Mostra la font per a Romerales, I.: objeccions a l'eternitat divina

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Romerales, I.: objeccions a l'eternitat divina|Idioma=Español}}
Hi ha dos grups fonamentals d'objeccions: 

'''a)''' l'atemporalitat (o la immutabilitat) és incompatible amb l'omnisciència, i 

'''b)''' l'atemporalitat és incompatible amb les accions divines en el temps. 

Vegem la primera. Una sèrie de filòsofs afirma que si un ser omniscient coneix totes les proposicions veritables, llavors, atès que algunes proposicions –en particular les expressades per oracions que contenen elements indéxicos temporals com a temps verbals o paraules com «ara»– varien la seva veritat al llarg del temps, el que un ésser omniscient sap varia al llarg del temps; per això, un ser omniscient ha de variar amb el temps. Així Prior (1962) ha afirmat que si Déu fos atemporal només podria tenir coneixement de les veritats en si mateixes atemporals; i Pike (1970) que encara que Déu pugui tenir coneixements temporals, no pot expressar-los temporalment. [...]

Hi ha una objecció més decisiva contra l'atemporalitat. Wolterstorff (1975) ha afirmat que el Déu bíblic és un Déu que respon als homes en la història, «Déu el Redemptor no pot ser un Déu etern. Això és així perquè Déu el Redemptor és un Déu que ''canvia''». Les accions de Déu ocorren clarament en el temps, particularment l'Encarnació. Un Déu que reacciona davant les accions humanes, que respon a les oracions, que planifica o recorda, realitza actes innegablement temporals. En la mateixa vena, [...] Swinburne (1977) afirma que un ''ser atemporal ''no pot ser una persona. [...]

A fi de preservar la immutabilitat d'un Déu que, com el bíblic, obra en el temps i la història, sant Tomàs va afirmar que les seves decisions estan preses des de tota l'eternitat, de manera que no implica canvi algun de voluntat. Quant a com pot tal ser produir efectes en el temps, sant Tomàs va afirmar que mentre la causa és la seva acció eterna, l'efecte pot ser temporal. [...]

{{Ref|Ref=''Philosophical Theology'', en M. Fraijó (ed.), ''Filosofía de la religión. Estudios y textos'',Trotta, Madrid 1994, p. 572-574.|Títol=Philosophical Theology'', en M. Fraijó (ed.), ''Filosofía de la religión. Estudios y textos|Cita=true}}
{{InfoWiki}}