Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Plató: els poliedres regulars i els elements»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "pequeñez" a "petitesa")
m (bot: - i les més + i la més)
 
(3 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Plató: els poliedres regulars i els elements.|Idioma=Español}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Plató: els poliedres regulars i els elements.|Idioma=Español}}
[...] atribuïm els tipus de figures que acaben de sorgir en el discurs al foc, terra, aigua i aire. Assignem, doncs, la figura cúbica a la terra, ja que és la menys mòbil dels quatre tipus i les més mal·leable d'entre els cossos i és de tota necessitat que tals qualitats les posseeixi l'element que tingui les cares més estables. Entre els triangles suposats al començament, la superfície de costats iguals és per naturalesa més segura que la de costats desiguals i la superfície quadrada formada per dos equilàters està sobre la seva base necessàriament de forma més estable que un triangle, tant en les seves parts com en el conjunt. Per tant, si atribuïm aquesta figura a la terra salvem el discurs probable, i, a més, de les restants, a l'aigua, la que amb més dificultat es mou; la més mòbil, al foc i la intermèdia, a l'aire; i, una altra vegada, la més petita, al foc, la més gran, a l'aigua, i la mitjana, a l'aire; i, finalment, la més aguda, al foc, la segona més aguda, a l'aire i la tercera, a l'aigua. En tot això és necessari que la figura que té les cares més petites sigui per naturalesa la més mòbil, la més tallant i aguda de totes en tot sentit, i, a més, la més lleugera, doncs està composta del mínim de parts semblants, i que la segona tingui aquestes mateixes qualitats en segon grau i la tercera, en tercer. Sigui, doncs, segons el raonament correcte i el probable, la figura sòlida de la piràmide element i sement del foc, diguem que la segona en la generació correspon a l'aire i la tercera, a l'aigua. Hem de pensar que totes aquestes coses són en veritat tan petites que els elements individuals de cada classe ens són invisibles per la seva petitesa, però quan molts s'aglutinen, es poden observar les seves masses i, també, que a tot arreu déu va adequar la quantitat, moviments i altres característiques de manera proporcional i que tot ho va fer amb l'exactitud que va permetre de bon grat i obedient la necessitat.
+
[...] atribuïm els tipus de figures que acaben de sorgir en el discurs al foc, terra, aigua i aire. Assignem, doncs, la figura cúbica a la terra, ja que és la menys mòbil dels quatre tipus i la més mal·leable d'entre els cossos i és de tota necessitat que tals qualitats les posseeixi l'element que tingui les cares més estables. Entre els triangles suposats al començament, la superfície de costats iguals és per naturalesa més segura que la de costats desiguals i la superfície quadrada formada per dos equilàters està sobre la seva base necessàriament de forma més estable que un triangle, tant en les seves parts com en el conjunt. Per tant, si atribuïm aquesta figura a la terra salvem el discurs probable, i, a més, de les restants, a l'aigua, la que amb més dificultat es mou; la més mòbil, al foc i la intermèdia, a l'aire; i, una altra vegada, la més petita, al foc, la més gran, a l'aigua, i la mitjana, a l'aire; i, finalment, la més aguda, al foc, la segona més aguda, a l'aire i la tercera, a l'aigua. En tot això és necessari que la figura que té les cares més petites sigui per naturalesa la més mòbil, la més tallant i aguda de totes en tot sentit, i, a més, la més lleugera, doncs està composta del mínim de parts semblants, i que la segona tingui aquestes mateixes qualitats en segon grau i la tercera, en tercer. Sigui, doncs, segons el raonament correcte i el probable, la figura sòlida de la piràmide element i sement del foc, diguem que la segona en la generació correspon a l'aire i la tercera, a l'aigua. Hem de pensar que totes aquestes coses són en veritat tan petites que els elements individuals de cada classe ens són invisibles per la seva petitesa, però quan molts s'aglutinen, es poden observar les seves masses i, també, que a tot arreu déu va adequar la quantitat, moviments i altres característiques de manera proporcional i que tot ho va fer amb l'exactitud que va permetre de bon grat i obedient la necessitat.
 
{{Ref|Ref=''Timeo,'' 55d-56c.(Traducción de Mª. Ángeles Durán y Francisco Lisi, ''Diálogos,'' Vol. VI, Gredos, Madrid 1992, p.210-211).|Títol=Timeo,'' 55d-56c.(Traducción de Mª. Ángeles Durán y Francisco Lisi, ''Diálogos,|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Timeo,'' 55d-56c.(Traducción de Mª. Ángeles Durán y Francisco Lisi, ''Diálogos,'' Vol. VI, Gredos, Madrid 1992, p.210-211).|Títol=Timeo,'' 55d-56c.(Traducción de Mª. Ángeles Durán y Francisco Lisi, ''Diálogos,|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 21:25, 13 oct 2017

[...] atribuïm els tipus de figures que acaben de sorgir en el discurs al foc, terra, aigua i aire. Assignem, doncs, la figura cúbica a la terra, ja que és la menys mòbil dels quatre tipus i la més mal·leable d'entre els cossos i és de tota necessitat que tals qualitats les posseeixi l'element que tingui les cares més estables. Entre els triangles suposats al començament, la superfície de costats iguals és per naturalesa més segura que la de costats desiguals i la superfície quadrada formada per dos equilàters està sobre la seva base necessàriament de forma més estable que un triangle, tant en les seves parts com en el conjunt. Per tant, si atribuïm aquesta figura a la terra salvem el discurs probable, i, a més, de les restants, a l'aigua, la que amb més dificultat es mou; la més mòbil, al foc i la intermèdia, a l'aire; i, una altra vegada, la més petita, al foc, la més gran, a l'aigua, i la mitjana, a l'aire; i, finalment, la més aguda, al foc, la segona més aguda, a l'aire i la tercera, a l'aigua. En tot això és necessari que la figura que té les cares més petites sigui per naturalesa la més mòbil, la més tallant i aguda de totes en tot sentit, i, a més, la més lleugera, doncs està composta del mínim de parts semblants, i que la segona tingui aquestes mateixes qualitats en segon grau i la tercera, en tercer. Sigui, doncs, segons el raonament correcte i el probable, la figura sòlida de la piràmide element i sement del foc, diguem que la segona en la generació correspon a l'aire i la tercera, a l'aigua. Hem de pensar que totes aquestes coses són en veritat tan petites que els elements individuals de cada classe ens són invisibles per la seva petitesa, però quan molts s'aglutinen, es poden observar les seves masses i, també, que a tot arreu déu va adequar la quantitat, moviments i altres característiques de manera proporcional i que tot ho va fer amb l'exactitud que va permetre de bon grat i obedient la necessitat.

Timeo, 55d-56c.(Traducción de Mª. Ángeles Durán y Francisco Lisi, Diálogos, Vol. VI, Gredos, Madrid 1992, p.210-211).

Original en castellà

[...] atribuyamos los tipos de figuras que acaban de surgir en el discurso al fuego, tierra, agua y aire. Asignemos, pues, la figura cúbica a la tierra, puesto que es la menos móvil de los cuatro tipos y las más maleable de entre los cuerpos y es de toda necesidad que tales cualidades las posea el elemento que tenga las caras más estables. Entre los triángulos supuestos al comienzo, la superficie de lados iguales es por naturaleza más segura que la de lados desiguales y la superficie cuadrada formada por dos equiláteros está sobre su base necesariamente de forma más estable que un triángulo, tanto en sus partes como en el conjunto. Por tanto, si atribuimos esta figura a la tierra salvamos el discurso probable, y, además, de las restantes, al agua, la que con más dificultad se mueve; la más móvil, al fuego y la intermedia, al aire; y, otra vez, la más pequeña, al fuego, la más grande, al agua, y la mediana, al aire; y, finalmente, la más aguda, al fuego, la segunda más aguda, al aire y la tercera, al agua. En todo esto es necesario que la figura que tiene las caras más pequeñas sea por naturaleza la más móvil, la más cortante y aguda de todas en todo sentido, y, además, la más liviana, pues está compuesta del mínimo de partes semejantes, y que la segunda tenga estas mismas cualidades en segundo grado y la tercera, en tercero. Sea, pues, según el razonamiento correcto y el probable, la figura sólida de la pirámide elemento y simiente del fuego, digamos que la segunda en la generación corresponde al aire y la tercera, al agua. Debemos pensar que todas estas cosas son en verdad tan pequeñas que los elementos individuales de cada clase nos son invisibles por su pequeñez, pero cuando muchos se aglutinan, se pueden observar sus masas y, también, que en todas partes dios adecuó la cantidad, movimientos y otras características de manera proporcional y que todo lo hizo con la exactitud que permitió de buen grado y obediente la necesidad.