Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Popper: contrafàctics»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Popper: contrafáctic...».)
 
m (Text de reemplaçament - "contrafácticos" a "contrafàctics")
Línia 11: Línia 11:
 
}}
 
}}
 
{{RecursBase
 
{{RecursBase
|Nom=Popper: contrafácticos
+
|Nom=Popper: contrafàctics
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
Línia 19: Línia 19:
  
  
un «condicional necessari» o «condicional nómico»; i expressa, segons crec, la qual cosa alguns autors han anomenat «condicionals subjuntius» o «condicionals contrafácticos» (em sembla, no obstant això, que altres autors esmenten alguna cosa diferent amb «condicional contrafáctico»: consideren que aquest nom implica que ''a'' és fàcticament fals; al meu entendre no ha de recomanar-se aquesta ocupació).
+
un «condicional necessari» o «condicional nómico»; i expressa, segons crec, la qual cosa alguns autors han anomenat «condicionals subjuntius» o «condicionals contrafàctics» (em sembla, no obstant això, que altres autors esmenten alguna cosa diferent amb «condicional contrafáctico»: consideren que aquest nom implica que ''a'' és fàcticament fals; al meu entendre no ha de recomanar-se aquesta ocupació).
  
 
Prou una lleugera reflexió per adonar-se que la classe dels enunciats naturalment necessaris, N, no solament comprèn la classe de tots els enunciats que -de la mateixa manera que ocorre amb les veritables lleis de la naturalesa- és possible descriure intuïtivament com els quals no queden afectats per canvis de les condicions inicials, sinó també tots aquells enunciats que se segueixen de veritables lleis universals de la Naturalesa, o de teories estructurals sobre el món. Entre aquests haurà enunciats que descriuran un conjunt perfectament definit de condicions inicials: per exemple, uns que tinguin la forma, «si en aquest matràs es barregen hidrogen i oxigen a la temperatura ordinària i a una pressió de <math>1.000g/cm^2</math>, ..., llavors...». Si els enunciats condicionals d'aquest tipus són deductibles de veritables lleis naturals, llavors la seva veritat serà invariante respecte a tots els canvis de condicions inicials: o bé aquestes se satisfaran, i el conseqüent serà veritable (i, per tant, tot el condicional), o bé aquestes condicions (inicials) expressades en l'antecedent no se satisfaran, i seran, per tant, fàcticament falses («contrafácticas»); i, en tal cas, el condicional serà veritable satisfent-se d'una manera buida.
 
Prou una lleugera reflexió per adonar-se que la classe dels enunciats naturalment necessaris, N, no solament comprèn la classe de tots els enunciats que -de la mateixa manera que ocorre amb les veritables lleis de la naturalesa- és possible descriure intuïtivament com els quals no queden afectats per canvis de les condicions inicials, sinó també tots aquells enunciats que se segueixen de veritables lleis universals de la Naturalesa, o de teories estructurals sobre el món. Entre aquests haurà enunciats que descriuran un conjunt perfectament definit de condicions inicials: per exemple, uns que tinguin la forma, «si en aquest matràs es barregen hidrogen i oxigen a la temperatura ordinària i a una pressió de <math>1.000g/cm^2</math>, ..., llavors...». Si els enunciats condicionals d'aquest tipus són deductibles de veritables lleis naturals, llavors la seva veritat serà invariante respecte a tots els canvis de condicions inicials: o bé aquestes se satisfaran, i el conseqüent serà veritable (i, per tant, tot el condicional), o bé aquestes condicions (inicials) expressades en l'antecedent no se satisfaran, i seran, per tant, fàcticament falses («contrafácticas»); i, en tal cas, el condicional serà veritable satisfent-se d'una manera buida.

Revisió del 19:30, 21 març 2015

Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Podem anomenar a

[math]\displaystyle{ a \xrightarrow[{n }]{}b }[/math]


un «condicional necessari» o «condicional nómico»; i expressa, segons crec, la qual cosa alguns autors han anomenat «condicionals subjuntius» o «condicionals contrafàctics» (em sembla, no obstant això, que altres autors esmenten alguna cosa diferent amb «condicional contrafáctico»: consideren que aquest nom implica que a és fàcticament fals; al meu entendre no ha de recomanar-se aquesta ocupació).

Prou una lleugera reflexió per adonar-se que la classe dels enunciats naturalment necessaris, N, no solament comprèn la classe de tots els enunciats que -de la mateixa manera que ocorre amb les veritables lleis de la naturalesa- és possible descriure intuïtivament com els quals no queden afectats per canvis de les condicions inicials, sinó també tots aquells enunciats que se segueixen de veritables lleis universals de la Naturalesa, o de teories estructurals sobre el món. Entre aquests haurà enunciats que descriuran un conjunt perfectament definit de condicions inicials: per exemple, uns que tinguin la forma, «si en aquest matràs es barregen hidrogen i oxigen a la temperatura ordinària i a una pressió de [math]\displaystyle{ 1.000g/cm^2 }[/math], ..., llavors...». Si els enunciats condicionals d'aquest tipus són deductibles de veritables lleis naturals, llavors la seva veritat serà invariante respecte a tots els canvis de condicions inicials: o bé aquestes se satisfaran, i el conseqüent serà veritable (i, per tant, tot el condicional), o bé aquestes condicions (inicials) expressades en l'antecedent no se satisfaran, i seran, per tant, fàcticament falses («contrafácticas»); i, en tal cas, el condicional serà veritable satisfent-se d'una manera buida.

La lògica de la investigació científica, Tecnos, Madrid 1977, p. 405-406.

Plantilla:Propietat