Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Popper: el problema de la demarcació»

De Wikisofia

m (bot: - per rebutjar la + per a rebutjar la)
 
(5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
}}
 
{{RecursoEnlace
 
|Enllaç=
 
}}
 
{{Multimèdia
 
|Upload Type=
 
|File=
 
|Embed=
 
 
}}
 
}}
 
{{RecursBase
 
{{RecursBase
Línia 14: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
Entre les moltes objeccions que poden fer-se contra les tesis que he proposat ara mateix, la més important és, potser, la següent: en rebutjar el mètode de la inducció -podria dir-se- privo a la ciència empírica del que sembla ser la seva característica més important; això vol dir que faig desaparèixer les barreres que separen la ciència de l'especulació metafísica. La meva resposta a aquesta objecció és que la meva principal raó per rebutjar la lògica inductiva és precisament que ''no proporciona un tret discriminador apropiat'' del caràcter empíric, no metafísic, d'un sistema teòric; o, en altres paraules, que ''no proporciona un «criteri de demarcació» apropiat''. Crido ''problema de la demarcació'' al de trobar un criteri que ens permeti distingir entre les ciències empíriques, d'una banda, i els sistemes «metafísics», per un altre.
+
Entre les moltes objeccions que poden fer-se contra les tesis que he proposat ara mateix, la més important és, potser, la següent: en rebutjar el mètode de la inducció -podria dir-se- privo a la ciència empírica del que sembla ser la seva característica més important; això vol dir que faig desaparèixer les barreres que separen la ciència de l'especulació metafísica. La meva resposta a aquesta objecció és que la meva principal raó per a rebutjar la lògica inductiva és precisament que ''no proporciona un tret discriminador apropiat'' del caràcter empíric, no metafísic, d'un sistema teòric; o, en altres paraules, que ''no proporciona un «criteri de demarcació» apropiat''. Anomeno ''problema de la demarcació'' al de trobar un criteri que ens permeti distingir entre les ciències empíriques, d'una banda, i els sistemes «metafísics», per un altre.
  
 
Hume va conèixer aquest problema i va intentar resoldre'l; amb Kant es va convertir en el problema central de la teoria del coneixement. Si, seguint a Kant, anomenem «problema de Hume» al de la inducció, hauríem de designar al problema de la demarcació com a «problema de Kant».
 
Hume va conèixer aquest problema i va intentar resoldre'l; amb Kant es va convertir en el problema central de la teoria del coneixement. Si, seguint a Kant, anomenem «problema de Hume» al de la inducció, hauríem de designar al problema de la demarcació com a «problema de Kant».
{{Ref|Ref=''La lògica de la investigació científica'', Tecnos, Madrid 1977, p. 33-34.|Títol=La lògica de la investigació científica|Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=''La lógica de la investigación científica'', Tecnos, Madrid 1977, p. 33-34.|Títol=La lógica de la investigación científica|Cita=true}}
{{Propietat
 
|Propi=No
 
|Allow=No
 
|Accept=No
 
}}
 
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 10:37, 13 oct 2017

Entre les moltes objeccions que poden fer-se contra les tesis que he proposat ara mateix, la més important és, potser, la següent: en rebutjar el mètode de la inducció -podria dir-se- privo a la ciència empírica del que sembla ser la seva característica més important; això vol dir que faig desaparèixer les barreres que separen la ciència de l'especulació metafísica. La meva resposta a aquesta objecció és que la meva principal raó per a rebutjar la lògica inductiva és precisament que no proporciona un tret discriminador apropiat del caràcter empíric, no metafísic, d'un sistema teòric; o, en altres paraules, que no proporciona un «criteri de demarcació» apropiat. Anomeno problema de la demarcació al de trobar un criteri que ens permeti distingir entre les ciències empíriques, d'una banda, i els sistemes «metafísics», per un altre.

Hume va conèixer aquest problema i va intentar resoldre'l; amb Kant es va convertir en el problema central de la teoria del coneixement. Si, seguint a Kant, anomenem «problema de Hume» al de la inducció, hauríem de designar al problema de la demarcació com a «problema de Kant».

La lógica de la investigación científica, Tecnos, Madrid 1977, p. 33-34.

Original en castellà

Entre las muchas objeciones que pueden hacerse contralas tesis que he propuesto ahora mismo, la más importante es, quizá, la siguiente: al rechazar el método de la inducción –podría decirse– privo a la ciencia empírica de lo que parece ser su característica más importante; esto quiere decir que hago desaparecer las barreras que separan la ciencia de la especulación metafísica. Mi respuesta a esta objeción es que mi principal razón para rechazar la lógica inductiva es precisamente que no proporciona un rasgo discriminador apropiado del carácter empírico, no metafísico, de un sistema teórico; o, en otras palabras, que no proporciona un «criterio de demarcación» apropiado.Llamo problema de la demarcación al de encontrar un criterio que nos permita distinguir entre las ciencias empíricas, por un lado, y los sistemas «metafísicos», por otro.

Hume conoció este problema e intentó resolverlo; con Kant se convirtió en el problema central de la teoría del conocimiento. Si, siguiendo a Kant, llamamos «problema de Hume» al de la inducción, deberíamos designar al problema de la demarcación como «problema de Kant».