Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Popper: decisionisme»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Popper: de...».)
 
m (bot: - a decisió alguna referent + a cap decisió referent)
 
(6 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
}}
 
{{RecursoEnlace
 
|Enllaç=
 
}}
 
{{Multimèdia
 
|Upload Type=
 
|File=
 
|Service=
 
|Embed=
 
 
}}
 
}}
 
{{RecursBase
 
{{RecursBase
Línia 15: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
Sempre que una teoria se sotmeti a contrast, ja resulti d'ell la seva corroboració o la seva falsació, el procés ha de detenir-se en algun enunciat bàsic que ''decidim acceptar''; si no arribem a decisió alguna referent a això, i no acceptem, per tant, un enunciat bàsic, sigui el que sigui, la contrastació no porta a cap part. [...] Cal reconèixer que els enunciats bàsics en els quals ens detenim, que decidim acceptar com a satisfactoris i suficientment contrastats, tenen el caràcter de ''dogmes''; però únicament en la mesura en què desistim de justificar-los per mitjà d'altres arguments (o d'altres contrastaciones).
+
Sempre que una teoria se sotmeti a contrast, ja resulti d'ell la seva corroboració o la seva falsació, el procés ha de detenir-se en algun enunciat bàsic que ''decidim acceptar''; si no arribem a cap decisió referent a això, i no acceptem, per tant, un enunciat bàsic, sigui el que sigui, la contrastació no porta a cap part. [...] Cal reconèixer que els enunciats bàsics en els quals ens detenim, que decidim acceptar com a satisfactoris i prou contrastats, tenen el caràcter de ''dogmes''; però únicament en la mesura en què desistim de justificar-los per mitjà d'altres arguments (o d'altres contrastacions).
{{Ref|Ref=''Lògica de la investigació científica'', Tecnos, Madrid 1977, p. 99-100.|Títol=Lògica de la investigació científica|Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=''Lógica de la investigación científica'', Tecnos, Madrid 1977, p. 99-100.|Títol=Lógica de la investigación científica|Cita=true}}
{{Propietat
 
|Propi=No
 
|Allow=No
 
|Accept=No
 
}}
 
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 13:25, 22 oct 2017

Sempre que una teoria se sotmeti a contrast, ja resulti d'ell la seva corroboració o la seva falsació, el procés ha de detenir-se en algun enunciat bàsic que decidim acceptar; si no arribem a cap decisió referent a això, i no acceptem, per tant, un enunciat bàsic, sigui el que sigui, la contrastació no porta a cap part. [...] Cal reconèixer que els enunciats bàsics en els quals ens detenim, que decidim acceptar com a satisfactoris i prou contrastats, tenen el caràcter de dogmes; però únicament en la mesura en què desistim de justificar-los per mitjà d'altres arguments (o d'altres contrastacions).

Lógica de la investigación científica, Tecnos, Madrid 1977, p. 99-100.

Original en castellà

Siempre que una teoría se someta a contraste, ya resulte de él su corroboración o su falsación, el proceso tiene que detenerse en algún enunciado básico que decidamos aceptar; si no llegamos a decisión alguna a este respecto, y no aceptamos, por tanto, un enunciado básico, sea el que sea, la contrastación no lleva a ninguna parte. [...] Hay que reconocer que los enunciados básicos en los que nos detenemos, que decidimos aceptar como satisfactorios y suficientemente contrastados, tienen el carácter de dogmas; pero únicamente en la medida en que desistamos de justificarlos por medio de otros argumentos (o de otras contrastaciones).