Diferència entre revisions de la pàgina «Popper: no hi ha un criteri general de veritat»
De Wikisofia
m (bot: - per contenir, + per a contenir,) |
m (bot: - és el bastant ric [com per a + és prou ric [per a) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Popper: no hi ha un criteri general de veritat|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Popper: no hi ha un criteri general de veritat|Idioma=Español}} | ||
| − | Una vegada enunciades [...] les condicions en les quals tot enunciat del llenguatge L1 correspon als fets, podem establir la següent definició d'una manera purament verbal, encara que d'acord amb el sentit comú:'' Un enunciat és veritable si, i només si, correspon als fets''. Com assenyala Tarski, aquesta noció de veritat és objectiva i absolutista, encara que no sigui absolutista en el sentit de permetre'ns parlar amb «absoluta certesa o seguretat», doncs no ens subministra un criteri de veritat. Per contra, Tarski podia demostrar que, si L1 és | + | Una vegada enunciades [...] les condicions en les quals tot enunciat del llenguatge L1 correspon als fets, podem establir la següent definició d'una manera purament verbal, encara que d'acord amb el sentit comú:'' Un enunciat és veritable si, i només si, correspon als fets''. Com assenyala Tarski, aquesta noció de veritat és objectiva i absolutista, encara que no sigui absolutista en el sentit de permetre'ns parlar amb «absoluta certesa o seguretat», doncs no ens subministra un criteri de veritat. Per contra, Tarski podia demostrar que, si L1 és prou ric [per a contenir, per exemple, l'aritmètica], ''llavors no pot haver-hi un criteri general de veritat''. Només n'hi pot haver per a llenguatges artificials extremadament pobres. En això Tarski està en deute amb Gödel. Així, encara que la idea de veritat sigui absolutista, no podem pretendre alcanzaruna certesa absoluta:'' som cercadors de la veritat, però no els seus posseïdors'''''.''' |
{{Ref|Ref=''Conocimiento objetivo'', Tecnos, Madrid 1974, p. 53.|Títol=Conocimiento objetivo|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Conocimiento objetivo'', Tecnos, Madrid 1974, p. 53.|Títol=Conocimiento objetivo|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 14:31, 6 feb 2018
Una vegada enunciades [...] les condicions en les quals tot enunciat del llenguatge L1 correspon als fets, podem establir la següent definició d'una manera purament verbal, encara que d'acord amb el sentit comú: Un enunciat és veritable si, i només si, correspon als fets. Com assenyala Tarski, aquesta noció de veritat és objectiva i absolutista, encara que no sigui absolutista en el sentit de permetre'ns parlar amb «absoluta certesa o seguretat», doncs no ens subministra un criteri de veritat. Per contra, Tarski podia demostrar que, si L1 és prou ric [per a contenir, per exemple, l'aritmètica], llavors no pot haver-hi un criteri general de veritat. Només n'hi pot haver per a llenguatges artificials extremadament pobres. En això Tarski està en deute amb Gödel. Així, encara que la idea de veritat sigui absolutista, no podem pretendre alcanzaruna certesa absoluta: som cercadors de la veritat, però no els seus posseïdors.
| Conocimiento objetivo, Tecnos, Madrid 1974, p. 53. |