Diferència entre revisions de la pàgina «Popper: decisionisme»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Popper: de...».) |
|||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
}} | }} | ||
Sempre que una teoria se sotmeti a contrast, ja resulti d'ell la seva corroboració o la seva falsació, el procés ha de detenir-se en algun enunciat bàsic que ''decidim acceptar''; si no arribem a decisió alguna referent a això, i no acceptem, per tant, un enunciat bàsic, sigui el que sigui, la contrastació no porta a cap part. [...] Cal reconèixer que els enunciats bàsics en els quals ens detenim, que decidim acceptar com a satisfactoris i suficientment contrastats, tenen el caràcter de ''dogmes''; però únicament en la mesura en què desistim de justificar-los per mitjà d'altres arguments (o d'altres contrastaciones). | Sempre que una teoria se sotmeti a contrast, ja resulti d'ell la seva corroboració o la seva falsació, el procés ha de detenir-se en algun enunciat bàsic que ''decidim acceptar''; si no arribem a decisió alguna referent a això, i no acceptem, per tant, un enunciat bàsic, sigui el que sigui, la contrastació no porta a cap part. [...] Cal reconèixer que els enunciats bàsics en els quals ens detenim, que decidim acceptar com a satisfactoris i suficientment contrastats, tenen el caràcter de ''dogmes''; però únicament en la mesura en què desistim de justificar-los per mitjà d'altres arguments (o d'altres contrastaciones). | ||
| − | {{Ref|Ref='' | + | {{Ref|Ref=''Lógica de la investigación científica'', Tecnos, Madrid 1977, p. 99-100.|Títol=Lógica de la investigación científica|Cita=true}} |
{{Propietat | {{Propietat | ||
|Propi=No | |Propi=No | ||
Revisió del 22:35, 31 ago 2015
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Sempre que una teoria se sotmeti a contrast, ja resulti d'ell la seva corroboració o la seva falsació, el procés ha de detenir-se en algun enunciat bàsic que decidim acceptar; si no arribem a decisió alguna referent a això, i no acceptem, per tant, un enunciat bàsic, sigui el que sigui, la contrastació no porta a cap part. [...] Cal reconèixer que els enunciats bàsics en els quals ens detenim, que decidim acceptar com a satisfactoris i suficientment contrastats, tenen el caràcter de dogmes; però únicament en la mesura en què desistim de justificar-los per mitjà d'altres arguments (o d'altres contrastaciones).
| Lógica de la investigación científica, Tecnos, Madrid 1977, p. 99-100. |
Original en castellà
Siempre que una teoría se someta a contraste, ya resulte de él su corroboración o su falsación, el proceso tiene que detenerse en algún enunciado básico que decidamos aceptar; si no llegamos a decisión alguna a este respecto, y no aceptamos, por tanto, un enunciado básico, sea el que sea, la contrastación no lleva a ninguna parte. [...] Hay que reconocer que los enunciados básicos en los que nos detenemos, que decidimos aceptar como satisfactorios y suficientemente contrastados, tienen el carácter de dogmas; pero únicamente en la medida en que desistamos de justificarlos por medio de otros argumentos (o de otras contrastaciones).