Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Sartre: cita sobre la consciència "de"»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - " en quant que" a "en tant que")
m (bot: -posicionalen +posicional en)
 
Línia 1: Línia 1:
 
{{RecursoWiki|Tipo=Extractos de obras}}{{RecursoBase|Nombre=Sartre: cita sobre la consciència "de"|Idioma=Español}}
 
{{RecursoWiki|Tipo=Extractos de obras}}{{RecursoBase|Nombre=Sartre: cita sobre la consciència "de"|Idioma=Español}}
Tota consciència, com ho ha demostrat Husserl, és consciència de quelcom. Això significa que no hi ha consciència que no sigui posició d'un objecte transcendent, o, si es prefereix, que la consciència no té «contingut». És precís renunciar a aquestes «dades» neutres que [...] podrien constituir-se en «món» o en «allò psíquic». Una taula no està en la consciència, ni encara a títol de representació. Una taula està en l'espai, al costat de la finestra, etc. L'existència de la taula, en efecte, és un centre d'opacitat per a la consciència; [...]. El primer pas d'una filosofia ha de ser, doncs, expulsar les coses de la consciència i restablir la vertadera relació entre aquesta i el món, a saber, la consciència com a consciència posicional del món. Tota consciència és posicionalen tant que es transcendeix per aconseguir un objecte, i s'exhaureix en aquesta posició mateixa: tot quant hi ha d'intenció en la meva consciència actual està dirigit cap a l'exterior [...]. No tota consciència és coneixement (hi ha consciències afectives, per exemple), però tota consciència cognoscent no pot ser coneixement sinó del seu objecte.
+
Tota consciència, com ho ha demostrat Husserl, és consciència de quelcom. Això significa que no hi ha consciència que no sigui posició d'un objecte transcendent, o, si es prefereix, que la consciència no té «contingut». És precís renunciar a aquestes «dades» neutres que [...] podrien constituir-se en «món» o en «allò psíquic». Una taula no està en la consciència, ni encara a títol de representació. Una taula està en l'espai, al costat de la finestra, etc. L'existència de la taula, en efecte, és un centre d'opacitat per a la consciència; [...]. El primer pas d'una filosofia ha de ser, doncs, expulsar les coses de la consciència i restablir la vertadera relació entre aquesta i el món, a saber, la consciència com a consciència posicional del món. Tota consciència és posicional en tant que es transcendeix per aconseguir un objecte, i s'exhaureix en aquesta posició mateixa: tot quant hi ha d'intenció en la meva consciència actual està dirigit cap a l'exterior [...]. No tota consciència és coneixement (hi ha consciències afectives, per exemple), però tota consciència cognoscent no pot ser coneixement sinó del seu objecte.
  
 
{{Ref|Ref=J.-P. Sartre, ''El ser y la nada'', Alianza, Madrid 1989, p. 21.|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=J.-P. Sartre, ''El ser y la nada'', Alianza, Madrid 1989, p. 21.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 15:49, 7 feb 2018

Plantilla:RecursoWikiPlantilla:RecursoBase Tota consciència, com ho ha demostrat Husserl, és consciència de quelcom. Això significa que no hi ha consciència que no sigui posició d'un objecte transcendent, o, si es prefereix, que la consciència no té «contingut». És precís renunciar a aquestes «dades» neutres que [...] podrien constituir-se en «món» o en «allò psíquic». Una taula no està en la consciència, ni encara a títol de representació. Una taula està en l'espai, al costat de la finestra, etc. L'existència de la taula, en efecte, és un centre d'opacitat per a la consciència; [...]. El primer pas d'una filosofia ha de ser, doncs, expulsar les coses de la consciència i restablir la vertadera relació entre aquesta i el món, a saber, la consciència com a consciència posicional del món. Tota consciència és posicional en tant que es transcendeix per aconseguir un objecte, i s'exhaureix en aquesta posició mateixa: tot quant hi ha d'intenció en la meva consciència actual està dirigit cap a l'exterior [...]. No tota consciència és coneixement (hi ha consciències afectives, per exemple), però tota consciència cognoscent no pot ser coneixement sinó del seu objecte.


J.-P. Sartre, El ser y la nada, Alianza, Madrid 1989, p. 21.