Mostra la font per a Russell: el coneixement i els objectes físics

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Russell: el coneixement i els objectes físics|Idioma=Español}}
Ara hem d'examinar el següent problema: concedint que estem certs de les nostres dades dels sentits, tenim alguna raó per a considerar-los com a signes de l'existència d'alguna cosa diferent, que podem denominar l'objecte físic? Quan hàgim enumerat totes les dades dels sentits que podem considerar naturalment en connexió amb la taula, haurem dit tot el que es pot dir sobre la taula, o queda alguna cosa diferent, que no és una dada dels sentits i que persisteix quan sortim de l'habitació? El sentit comú, sense vacil·lació, respon afirmativament. Les coses que es poden comprar i vendre i desplaçar, i sobre les quals es poden posar unes estovalles, no pot ser una ''mera'' col·lecció de dades dels sentits. Si les estovalles tapa completament la taula, no tindrem sobre la taula dades procedents dels sentits; per tant si la taula no fos una altra cosa que una col·lecció de dades dels sentits, hauria deixat d'existir, i el material estaria suspès en l'aire, romanent, com per miracle, en el lloc que ocupava abans la taula. Això sembla evidentment absurd; però qui vulgui arribar a ser filòsof ha d'aprendre a no espantar-se davant els absurds.

Una raó d'importància per la qual sentim que hem de creure en un objecte físic, a més de les dades dels sentits, és que tenim necessitat del ''mateix'' objecte per a diverses persones. Quan deu persones s'asseguin al voltant d'una taula per a sopar, sembla excessiu afirmar que no veuen les mateixes estovalles, els mateixos ganivets, forquilles, culleres i gots. Però les dades dels sentits són alguna cosa privativa de cada persona particular; el que és immediatament present a la vista d'un, no és immediatament present a la vista de l'altre; tots veuen les coses des de punts de vista lleugerament diferents i per tant les veuen lleugerament diferents. Així doncs, si ha d'haver-hi objectes comuns i públics, que puguin ser en algun sentit coneguts per diverses persones, deu haver-hi alguna cosa per damunt i més enllà de les dades dels sentits privats i particulars que es presenten en les diverses persones.[...]

En certa manera, ha d'admetre's que no podrem mai ''demostrar'' l'existència de coses diferents de nosaltres mateixos i de les nostres experiències. No resulta cap absurd de la hipòtesi que el món consisteix en mi mateix, en els meus pensaments, sentiments i sensacions, i que tota la resta és pura imaginació [...] No és lògicament impossible la suposició que tota la vida és un somni, en el qual nosaltres mateixos vam crear els objectes tal com apareixen davant nosaltres. Però encara que això no sigui lògicament impossible, no hi ha cap raó per a suposar que sigui veritat; i és, de fet, una hipòtesi menys simple, considerada com un mitjà de donar compte dels fets de la nostra pròpia vida, que la hipòtesi del sentit comú, segons la qual hi ha realment objectes independents de nosaltres, l'acció dels quals sobre nosaltres causa les nostres sensacions.
{{Ref|Ref=''Los problemas de la filosofía'', Labor, Barcelona 1978, p. 25-27.|Títol=Los problemas de la filosofía|Cita=true}}
{{InfoWiki}}