada, Madrid 1989, p. 117.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 15:49, 20 ago 2018

El per a -si [la consciència] és necessari en la mesura que es funda a si mateix. I per això és l'objecte reflex d'una intuïció apodíctica: no puc dubtar que sóc. Però, mentre que aquest per a si, tal qual és, podria no ser, té tota la contingència del fet. Així com la meva llibertat nihilitzadora es capta a si mateixa per l'angoixa, el per a si és conscient de la seva facticitat: té el sentiment de la seva gratuïtat total, es capta com essent aquí per a res, com estant de més.


J.-P. Sartre, El ser y la nada, Alianza-Losada, Madrid 1989, p. 117.

Original en castellà

El para -sí [la conciencia] es necesario en tanto que se funda a sí mismo. Y por eso es el objeto reflejo de una intuición apodíctica: no puedo dudar de que soy. Pero, en tanto que este para-sí, tal cual es, podría no ser, tiene toda la contingencia del hecho. Así como mi libertad nihilizadora se capta a sí misma por la angustia, el para-sí es consciente de su facticidad: tiene el sentimiento de su gratuidad total, se capta como siendo ahí para nada, como estando de más. J.-P. Sartre, El ser y la nada, Alianza-Losada, Madrid 1989, p. 117.