Diferència entre revisions de la pàgina «Popper: contrafàctics»
De Wikisofia
| Línia 11: | Línia 11: | ||
| − | un «condicional necessari» o «condicional | + | un «condicional necessari» o «condicional nòmic»; i expressa, segons crec, allò que alguns autors han anomenat «condicionals subjuntius» o «condicionals contrafàctics» (em sembla, no obstant això, que altres autors esmenten alguna cosa diferent amb «condicional contrafàctic»: consideren que aquest nom implica que ''a'' és fàcticament fals; al meu entendre no ha de recomanar-se aquest ús). |
| − | + | N'hi ha ha prou amb una lleugera reflexió per adonar-se que la classe dels enunciats naturalment necessaris, N, no solament comprèn la classe de tots els enunciats que -de la mateixa manera que succeeix amb les veritables lleis de la naturalesa- és possible descriure intuïtivament com aquells que no queden afectats per canvis de les condicions inicials, sinó també tots aquells enunciats que se segueixen de veritables lleis universals de la Naturalesa, o de teories estructurals sobre el món. Entre aquests hi haurà enunciats que descriuran un conjunt perfectament definit de condicions inicials: per exemple, uns que tinguin la forma, «si en aquest matràs es barregen hidrogen i oxigen a la temperatura ordinària i a una pressió de <math>1.000g/cm^2</math>, ..., llavors...». Si els enunciats condicionals d'aquest tipus són deduïbles de veritables lleis naturals, llavors la seva veritat serà invariant respecte a tots els canvis de condicions inicials: o bé aquestes se satisfaran, i el conseqüent serà veritable (i, per tant, tot el condicional), o bé aquestes condicions (inicials) expressades en l'antecedent no se satisfaran, i seran, per tant, fàcticament falses («contrafàctiques»); i, en tal cas, el condicional serà veritable satisfent-se d'una manera buida. | |
{{Ref|Ref=''La lógica de la investigación científica'', Tecnos, Madrid 1977, p. 405-406.|Títol=La lógica de la investigación científica|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''La lógica de la investigación científica'', Tecnos, Madrid 1977, p. 405-406.|Títol=La lógica de la investigación científica|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 16:35, 23 set 2016
Podem anomenar a
un «condicional necessari» o «condicional nòmic»; i expressa, segons crec, allò que alguns autors han anomenat «condicionals subjuntius» o «condicionals contrafàctics» (em sembla, no obstant això, que altres autors esmenten alguna cosa diferent amb «condicional contrafàctic»: consideren que aquest nom implica que a és fàcticament fals; al meu entendre no ha de recomanar-se aquest ús).
N'hi ha ha prou amb una lleugera reflexió per adonar-se que la classe dels enunciats naturalment necessaris, N, no solament comprèn la classe de tots els enunciats que -de la mateixa manera que succeeix amb les veritables lleis de la naturalesa- és possible descriure intuïtivament com aquells que no queden afectats per canvis de les condicions inicials, sinó també tots aquells enunciats que se segueixen de veritables lleis universals de la Naturalesa, o de teories estructurals sobre el món. Entre aquests hi haurà enunciats que descriuran un conjunt perfectament definit de condicions inicials: per exemple, uns que tinguin la forma, «si en aquest matràs es barregen hidrogen i oxigen a la temperatura ordinària i a una pressió de [math]\displaystyle{ 1.000g/cm^2 }[/math], ..., llavors...». Si els enunciats condicionals d'aquest tipus són deduïbles de veritables lleis naturals, llavors la seva veritat serà invariant respecte a tots els canvis de condicions inicials: o bé aquestes se satisfaran, i el conseqüent serà veritable (i, per tant, tot el condicional), o bé aquestes condicions (inicials) expressades en l'antecedent no se satisfaran, i seran, per tant, fàcticament falses («contrafàctiques»); i, en tal cas, el condicional serà veritable satisfent-se d'una manera buida.
| La lógica de la investigación científica, Tecnos, Madrid 1977, p. 405-406. |