Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Popper: el realisme»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Popper: el...».)
 
(Es desfà la revisió 59710 de Jaumeortola (Discussió))
 
(14 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
}}
 
{{RecursoEnlace
 
|Enllaç=
 
}}
 
{{Multimèdia
 
|Upload Type=
 
|File=
 
|Service=
 
|Embed=
 
 
}}
 
}}
 
{{RecursBase
 
{{RecursBase
Línia 15: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
El realisme és essencial al sentit comú. El sentit comú o el sentit comú il·lustrat distingeix entre aparença i realitat. (Es poden posar exemples com «avui l'aire és tan diàfan que les muntanyes semblen molt més properes del que realment estan» o, potser, «sembla que ho fa sense esforç, però m'ha confessat que la tensió és gairebé insuportable»). Mes el sentit comú també reconeix que les aparences (la imatge reflectida en un mirall, per exemple) posseeixen una espècie de realitat o, amb altres paraules, que pot haver-hi una realitat superficial -això és, una aparença- i una realitat profunda. D'altra banda, hi ha molts tipus de realitats. El tipus més obvi és el dels aliments (suposo que subministren les bases del sentiment de realitat) o bé el dels objectes més resistents (''obiectum'' = el que s'interposa en el curs de la nostra acció) com a pedres, arbres o persones humanes. Però hi ha altres tipus de realitat molt diferents com la descodificació subjectiva de les nostres experiències sobre els aliments, pedres, arbres i cossos humans. El sabor i el pes dels aliments és també un altre tipus de realitat, igual que les propietats dels arbres i els cossos humans. Hi ha exemples d'altres tipus en aquest univers tan variat com són un mal de queixal, una paraula, el llenguatge, un codi de circulació, una novel·la o una decisió governamental; una demostració vàlida o invàlida; tal vegada forces, un camp de forces, tendències, estructures i també regularitats. [...]
+
El realisme és essencial al sentit comú. El sentit comú o el sentit comú il·lustrat distingeix entre aparença i realitat. (Es poden posar exemples com «avui l'aire és tan diàfan que les muntanyes semblen molt més properes del que realment estan» o, potser, «sembla que ho fa sense esforç, però m'ha confessat que la tensió és gairebé insuportable»). Mes el sentit comú també reconeix que les aparences (la imatge reflectida en un mirall, per exemple) posseeixen una espècie de realitat o, amb altres paraules, que pot haver-hi una realitat superficial –això és, una aparença– i una realitat profunda. D'altra banda, hi ha molts tipus de realitats. El tipus més obvi és el dels aliments (suposo que subministren les bases del sentiment de realitat) o bé el dels objectes més resistents (''obiectum'' = el que s'interposa en el curs de la nostra acció) com a pedres, arbres o persones humanes. Però hi ha altres tipus de realitat molt diferents com la descodificació subjectiva de les nostres experiències sobre els aliments, pedres, arbres i cossos humans. El sabor i el pes dels aliments és també un altre tipus de realitat, igual que les propietats dels arbres i els cossos humans. Hi ha exemples d'altres tipus en aquest univers tan variat com són un mal de queixal, una paraula, el llenguatge, un codi de circulació, una novel·la o una decisió governamental; una demostració vàlida o invàlida; tal vegada forces, un camp de forces, tendències, estructures i també regularitats. [...]
  
  
Sostinc que no és ni demostrable ni refutable. El realisme no és demostrable, igual que tot el que caigui fos del camp de la lògica i l'aritmètica finita, però mentre que les teories científiques empíriques són refutables, el realisme ni tan sols ho és. (Comparteix aquesta irrefutabilidad amb moltes teories filosòfiques o «metafísiques» i, en particular, amb l'idealisme.) No obstant això, es pot argumentar, sent aclaparants els arguments a favor seu. [...]
+
Sostinc que no és ni demostrable ni refutable. El realisme no és demostrable, igual que tot el que caigui fora del camp de la lògica i l'aritmètica finita, però mentre que les teories científiques empíriques són refutables, el realisme ni tan sols ho és. (Comparteix aquesta irrefutabilitat amb moltes teories filosòfiques o «metafísiques» i, en particular, amb l'idealisme.) No obstant això, es pot argumentar, sent aclaparadors els arguments a favor seu. [...]
  
 
''Amb tot, hi ha arguments en favor del realisme,'' o més aviat, ''en contra de l'idealisme''.
 
''Amb tot, hi ha arguments en favor del realisme,'' o més aviat, ''en contra de l'idealisme''.
  
  
(1) L'argument més fort pot consistir en una combinació d'altres dues: (a) que el realisme forma part del sentit comú, i (b) que tots els pretesos ''arguments'' en contra seva no només són filosòfics en el sentit més desacreditat del terme, sinó que a més es basen en una part del sentit comú acceptada acríticament, és a dir, en aquesta part errònia de la teoria del coneixement del sentit comú que he denominat «la teoria de la ment com una galleda». [...]
+
(1) L'argument més fort pot consistir en una combinació d'altres dos: (a) que el realisme forma part del sentit comú, i (b) que tots els pretesos ''arguments'' en contra seu no només són filosòfics en el sentit més desacreditat del terme, sinó que a més es basen en una part del sentit comú acceptat acríticament, és a dir, en aquesta part errònia de la teoria del coneixement del sentit comú que he denominat «la teoria de la ment com una galleda». [...]
  
  
(2) Encara que avui dia la ciència està una mica passada de moda per a algunes persones, per raons que lamentablement no són en absolut nímies, no hem d'ignorar la seva rellevància per al realisme, encara que alguns científics no siguin realistes [...] Però, oblidant-nos per un moment de la física atòmica (mecànica quàntica), podem afirmar que gairebé totes -si no totes- les teories físiques, químiques o biològiques impliquen el realisme en el sentit que si són veritables, el realisme ha de ser-ho també. Aquesta és una de les raons per les quals algunes persones parlen de «realisme científic». És una bona raó. No obstant això, per la meva banda, prefereixo anomenar-ho «metafísic» abans que «científic», donada el seu (aparent) falta de contrastabilidad.
+
(2) Encara que avui dia la ciència està una mica passada de moda per a algunes persones, per raons que lamentablement no són en absolut nímies, no hem d'ignorar la seva rellevància per al realisme, encara que alguns científics no siguin realistes [...] Però, oblidant-nos per un moment de la física atòmica (mecànica quàntica), podem afirmar que gairebé totes –si no totes– les teories físiques, químiques o biològiques impliquen el realisme en el sentit que si són veritables, el realisme ha de ser-ho també. Aquesta és una de les raons per les quals algunes persones parlen de «realisme científic». És una bona raó. No obstant això, per la meva banda, prefereixo anomenar-lo «metafísic» abans que «científic», donada la seva (aparent) falta de contrastabilitat.
  
  
Miri's com es miri, hi ha excel·lents raons per afirmar que ''en la ciència el que es pretén és descriure i (en la mesura del possible) explicar la realitat.'' Ho farem mitjançant conjectures teòriques; és a dir, «teories» que esperem siguin veritables (o properes a la veritat), encara que no puguem demostrar la seva certesa ni tan sols la seva probabilitat (en el sentit del càlcul de probabilitats) a pesar que siguin les millors teories que puguem formular-nos i que, per tant, puguin considerar-se com a «probables» en la mesura en què aquest terme està lliure de tota associació amb el càlcul de probabilitats.
+
Miri's com es miri, hi ha excel·lents raons per a afirmar que ''en la ciència el que es pretén és descriure i (en la mesura del possible) explicar la realitat.'' Ho farem mitjançant conjectures teòriques; és a dir, «teories» que esperem que siguin veritables (o properes a la veritat), encara que no puguem demostrar la seva certesa ni tan sols la seva probabilitat (en el sentit del càlcul de probabilitats) malgrat que siguin les millors teories que puguem formular-nos i que, per tant, puguin considerar-se com a «probables» en la mesura en què aquest terme està lliure de tota associació amb el càlcul de probabilitats.
  
  
 
Hi ha un altre sentit excel·lent i molt proper en el qual podem parlar de «realisme científic»; el procediment adoptat entranya (en la mesura en què no es vegi destruït per actituds irracionals) l'èxit, en el sentit que nostres conjectures teòriques tendeixen progressivament cap a la veritat; és a dir, cap a descripcions veritables de certs fets o aspectes de la realitat.
 
Hi ha un altre sentit excel·lent i molt proper en el qual podem parlar de «realisme científic»; el procediment adoptat entranya (en la mesura en què no es vegi destruït per actituds irracionals) l'èxit, en el sentit que nostres conjectures teòriques tendeixen progressivament cap a la veritat; és a dir, cap a descripcions veritables de certs fets o aspectes de la realitat.
{{Ref|Ref=''Coneixement objectiu'', Tecnos, Madrid 1974, p. 45-48.|Títol=Coneixement objectiu|Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=''Conocimiento objetivo'', Tecnos, Madrid 1974, p. 45-48.|Títol=Conocimiento objetivo|Cita=true}}
{{Propietat
 
|Propi=No
 
|Allow=No
 
|Accept=No
 
}}
 
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 14:57, 3 nov 2018

El realisme és essencial al sentit comú. El sentit comú o el sentit comú il·lustrat distingeix entre aparença i realitat. (Es poden posar exemples com «avui l'aire és tan diàfan que les muntanyes semblen molt més properes del que realment estan» o, potser, «sembla que ho fa sense esforç, però m'ha confessat que la tensió és gairebé insuportable»). Mes el sentit comú també reconeix que les aparences (la imatge reflectida en un mirall, per exemple) posseeixen una espècie de realitat o, amb altres paraules, que pot haver-hi una realitat superficial –això és, una aparença– i una realitat profunda. D'altra banda, hi ha molts tipus de realitats. El tipus més obvi és el dels aliments (suposo que subministren les bases del sentiment de realitat) o bé el dels objectes més resistents (obiectum = el que s'interposa en el curs de la nostra acció) com a pedres, arbres o persones humanes. Però hi ha altres tipus de realitat molt diferents com la descodificació subjectiva de les nostres experiències sobre els aliments, pedres, arbres i cossos humans. El sabor i el pes dels aliments és també un altre tipus de realitat, igual que les propietats dels arbres i els cossos humans. Hi ha exemples d'altres tipus en aquest univers tan variat com són un mal de queixal, una paraula, el llenguatge, un codi de circulació, una novel·la o una decisió governamental; una demostració vàlida o invàlida; tal vegada forces, un camp de forces, tendències, estructures i també regularitats. [...]


Sostinc que no és ni demostrable ni refutable. El realisme no és demostrable, igual que tot el que caigui fora del camp de la lògica i l'aritmètica finita, però mentre que les teories científiques empíriques són refutables, el realisme ni tan sols ho és. (Comparteix aquesta irrefutabilitat amb moltes teories filosòfiques o «metafísiques» i, en particular, amb l'idealisme.) No obstant això, es pot argumentar, sent aclaparadors els arguments a favor seu. [...]

Amb tot, hi ha arguments en favor del realisme, o més aviat, en contra de l'idealisme.


(1) L'argument més fort pot consistir en una combinació d'altres dos: (a) que el realisme forma part del sentit comú, i (b) que tots els pretesos arguments en contra seu no només són filosòfics en el sentit més desacreditat del terme, sinó que a més es basen en una part del sentit comú acceptat acríticament, és a dir, en aquesta part errònia de la teoria del coneixement del sentit comú que he denominat «la teoria de la ment com una galleda». [...]


(2) Encara que avui dia la ciència està una mica passada de moda per a algunes persones, per raons que lamentablement no són en absolut nímies, no hem d'ignorar la seva rellevància per al realisme, encara que alguns científics no siguin realistes [...] Però, oblidant-nos per un moment de la física atòmica (mecànica quàntica), podem afirmar que gairebé totes –si no totes– les teories físiques, químiques o biològiques impliquen el realisme en el sentit que si són veritables, el realisme ha de ser-ho també. Aquesta és una de les raons per les quals algunes persones parlen de «realisme científic». És una bona raó. No obstant això, per la meva banda, prefereixo anomenar-lo «metafísic» abans que «científic», donada la seva (aparent) falta de contrastabilitat.


Miri's com es miri, hi ha excel·lents raons per a afirmar que en la ciència el que es pretén és descriure i (en la mesura del possible) explicar la realitat. Ho farem mitjançant conjectures teòriques; és a dir, «teories» que esperem que siguin veritables (o properes a la veritat), encara que no puguem demostrar la seva certesa ni tan sols la seva probabilitat (en el sentit del càlcul de probabilitats) malgrat que siguin les millors teories que puguem formular-nos i que, per tant, puguin considerar-se com a «probables» en la mesura en què aquest terme està lliure de tota associació amb el càlcul de probabilitats.


Hi ha un altre sentit excel·lent i molt proper en el qual podem parlar de «realisme científic»; el procediment adoptat entranya (en la mesura en què no es vegi destruït per actituds irracionals) l'èxit, en el sentit que nostres conjectures teòriques tendeixen progressivament cap a la veritat; és a dir, cap a descripcions veritables de certs fets o aspectes de la realitat.

Conocimiento objetivo, Tecnos, Madrid 1974, p. 45-48.

Original en castellà

El realismo es esencial al sentido común. El sentido común o el sentido común ilustrado distingue entre apariencia y realidad. (Se pueden poner ejemplos como «hoy el aire es tan diáfano que las montañas parecen mucho más cercanas de lo que realmente están» o, quizá, «parece que lo hace sin esfuerzo, pero me ha confesado que la tensión es casi insoportable»). Mas el sentido común también reconoce que las apariencias (la imagen reflejada en un espejo, por ejemplo) poseen una especie de realidad o, con otras palabras, que puede haber una realidad superficial –esto es, una apariencia– y una realidad profunda. Por otro lado, hay muchos tipos de realidades. El tipo más obvio es el de los alimentos (supongo que suministran las bases del sentimiento de realidad) o bien el de los objetos más resistentes (obiectum = lo que se interpone en el curso de nuestra acción) como piedras, árboles o personas humanas. Pero hay otros tipos de realidad muy distintos como la descodificación subjetiva de nuestras experiencias sobre los alimentos, piedras, árboles y cuerpos humanos. El sabor y el peso de los alimentos es también otro tipo de realidad, al igual que las propiedades de los árboles y los cuerpos humanos. Hay ejemplos de otros tipos en este universo tan variado como son un dolor de muelas, una palabra, el lenguaje, un código de circulación, una novela o una decisión gubernamental; una demostración válida o inválida; tal vez fuerzas, un campo de fuerzas, tendencias, estructuras y también regularidades. [...]


Sostengo que no es ni demostrable ni refutable. El realismo no es demostrable, al igual que todo lo que caiga fuera del campo de la lógica y la aritmética finita, pero mientras que las teorías científicas empíricas son refutables, el realismo ni siquiera lo es. (Comparte esta irrefutabilidad con muchas teorías filosóficas o «metafísicas» y, en particular, con el idealismo.) Sin embargo, se puede argumentar, siendo abrumadores los argumentos en su favor. [...]

Con todo, hay argumentos en favor del realismo, o más bien, en contra del idealismo.


(1) El argumento más fuerte puede consistir en una combinación de otros dos: (a) que el realismo forma parte del sentido común, y (b) que todos los pretendidos argumentos en su contra no sólo son filosóficos en el sentido más desacreditado del término, sino que además se basan en una parte del sentido común aceptada acríticamente, es decir, en esa parte errónea de la teoría del conocimiento del sentido común que he denominado «la teoría de la mente como un cubo». [...]


(2) Aunque hoy día la ciencia está un poco pasada de moda para algunas personas, por razones que lamentablemente no son en absoluto nimias, no hemos de ignorar su relevancia para el realismo, aunque algunos científicos no sean realistas [...] Pero, olvidándonos por un momento de la física atómica (mecánica cuántica), podemos afirmar que casi todas –si no todas– las teorías físicas, químicas o biológicas implican el realismo en el sentido de que si son verdaderas, el realismo debe serlo también. Esta es una de las razones por las cuales algunas personas hablan de «realismo científico». Es una buena razón. Sin embargo, por mi parte, prefiero llamarlo «metafísico» antes que «científico», dada su (aparente) falta de contrastabilidad.


Mírese como se mire, hay excelentes razones para afirmar que en la ciencia lo que se pretende es describir y (en la medida de lo posible) explicar la realidad. Lo haremos mediante conjeturas teóricas; es decir, «teorías» que esperamos sean verdaderas (o próximas a la verdad), aunque no podamos demostrar su certeza ni siquiera su probabilidad (en el sentido del cálculo de probabilidades) a pesar de que sean las mejores teorías que podamos formularnos y de que, por tanto, puedan considerarse como «probables» en la medida en que este término está libre de toda asociación con el cálculo de probabilidades.


Hay otro sentido excelente y muy próximo en el que podemos hablar de «realismo científico»; el procedimiento adoptado entraña (en la medida en que no se vea destruido por actitudes irracionales) el éxito, en el sentido de que nuestras conjeturas teóricas tienden progresivamente hacia la verdad; es decir, hacia descripciones verdaderas de ciertos hechos o aspectos de la realidad.