Accions

Recurs

Russell, Bertrand: el problema de la percepció

De Wikisofia

La revisió el 20:03, 15 oct 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - diferents a les + diferents de les)

el problema de la percepció

El problema de la percepció, com a font del nostre coneixement físic, em semblava molt intricat. Quan dues persones miren un objecte donat, hi ha diferències entre el que veuen, degudes a la perspectiva i a la forma en què incideix la llum. No hi ha raó per a decidir que una d'elles veu la cosa com és. No podem suposar, per tant, que l'objecte físic és el que tots veuen. Per al físic, això és lloc comú: no veiem àtoms ni molècules, que, segons ens assegura, és el que constitueix els objectes físics. El fisiòleg és igualment desalentador. Diu clarament que existeix una complicada cadena causal des de l'ull al cervell, i que el que veieu depèn del que ocorre en el cervell. Si pot produir-se el mateix estat cerebral amb causes diferents de les normals, podeu experimentar una sensació visual no relacionada de la manera habitual amb l'objecte físic. Això no afecta especialment al sentit de la vista. Està demostrat amb el conegut exemple de l'home que sent dolor en el dit gros del peu malgrat tenir la cama amputada. Tals arguments deixen bé clar que el que experimentem directament no pot ser l'objecte extern que considera la física, i, no obstant això, només el que experimentem directament ens dóna una raó per a creure al món de la física.

La evolución de mi pensamiento filosófico, Alianza, Madrid 1982, p. 106-107.

Original en castellà

el problema de la percepción

El problema de la percepción, como fuente de nuestro conocimiento físico, me parecía muy intrincado. Cuando dos personas miran un objeto dado, hay diferencias entre lo que ven, debidas a la perspectiva y a la forma en que incide la luz. No hay razón para decidir que una de ellas ve la cosa como es. No podemos suponer, por tanto, que el objeto físico es lo que todos ven. Para el físico, esto es lugar común: no vemos átomos ni moléculas, que, según nos asegura, es lo que constituye los objetos físicos. El fisiólogo es igualmente desalentador. Dice claramente que existe una complicada cadena causal desde el ojo al cerebro, y que lo que veis depende de lo que ocurre en el cerebro. Si puede producirse el mismo estado cerebral con causas distintas a las normales, podéis experimentar una sensación visual no relacionada del modo habitual con el objeto físico. Esto no afecta especialmente al sentido de la vista. Está demostrado con el conocido ejemplo del hombre que siente dolor en el dedo gordo del pie a pesar de tener la pierna amputada. Tales argumentos dejan bien claro que lo que experimentamos directamente no puede ser el objeto externo que considera la física, y, sin embargo, sólo lo que experimentamos directamente nos da una razón para creer en el mundo de la física.