Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Popper: el coneixement com a conjectura»

De Wikisofia

m (bot: - per ampliar el + per a ampliar el)
m (bot: - per conèixer el + per a conèixer el)
 
Línia 6: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
Arribo ara a l'última de les meves afirmacions, la més important. És la següent: la tradició racionalista, la tradició de discussió crítica, és l'únic camí viable per a ampliar el nostre coneixement, coneixement conjectural o hipotètic, per descomptat. No hi ha un altre camí. [...] Només hi ha un element de racionalitat en els nostres intents per conèixer el món: és l'examen crític de les nostres teories. Aquestes teories són conjectures. No sabem, només suposem. Si em pregunteu: «Com sap vostè?», la meva reposada seria: «No sé; només em proposo una conjectura. Si vostè està interessat en el meu problema, em sentiré molt feliç si vostè critica la meva conjectura, i si vostè presenta contrapropuestas, jo al meu torn les criticaré».
+
Arribo ara a l'última de les meves afirmacions, la més important. És la següent: la tradició racionalista, la tradició de discussió crítica, és l'únic camí viable per a ampliar el nostre coneixement, coneixement conjectural o hipotètic, per descomptat. No hi ha un altre camí. [...] Només hi ha un element de racionalitat en els nostres intents per a conèixer el món: és l'examen crític de les nostres teories. Aquestes teories són conjectures. No sabem, només suposem. Si em pregunteu: «Com sap vostè?», la meva reposada seria: «No sé; només em proposo una conjectura. Si vostè està interessat en el meu problema, em sentiré molt feliç si vostè critica la meva conjectura, i si vostè presenta contrapropuestas, jo al meu torn les criticaré».
  
 
Tal és, segons crec, la veritable teoria del coneixement [...] la teoria que el coneixement avança mitjançant ''conjectures i refutacions.''
 
Tal és, segons crec, la veritable teoria del coneixement [...] la teoria que el coneixement avança mitjançant ''conjectures i refutacions.''
 
{{Ref|Ref=''El desarrollo del conocimiento científico. Conjeturas y refutaciones'', Paidós, Buenos Aires 1979, p. 178.|Títol=El desarrollo del conocimiento científico. Conjeturas y refutaciones|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''El desarrollo del conocimiento científico. Conjeturas y refutaciones'', Paidós, Buenos Aires 1979, p. 178.|Títol=El desarrollo del conocimiento científico. Conjeturas y refutaciones|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 10:37, 13 oct 2017

Arribo ara a l'última de les meves afirmacions, la més important. És la següent: la tradició racionalista, la tradició de discussió crítica, és l'únic camí viable per a ampliar el nostre coneixement, coneixement conjectural o hipotètic, per descomptat. No hi ha un altre camí. [...] Només hi ha un element de racionalitat en els nostres intents per a conèixer el món: és l'examen crític de les nostres teories. Aquestes teories són conjectures. No sabem, només suposem. Si em pregunteu: «Com sap vostè?», la meva reposada seria: «No sé; només em proposo una conjectura. Si vostè està interessat en el meu problema, em sentiré molt feliç si vostè critica la meva conjectura, i si vostè presenta contrapropuestas, jo al meu torn les criticaré».

Tal és, segons crec, la veritable teoria del coneixement [...] la teoria que el coneixement avança mitjançant conjectures i refutacions.

El desarrollo del conocimiento científico. Conjeturas y refutaciones, Paidós, Buenos Aires 1979, p. 178.

Original en castellà

Llego ahora a la última de mis afirmaciones, la más importante. Es la siguiente: la tradición racionalista, la tradición de discusión crítica, es el único camino viable para ampliar nuestro conocimiento, conocimiento conjetural o hipotético, por supuesto. No hay otro camino. [...] Sólo hay un elemento de racionalidad en nuestros intentos por conocer el mundo: es el examen crítico de nuestras teorías. Estas teorías son conjeturas. No sabemos, sólo suponemos. Si me preguntáis: «¿Cómo sabe usted?», mi repuesta sería: «No sé; sólo me propongo una conjetura. Si usted está interesado en mi problema, me sentiré muy feliz si usted critica mi conjetura, y si usted presenta contrapropuestas, yo a mi vez las criticaré».

Tal es, según creo, la verdadera teoría del conocimiento [...] la teoría de que el conocimiento avanza mediante conjeturas y refutaciones.