Mostra la font per a Popper: el realisme

{{PendentRev}}{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Popper: el realisme
|Idioma=Español
}}
El realisme és essencial al sentit comú. El sentit comú o el sentit comú il·lustrat distingeix entre aparença i realitat. (Es poden posar exemples com «avui l'aire és tan diàfan que les muntanyes semblen molt més properes del que realment estan» o, potser, «sembla que ho fa sense esforç, però m'ha confessat que la tensió és gairebé insuportable»). Mes el sentit comú també reconeix que les aparences (la imatge reflectida en un mirall, per exemple) posseeixen una espècie de realitat o, amb altres paraules, que pot haver-hi una realitat superficial –això és, una aparença– i una realitat profunda. D'altra banda, hi ha molts tipus de realitats. El tipus més obvi és el dels aliments (suposo que subministren les bases del sentiment de realitat) o bé el dels objectes més resistents (''obiectum'' = el que s'interposa en el curs de la nostra acció) com a pedres, arbres o persones humanes. Però hi ha altres tipus de realitat molt diferents com la descodificació subjectiva de les nostres experiències sobre els aliments, pedres, arbres i cossos humans. El sabor i el pes dels aliments és també un altre tipus de realitat, igual que les propietats dels arbres i els cossos humans. Hi ha exemples d'altres tipus en aquest univers tan variat com són un mal de queixal, una paraula, el llenguatge, un codi de circulació, una novel·la o una decisió governamental; una demostració vàlida o invàlida; tal vegada forces, un camp de forces, tendències, estructures i també regularitats. [...]


Sostinc que no és ni demostrable ni refutable. El realisme no és demostrable, igual que tot el que caigui fora del camp de la lògica i l'aritmètica finita, però mentre que les teories científiques empíriques són refutables, el realisme ni tan sols ho és. (Comparteix aquesta irrefutabilitat amb moltes teories filosòfiques o «metafísiques» i, en particular, amb l'idealisme.) No obstant això, es pot argumentar, sent aclaparadors els arguments a favor seu. [...]

''Amb tot, hi ha arguments en favor del realisme,'' o més aviat, ''en contra de l'idealisme''.


(1) L'argument més fort pot consistir en una combinació d'altres dos: (a) que el realisme forma part del sentit comú, i (b) que tots els pretesos ''arguments'' en contra seu no només són filosòfics en el sentit més desacreditat del terme, sinó que a més es basen en una part del sentit comú acceptat acríticament, és a dir, en aquesta part errònia de la teoria del coneixement del sentit comú que he denominat «la teoria de la ment com una galleda». [...]


(2) Encara que avui dia la ciència està una mica passada de moda per a algunes persones, per raons que lamentablement no són en absolut nímies, no hem d'ignorar la seva rellevància per al realisme, encara que alguns científics no siguin realistes [...] Però, oblidant-nos per un moment de la física atòmica (mecànica quàntica), podem afirmar que gairebé totes –si no totes– les teories físiques, químiques o biològiques impliquen el realisme en el sentit que si són veritables, el realisme ha de ser-ho també. Aquesta és una de les raons per les quals algunes persones parlen de «realisme científic». És una bona raó. No obstant això, per la meva banda, prefereixo anomenar-lo «metafísic» abans que «científic», donada la seva (aparent) falta de contrastabilitat.


Miri's com es miri, hi ha excel·lents raons per a afirmar que ''en la ciència el que es pretén és descriure i (en la mesura del possible) explicar la realitat.'' Ho farem mitjançant conjectures teòriques; és a dir, «teories» que esperem que siguin veritables (o properes a la veritat), encara que no puguem demostrar la seva certesa ni tan sols la seva probabilitat (en el sentit del càlcul de probabilitats) malgrat que siguin les millors teories que puguem formular-nos i que, per tant, puguin considerar-se com a «probables» en la mesura en què aquest terme està lliure de tota associació amb el càlcul de probabilitats.


Hi ha un altre sentit excel·lent i molt proper en el qual podem parlar de «realisme científic»; el procediment adoptat entranya (en la mesura en què no es vegi destruït per actituds irracionals) l'èxit, en el sentit que nostres conjectures teòriques tendeixen progressivament cap a la veritat; és a dir, cap a descripcions veritables de certs fets o aspectes de la realitat.
{{Ref|Ref=''Conocimiento objetivo'', Tecnos, Madrid 1974, p. 45-48.|Títol=Conocimiento objetivo|Cita=true}}
{{InfoWiki}}