Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Popper: essencialisme»

De Wikisofia

m (bot: - d' «essencialisme». + d'«essencialisme».)
 
(4 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Popper: essencialisme|Idioma=Español}}
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Popper: essencialisme|Idioma=Español}}
Tota ciència empra termes anomenats termes universals, com a «energia», «velocitat», «carbó», «blancor», «evolució», «justícia», «Estat», «humanitat». Aquests són diferents de la classe de termes que anomenem termes singulars o conceptes individuals, com a «Alexandre Magne», «El Cometa Halley», «La Primera Guerra Mundial». Termes com aquests són noms propis, rètols col·locats per convenció sobre les coses individuals que denoten. Sobre la naturalesa dels termes universals va haver-hi una llarga i de vegades aferrissada disputa entre dos bàndols. Un sostenia que els universals es distingeixen dels noms propis, només en què designen als membres d'un ''grup'' o ''classe'' de coses, en comptes d'una sola cosa. El terme universal «blanc», per exemple, seria en opinió d'aquest bàndol, res més que un rètol col·locat sobre un grup de moltes coses diferents –flocs de neu, estovalles i cignes, per exemple–. Aquesta és la doctrina del bàndol ''nominalista''.És combatuda per una doctrina anomenada tradicionalment «realisme» –un nom alguna cosa desorientador, atès que aquesta teoria «realista» també ha estat anomenada «idealista»–. Em proposo, per tant, tornar a batejar a aquesta teoria anti-nominalista amb el nom d'«essencialisme». Els essencialistes neguen que primer reunim un grup de coses singulars i després els posem el rètol de «blanques»; per contra, anomenem blanca a cadascuna de les coses blanques singulars per raó d'una certa propietat intrínseca que té en comú amb altres coses blanques: a saber, la «blancor». Aquesta propietat, denotada pel terme universal, és considerada com un objecte que mereix ser investigat tant com qualsevol de les coses individuals mateixes. (El nom de «realisme» deriva de l'asserció que els objectes universals, per exemple, blancor, existeixen «realment», per sobre de les coses singulars o dels grups de coses singulars.) Per tant, se sosté que els termes universals denoten objectes universals, exactament de la mateixa forma que els termes singulars denoten coses individuals. Aquests objectes universals (anomenats per Plató, «Formes» o «Idees») designats pels termes universals també van ser anomenats «essències».
+
Tota ciència empra termes anomenats termes universals, com a «energia», «velocitat», «carbó», «blancor», «evolució», «justícia», «Estat», «humanitat». Aquests són diferents de la classe de termes que anomenem termes singulars o conceptes individuals, com a «Alexandre Magne», «El Cometa Halley», «La Primera Guerra Mundial». Termes com aquests són noms propis, rètols col·locats per convenció sobre les coses individuals que denoten. Sobre la naturalesa dels termes universals va haver-hi una llarga i de vegades aferrissada disputa entre dos bàndols. Un sostenia que els universals es distingeixen dels noms propis, només en el fet que designen als membres d'un ''grup'' o ''classe'' de coses, en comptes d'una sola cosa. El terme universal «blanc», per exemple, seria en opinió d'aquest bàndol, res més que un rètol col·locat sobre un grup de moltes coses diferents –flocs de neu, estovalles i cignes, per exemple–. Aquesta és la doctrina del bàndol ''nominalista''. És combatuda per una doctrina anomenada tradicionalment «realisme» –un nom un tant desorientador, atès que aquesta teoria «realista» també ha estat anomenada «idealista»–. Em proposo, per tant, tornar a batejar a aquesta teoria antinominalista amb el nom d'«essencialisme». Els essencialistes neguen que primer reunim un grup de coses singulars i després els posem el rètol de «blanques»; per contra, anomenem blanca a cadascuna de les coses blanques singulars per raó d'una certa propietat intrínseca que té en comú amb altres coses blanques: a saber, la «blancor». Aquesta propietat, denotada pel terme universal, és considerada com un objecte que mereix ser investigat tant com qualsevol de les coses individuals mateixes. (El nom de «realisme» deriva de l'asserció que els objectes universals, per exemple, blancor, existeixen «realment», per sobre de les coses singulars o dels grups de coses singulars.) Per tant, se sosté que els termes universals denoten objectes universals, exactament de la mateixa forma que els termes singulars denoten coses individuals. Aquests objectes universals (anomenats per Plató, «Formes» o «Idees») designats pels termes universals també van ser anomenats «essències».
  
Però l'essencialisme no només creu en l'existència dels universals (és a dir, objectes universals), també destaca la seva importància per a la ciència. Fa notar que els objectes singulars mostren molts caràcters accidentals, caràcters que no tenen interès per a la ciència. Per prendre un exemple de les ciències socials: l'economia s'interessa pels diners i el crèdit, però no per les formes particulars sota les quals apareixen monedes, bitllets o xecs. La ciència ha d'apartar l'accidental i penetrar fins a l'essència de les coses. Però l'essència de qualsevol cosa és sempre alguna cosa universal.
+
Però l'essencialisme no només creu en l'existència dels universals (és a dir, objectes universals), també destaca la seva importància per a la ciència. Fa notar que els objectes singulars mostren molts caràcters accidentals, caràcters que no tenen interès per a la ciència. Per a agafar un exemple de les ciències socials: l'economia s'interessa pels diners i el crèdit, però no per les formes particulars sota les quals apareixen monedes, bitllets o xecs. La ciència ha d'apartar l'accidental i penetrar fins a l'essència de les coses. Però l'essència de qualsevol cosa és sempre alguna cosa universal.
 
{{Ref|Ref=''La miseria del historicismo'', Alianza, Madrid 1973, p. 40-42.|Títol=La miseria del historicismo|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''La miseria del historicismo'', Alianza, Madrid 1973, p. 40-42.|Títol=La miseria del historicismo|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 21:37, 30 jul 2018

Tota ciència empra termes anomenats termes universals, com a «energia», «velocitat», «carbó», «blancor», «evolució», «justícia», «Estat», «humanitat». Aquests són diferents de la classe de termes que anomenem termes singulars o conceptes individuals, com a «Alexandre Magne», «El Cometa Halley», «La Primera Guerra Mundial». Termes com aquests són noms propis, rètols col·locats per convenció sobre les coses individuals que denoten. Sobre la naturalesa dels termes universals va haver-hi una llarga i de vegades aferrissada disputa entre dos bàndols. Un sostenia que els universals es distingeixen dels noms propis, només en el fet que designen als membres d'un grup o classe de coses, en comptes d'una sola cosa. El terme universal «blanc», per exemple, seria en opinió d'aquest bàndol, res més que un rètol col·locat sobre un grup de moltes coses diferents –flocs de neu, estovalles i cignes, per exemple–. Aquesta és la doctrina del bàndol nominalista. És combatuda per una doctrina anomenada tradicionalment «realisme» –un nom un tant desorientador, atès que aquesta teoria «realista» també ha estat anomenada «idealista»–. Em proposo, per tant, tornar a batejar a aquesta teoria antinominalista amb el nom d'«essencialisme». Els essencialistes neguen que primer reunim un grup de coses singulars i després els posem el rètol de «blanques»; per contra, anomenem blanca a cadascuna de les coses blanques singulars per raó d'una certa propietat intrínseca que té en comú amb altres coses blanques: a saber, la «blancor». Aquesta propietat, denotada pel terme universal, és considerada com un objecte que mereix ser investigat tant com qualsevol de les coses individuals mateixes. (El nom de «realisme» deriva de l'asserció que els objectes universals, per exemple, blancor, existeixen «realment», per sobre de les coses singulars o dels grups de coses singulars.) Per tant, se sosté que els termes universals denoten objectes universals, exactament de la mateixa forma que els termes singulars denoten coses individuals. Aquests objectes universals (anomenats per Plató, «Formes» o «Idees») designats pels termes universals també van ser anomenats «essències».

Però l'essencialisme no només creu en l'existència dels universals (és a dir, objectes universals), també destaca la seva importància per a la ciència. Fa notar que els objectes singulars mostren molts caràcters accidentals, caràcters que no tenen interès per a la ciència. Per a agafar un exemple de les ciències socials: l'economia s'interessa pels diners i el crèdit, però no per les formes particulars sota les quals apareixen monedes, bitllets o xecs. La ciència ha d'apartar l'accidental i penetrar fins a l'essència de les coses. Però l'essència de qualsevol cosa és sempre alguna cosa universal.

La miseria del historicismo, Alianza, Madrid 1973, p. 40-42.

Original en castellà

Toda ciencia emplea términos llamados términos universales, como «energía», «velocidad», «carbón», «blancura», «evolución», «justicia», «Estado», «humanidad». Estos son distintos de la clase de términos que llamamos términos singulares o conceptos individuales, como «Alejandro Magno», «El Cometa Halley», «La Primera Guerra Mundial». Términos como éstos son nombres propios, rótulos colocados por convención sobre las cosas individuales que denotan. Sobre la naturaleza de los términos universales hubo una larga y a veces encarnizada disputa entre dos bandos. Uno sostenía que los universales se distinguen de los nombres propios, sólo en que designan a los miembros de un grupo o clase de cosas, en vez de a una sola cosa. El término universal «blanco», por ejemplo, sería en opinión de este bando, nada más que un rótulo colocado sobre un grupo de muchas cosas diferentes –copos de nieve, manteles y cisnes, por ejemplo–. Ésta es la doctrina del bando nominalista.Es combatida por una doctrina llamada tradicionalmente «realismo» –un nombre algo desorientador, dado que esta teoría «realista» también ha sido llamada «idealista»–. Me propongo, por tanto, volver a bautizar a esta teoría anti-nominalista con el nombre de «esencialismo». Los esencialistas niegan que primero reunamos un grupo de cosas singulares y luego les pongamos el rótulo de «blancas»; por el contrario, llamamos blanca a cada una de las cosas blancas singulares por razón de una cierta propiedad intrínseca que tiene en común con otras cosas blancas: a saber, la «blancura». Esta propiedad, denotada por el término universal, es considerada como un objeto que merece ser investigado tanto como cualquiera de las cosas individuales mismas. (El nombre de «realismo» deriva de la aserción de que los objetos universales, por ejemplo, blancura, existen «realmente», por encima de las cosas singulares o de los grupos de cosas singulares.) Por tanto, se sostiene que los términos universales denotan objetos universales, exactamente de la misma forma que los términos singulares denotan cosas individuales. Estos objetos universales (llamados por Platón, «Formas» o «Ideas») designados por los términos universales también fueron llamados «esencias».

Pero el esencialismo no sólo cree en la existencia de los universales (es decir, objetos universales), también destaca su importancia para la ciencia. Hace notar que los objetos singulares muestran muchos caracteres accidentales, caracteres que no tienen interés para la ciencia. Para tomar un ejemplo de las ciencias sociales: la economía se interesa por el dinero y el crédito, pero no por las formas particulares bajo las que aparecen monedas, billetes o cheques. La ciencia debe apartar lo accidental y penetrar hasta la esencia de las cosas. Pero la esencia de cualquier cosa es siempre algo universal.