Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Popper: disposicions»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Popper: disposicions|Idioma=Español}} Sol no parar-se esment al fet que ''tots'' els universals corresponen a...».)
 
(modificant original)
 
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Popper: disposicions|Idioma=Español}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Popper: disposicions|Idioma=Español}}
Sol no parar-se esment al fet que ''tots'' els universals corresponen a disposicions, a causa del fet que poden fer-ho en graus diversos. Així, «soluble» i «rompible» corresponen, sens dubte, a disposicions en major grau que «dissolt» i «trencat»; però, de vegades, no ens adonem que també ho fan aquests últims termes: un químic no diria que el sucre o la sal s'han ''dissolt'' en l'aigua si no esperés poder recuperar-los evaporant aquesta, de manera que «dissolt» denota un estat de disposició i quant a «trencat», prou considerar de quina manera procedim ''quan dubtem ''sobre si una cosa està trencada o no (qualsevol cosa que ens hagi caigut, o bé un dels nostres ossos, per exemple):contrastem el comportament de la cosa en qüestió, tractant d'esbrinar si mostra certa mobilitat indeguda; de manera que «trencat», el mateix que «dissolt», descriu certes disposicions a comportar-se d'una manera regular o legal.
+
Sol no parar-se esment al fet que ''tots'' els universals corresponen a disposicions, a causa del fet que poden fer-ho en graus diversos. Així, «soluble» i «trencable» corresponen, sens dubte, a disposicions en major grau que «dissolt» i «trencat»; però, de vegades, no ens adonem que també ho fan aquests últims termes: un químic no diria que el sucre o la sal s'han ''dissolt'' en l'aigua si no esperés poder recuperar-los evaporant aquesta, de manera que «dissolt» denota un estat de disposició i quant a «trencat», basta considerar de quina manera procedim ''quan dubtem ''sobre si una cosa està trencada o no (qualsevol cosa que ens hagi caigut, o bé un dels nostres ossos, per exemple):contrastem el comportament de la cosa en qüestió, tractant d'esbrinar si mostra certa mobilitat indeguda; de manera que «trencat», el mateix que «dissolt», descriu certes disposicions a comportar-se d'una manera regular o legal.
{{Ref|Ref=''La lògica de la investigació científica'', Tecnos, Madrid 1977, p. 396.|Títol=La lògica de la investigació científica|Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=''La lógica de la investigación científica'', Tecnos, Madrid 1977, p. 396.|Títol=La lógica de la investigación científica|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 00:08, 25 maig 2017

Sol no parar-se esment al fet que tots els universals corresponen a disposicions, a causa del fet que poden fer-ho en graus diversos. Així, «soluble» i «trencable» corresponen, sens dubte, a disposicions en major grau que «dissolt» i «trencat»; però, de vegades, no ens adonem que també ho fan aquests últims termes: un químic no diria que el sucre o la sal s'han dissolt en l'aigua si no esperés poder recuperar-los evaporant aquesta, de manera que «dissolt» denota un estat de disposició i quant a «trencat», basta considerar de quina manera procedim quan dubtem sobre si una cosa està trencada o no (qualsevol cosa que ens hagi caigut, o bé un dels nostres ossos, per exemple):contrastem el comportament de la cosa en qüestió, tractant d'esbrinar si mostra certa mobilitat indeguda; de manera que «trencat», el mateix que «dissolt», descriu certes disposicions a comportar-se d'una manera regular o legal.

La lógica de la investigación científica, Tecnos, Madrid 1977, p. 396.

Original en castellà

Suele no prestarse atención a que todos los universales corresponden a disposiciones, debido al hecho de que pueden hacerlo en grados diversos. Así, «soluble» y «rompible» corresponden, sin duda alguna, a disposiciones en mayor grado que «disuelto» y «roto»; pero, a veces, no nos damos cuenta de que también lo hacen estos últimos términos: un químico no diría que el azúcar o la sal se han disuelto en el agua si no esperase poder recuperarlos evaporando ésta, de modo que «disuelto» denota un estado de disposición y en cuanto a «roto», basta considerar de qué modo procedemos cuando dudamos acerca de si una cosa está rota o no (cualquier cosa que se nos haya caído, o bien uno de nuestros huesos, por ejemplo):contrastamos el comportamiento de la cosa en cuestión, tratando de averiguar si muestra cierta movilidad indebida; de modo que «roto», lo mismo que «disuelto», describe ciertas disposiciones a comportarse de una manera regular o legal.