Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Russell: autoconsciència»

De Wikisofia

m (bot: - Per posar en + Per a posar en)
 
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Russell: autoconsciència|Idioma=Español}}
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Russell: autoconsciència|Idioma=Español}}
  
Hem parlat del coneixement directe del contingut del nostre esperit com d'un ''acte-''consciencia; però això no és, naturalment, la consciència de nosaltres ''mateixos''; és la consciència de pensaments i de sentiments particulars. El problema de saber si tenim un coneixement directe de la nostra pura intimitat com a oposada als nostres pensaments i sentiments particulars és extraordinàriament difícil, i seria precipitat resoldre-ho d'una manera afirmativa. Quan intentem mirar a l'interior de nosaltres mateixos veiem sempre algun pensament o algun sentiment particular, no el «jo» que té el pensament o el sentiment. No obstant això, hi ha algunes raons per a opinar que tenim un coneixement directe del nostre «jo», encara que sigui molt difícil separar aquest coneixement d'altres coses. Per a posar en clar la classe de raons que es tracta, considerem per un moment el que implica en realitat el nostre coneixement de pensaments particulars.
+
Hem parlat del coneixement directe del contingut del nostre esperit com d'un ''acte-''consciència; però això no és, naturalment, la consciència de nosaltres ''mateixos''; és la consciència de pensaments i de sentiments particulars. El problema de saber si tenim un coneixement directe de la nostra pura intimitat com a oposada als nostres pensaments i sentiments particulars és extraordinàriament difícil, i seria precipitat resoldre-ho d'una manera afirmativa. Quan intentem mirar a l'interior de nosaltres mateixos veiem sempre algun pensament o algun sentiment particular, no el «jo» que té el pensament o el sentiment. No obstant això, hi ha algunes raons per a opinar que tenim un coneixement directe del nostre «jo», encara que sigui molt difícil separar aquest coneixement d'altres coses. Per a posar en clar la classe de raons que es tracta, considerem per un moment el que implica en realitat el nostre coneixement de pensaments particulars.
  
 
Quan tinc coneixement directe del fet que «veig el sol», sembla evident que tinc el coneixement directe de dues coses diferents que es troben en relació recíproca. D'una part existeix la dada dels sentits que representa el sol per a mi, d'una altra part existeix el subjecte que veu aquesta dada dels sentits. Tot coneixement directe, tal com el coneixement de la dada dels sentits que representa el sol, sembla evidentment ser una relació entre la persona que coneix i l'objecte que la persona coneix. Quan es tracta de conèixer el que té un coneixement directe (com quan conec el meu coneixement de representar-me el sol a través de les dades dels sentits), és evident que la persona que conec sóc jo mateix. Així, quan conec el fet que jo veig el sol, el fet complet el coneixement del qual tinc és «Jo-que-conec-una-dada-de-els-sentits».
 
Quan tinc coneixement directe del fet que «veig el sol», sembla evident que tinc el coneixement directe de dues coses diferents que es troben en relació recíproca. D'una part existeix la dada dels sentits que representa el sol per a mi, d'una altra part existeix el subjecte que veu aquesta dada dels sentits. Tot coneixement directe, tal com el coneixement de la dada dels sentits que representa el sol, sembla evidentment ser una relació entre la persona que coneix i l'objecte que la persona coneix. Quan es tracta de conèixer el que té un coneixement directe (com quan conec el meu coneixement de representar-me el sol a través de les dades dels sentits), és evident que la persona que conec sóc jo mateix. Així, quan conec el fet que jo veig el sol, el fet complet el coneixement del qual tinc és «Jo-que-conec-una-dada-de-els-sentits».
  
A més, coneixem aquesta veritat: «Jo conec directament aquesta dada dels sentits». És difícil veure com podríem conèixer aquesta veritat ni àdhuc comprendre el que significa, si no tinguéssim el coneixement directe d'alguna cosa que denominem «jo». No sembla necessari suposar que tinguem coneixement directe d'una persona més o menys permanent, la mateixa avui que ahir, sinó que cal que tinguem coneixement directe d'aquesta cosa –sigui com anàs la seva naturalesa– que veu el sol i té un coneixement directe de les dades dels sentits. Així, sembla que cal que, en algun sentit, tinguem coneixement directe de nosaltres mateixos com a oposats a les nostres experiències particulars. Però el problema és difícil, i per ambdues parts poden adduir-se complicats arguments. Així doncs, encara que el coneixement directe de nosaltres mateixos sembla ''probable'', no és prudent afirmar que sigui indubtable.
+
A més, coneixem aquesta veritat: «Jo conec directament aquesta dada dels sentits». És difícil veure com podríem conèixer aquesta veritat ni àdhuc comprendre el que significa, si no tinguéssim el coneixement directe d'alguna cosa que denominem «jo». No sembla necessari suposar que tinguem coneixement directe d'una persona més o menys permanent, la mateixa avui que ahir, sinó que cal que tinguem coneixement directe d'aquesta cosa –sigui com fos la seva naturalesa– que veu el sol i té un coneixement directe de les dades dels sentits. Així, sembla que cal que, en algun sentit, tinguem coneixement directe de nosaltres mateixos com a oposats a les nostres experiències particulars. Però el problema és difícil, i per ambdues parts poden adduir-se complicats arguments. Així doncs, encara que el coneixement directe de nosaltres mateixos sembla ''probable'', no és prudent afirmar que sigui indubtable.
 
{{Ref|Ref=''Los problemas de la filosofía'', Labor, Barcelona 1978, 5ª ed., p. 50-51.|Títol=Los problemas de la filosofía|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Los problemas de la filosofía'', Labor, Barcelona 1978, 5ª ed., p. 50-51.|Títol=Los problemas de la filosofía|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 19:40, 5 feb 2018

Hem parlat del coneixement directe del contingut del nostre esperit com d'un acte-consciència; però això no és, naturalment, la consciència de nosaltres mateixos; és la consciència de pensaments i de sentiments particulars. El problema de saber si tenim un coneixement directe de la nostra pura intimitat com a oposada als nostres pensaments i sentiments particulars és extraordinàriament difícil, i seria precipitat resoldre-ho d'una manera afirmativa. Quan intentem mirar a l'interior de nosaltres mateixos veiem sempre algun pensament o algun sentiment particular, no el «jo» que té el pensament o el sentiment. No obstant això, hi ha algunes raons per a opinar que tenim un coneixement directe del nostre «jo», encara que sigui molt difícil separar aquest coneixement d'altres coses. Per a posar en clar la classe de raons que es tracta, considerem per un moment el que implica en realitat el nostre coneixement de pensaments particulars.

Quan tinc coneixement directe del fet que «veig el sol», sembla evident que tinc el coneixement directe de dues coses diferents que es troben en relació recíproca. D'una part existeix la dada dels sentits que representa el sol per a mi, d'una altra part existeix el subjecte que veu aquesta dada dels sentits. Tot coneixement directe, tal com el coneixement de la dada dels sentits que representa el sol, sembla evidentment ser una relació entre la persona que coneix i l'objecte que la persona coneix. Quan es tracta de conèixer el que té un coneixement directe (com quan conec el meu coneixement de representar-me el sol a través de les dades dels sentits), és evident que la persona que conec sóc jo mateix. Així, quan conec el fet que jo veig el sol, el fet complet el coneixement del qual tinc és «Jo-que-conec-una-dada-de-els-sentits».

A més, coneixem aquesta veritat: «Jo conec directament aquesta dada dels sentits». És difícil veure com podríem conèixer aquesta veritat ni àdhuc comprendre el que significa, si no tinguéssim el coneixement directe d'alguna cosa que denominem «jo». No sembla necessari suposar que tinguem coneixement directe d'una persona més o menys permanent, la mateixa avui que ahir, sinó que cal que tinguem coneixement directe d'aquesta cosa –sigui com fos la seva naturalesa– que veu el sol i té un coneixement directe de les dades dels sentits. Així, sembla que cal que, en algun sentit, tinguem coneixement directe de nosaltres mateixos com a oposats a les nostres experiències particulars. Però el problema és difícil, i per ambdues parts poden adduir-se complicats arguments. Així doncs, encara que el coneixement directe de nosaltres mateixos sembla probable, no és prudent afirmar que sigui indubtable.

Los problemas de la filosofía, Labor, Barcelona 1978, 5ª ed., p. 50-51.

Original en castellà

autoconciencia

Hemos hablado del conocimiento directo del contenido de nuestro espíritu como de una auto-conciencia; pero esto no es, naturalmente, la conciencia de nosotros mismos; es la conciencia de pensamientos y de sentimientos particulares. El problema de saber si tenemos un conocimiento directo de nuestra pura intimidad como opuesta a nuestros pensamientos y sentimientos particulares es extraordinariamente difícil, y sería precipitado resolverlo de un modo afirmativo. Cuando intentamos mirar en el interior de nosotros mismos vemos siempre algún pensamiento o algún sentimiento particular, no el «yo» que tiene el pensamiento o el sentimiento. Sin embargo, hay algunas razones para opinar que tenemos un conocimiento directo de nuestro «yo», aunque sea muy difícil separar este conocimiento de otras cosas. Para poner en claro la clase de razones de que se trata, consideremos por un momento lo que implica en realidad nuestro conocimiento de pensamientos particulares.

Cuando tengo conocimiento directo del hecho de que «veo el sol», parece evidente que tengo el conocimiento directo de dos cosas diferentes que se hallan en relación recíproca. De una parte existe el dato de los sentidos que representa el sol para mí, de otra parte existe el sujeto que ve este dato de los sentidos. Todo conocimiento directo, tal como el conocimiento del dato de los sentidos que representa el sol, parece evidentemente ser una relación entre la persona que conoce y el objeto que la persona conoce. Cuando se trata de conocer el que tiene un conocimiento directo (como cuando conozco mi conocimiento de representarme el sol a través de los datos de los sentidos), es evidente que la persona que conozco soy yo mismo. Así, cuando conozco el hecho de que yo veo el sol, el hecho completo cuyo conocimiento tengo es «Yo-que-conozco-un-dato-de-los-sentidos».

Además, conocemos esta verdad: «Yo conozco directamente este dato de los sentidos». Es difícil ver cómo podríamos conocer esta verdad ni aun comprender lo que significa, si no tuviéramos el conocimiento directo de algo que denominamos «yo». No parece necesario suponer que tengamos conocimiento directo de una persona más o menos permanente, la misma hoy que ayer, sino que es preciso que tengamos conocimiento directo de esta cosa –sea cual fuere su naturaleza– que ve el sol y tiene un conocimiento directo de los datos de los sentidos. Así, parece que es preciso que, en algún sentido, tengamos conocimiento directo de nosotros mismos como opuestos a nuestras experiencias particulares. Pero el problema es difícil, y por ambas partes pueden aducirse complicados argumentos. Así pues, aunque el conocimiento directo de nosotros mismos parece probable, no es prudente afirmar que sea indudable.