Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Popper: refutació de l'historicisme»

De Wikisofia

m (bot: - tant, malament concebuda; + tant, mal concebuda;)
m (bot: - tant poden ser + tant que poden ser)
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 6: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
1. El curs de la història humana està fortament influït pel creixement dels coneixements humans. (La veritat d'aquesta premissa ha de ser admesa àdhuc pels quals veuen les nostres idees, incloses les nostres idees científiques, com el sub-producte d'un desenvolupament ''material'' de qualsevol classe que sigui).
+
1. El curs de la història humana està fortament influït pel creixement dels coneixements humans. (La veritat d'aquesta premissa ha de ser admesa àdhuc pels quals veuen les nostres idees, incloses les nostres idees científiques, com el subproducte d'un desenvolupament ''material'' de qualsevol classe que sigui).
  
 
2. No podem predir, per mètodes racionals o científics, el crecimientofuturo dels nostres coneixements científics. (Aquesta asserció pot ser provada lògicament per consideracions esbossades més avall).
 
2. No podem predir, per mètodes racionals o científics, el crecimientofuturo dels nostres coneixements científics. (Aquesta asserció pot ser provada lògicament per consideracions esbossades més avall).
Línia 16: Línia 16:
 
5. La meta fonamental dels mètodes historicistes [...] està, per tant, mal concebuda; i l'historicisme cau per la seva base.
 
5. La meta fonamental dels mètodes historicistes [...] està, per tant, mal concebuda; i l'historicisme cau per la seva base.
  
L'argument no refuta, és clar, la possibilitat de tota classe de predicció social; per contra, és perfectament compatible amb la possibilitat de posar a prova teories sociològiques –per exemple, teories econòmiques– per mitjà d'una predicció que certs successos tindran lloc sota certes condicions. Només refuta la possibilitat de predir successos històrics en tant poden ser influïts pel creixement dels nostres coneixements.
+
L'argument no refuta, és clar, la possibilitat de tota classe de predicció social; per contra, és perfectament compatible amb la possibilitat de posar a prova teories sociològiques –per exemple, teories econòmiques– per mitjà d'una predicció que certs successos tindran lloc sota certes condicions. Només refuta la possibilitat de predir successos històrics en tant que poden ser influïts pel creixement dels nostres coneixements.
  
 
El pas decisiu en aquest argument és la proposició (2). Crec que és convincent en si mateixa: ''si hi ha en realitat un creixement dels coneixements humans, no podem anticipar avui el que sabrem només demà''.
 
El pas decisiu en aquest argument és la proposició (2). Crec que és convincent en si mateixa: ''si hi ha en realitat un creixement dels coneixements humans, no podem anticipar avui el que sabrem només demà''.
 
{{Ref|Ref=''La miseria del historicismo'', Taurus-Alianza, Madrid 1973, p. 12.|Títol=La miseria del historicismo|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''La miseria del historicismo'', Taurus-Alianza, Madrid 1973, p. 12.|Títol=La miseria del historicismo|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 20:25, 26 gen 2018

1. El curs de la història humana està fortament influït pel creixement dels coneixements humans. (La veritat d'aquesta premissa ha de ser admesa àdhuc pels quals veuen les nostres idees, incloses les nostres idees científiques, com el subproducte d'un desenvolupament material de qualsevol classe que sigui).

2. No podem predir, per mètodes racionals o científics, el crecimientofuturo dels nostres coneixements científics. (Aquesta asserció pot ser provada lògicament per consideracions esbossades més avall).

3. No podem, per tant, predir el curs futur de la història humana.

4. Això significa que hem de rebutjar la possibilitat d'una història teòrica; és a dir, d'una ciència històrica i social de la mateixa naturalesa que la física teòrica. No pot haver-hi una teoria científica del desenvolupament històric que serveixi de base per a la predicció històrica.

5. La meta fonamental dels mètodes historicistes [...] està, per tant, mal concebuda; i l'historicisme cau per la seva base.

L'argument no refuta, és clar, la possibilitat de tota classe de predicció social; per contra, és perfectament compatible amb la possibilitat de posar a prova teories sociològiques –per exemple, teories econòmiques– per mitjà d'una predicció que certs successos tindran lloc sota certes condicions. Només refuta la possibilitat de predir successos històrics en tant que poden ser influïts pel creixement dels nostres coneixements.

El pas decisiu en aquest argument és la proposició (2). Crec que és convincent en si mateixa: si hi ha en realitat un creixement dels coneixements humans, no podem anticipar avui el que sabrem només demà.

La miseria del historicismo, Taurus-Alianza, Madrid 1973, p. 12.