Plató 2

Però, ja que ni el cos ni el tot són l'home, resta dir, segons jo crec, que o no són res, o si són alguna cosa, que és l'ànima precisament l'home. [...]

Doncs això és precisament el que dèiem fa un moment: que si Sòcrates conversa amb Alcibíades, no ho fa amb el teu rostre de carn i os, com sembla, sinó que raona amb Alcibíades mateix, és a dir, amb la teva ànima.

Platón, Alcibíades, 131c (Obras completas, Aguilar, Madrid 1972, p. 258).

---

Original en castellà

Pero, puesto que ni el cuerpo ni el todo son el hombre, resta decir, según yo creo, que o no son nada, o si son algo, que es el alma precisamente el hombre. [...]

Pues eso es precisamente lo que decíamos hace un momento: que si Sócrates conversa con Alcibíades, no lo hace con tu rostro de carne y hueso, como parece, sino que razona con Alcibíades mismo, es decir, con tu alma.