Plató: el déu intermedi

- Què pot ser, llavors, Eros? -vaig dir jo-. Un gran mortal?

- En absolut.

-Doncs què llavors?

-Com en els exemples anteriors -va dir- alguna cosa intermèdia entre el mortal i l'immortal.

-I què és això, Diotima?

-Un gran demon, Sòcrates. Doncs també tot el demònic està entre la divinitat i l'immortal.

-I quin poder té? -Vaig dir jo.

- Interpreta i comunica als déus les coses dels homes i als homes les dels déus, súpliques i sacrificis dels uns i dels altres ordres i recompenses pels sacrificis. En estar enmig dels uns i els altres omple l'espai entre tots dos, de manera que tot queda unit amb si mateix com un continu.

Banquete 202d-e (Diálogos III, Fedón, Banquete, Fedro, Gredos, Madrid 1986, p. 246-247)

---

Original en castellà

- ¿Qué puede ser, entonces, Eros? -dije yo-. ¿Un gran mortal?

- En absoluto.

-¿Pues qué entonces?

-Como en los ejemplos anteriores -dijo- algo intermedio entre lo mortal y lo inmortal.

-¿Y qué es ello, Diotima?

-Un gran demon, Sócrates. Pues también todo lo demónico está entre la divinidad y lo inmortal.

-¿Y qué poder tiene? -Dije yo.

- Interpreta y comunica a los dioses las cosas de los hombres y a los hombres las de los dioses, súplicas y sacrificios de los unos y de los otros órdenes y recompensas por los sacrificios. Al estar en medio de unos y otros llena el espacio entre ambos, de suerte que todo queda unido consigo mismo como un continuo.