Accions

Recurs

Perry, John i Bratman, Michael: el nou enigma de la inducció

De Wikisofia

La revisió el 10:46, 12 oct 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (correcció completa)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Normalment suposem que és possible confirmar una hipòtesi general sotmetent a examen instàncies d'aquesta, i que aquest procés d'inducció resulta útil per a orientar les nostres vides. Per exemple, donem per descomptat que observacions repetides de maragdes verdes i el fet que no observem cap que no sigui verda serveix com a confirmació de la hipòtesi que totes les maragdes són verdes. Igualment, és raonable esperar que la següent maragda que examinem sigui també verda, mentre no disposem d'altres proves en contra. Però, en realitat, aquesta confirmació no proporciona cap base per a fonamentar-hi cap d'aquestes expectatives i, per aquesta raó, la inducció és absolutament inútil.

Suposem que som en l'1 de gener de 1987 i que totes les maragdes que hem examinat eren de color verd. Aquest fet sembla donar suport a la hipòtesi que totes les maragdes són verdes i que fa totalment racional, estant les coses en les mateixes circumstàncies, esperar que la següent maragda que examinem sigui també de color verd.

Però, apliquem la paraula verlau a coses només si:

  1. S'examinen abans de l'1 de gener de 1987 i són verdes.
  2. No s'han examinat abans de l'1 de gener de 1987 i són blaves.

Totes les maragdes examinades abans de l'1 de gener de 1987 són tan verlaves com verdes. Per això, les nostres observacions fins a aquesta data donen suport a la tesi que totes les maragdes són verlaves en la mateixa mesura en què donen suport a la tesi que totes les maragdes són verdes. D'aquí que les nostres observacions siguin raó suficient per a esperar que la següent maragda que examinem sigui verlava com per a esperar que sigui verda. Però, si la següent maragda que examinem és verlava, també és blava, i no ja verda. De manera que les nostres observacions ens proporcionen tanta raó d'esperar que la següent maragda que examinem sigui blava com per a esperar que sigui verda. Però, evidentment, podem repetir el mateix raonament per a mostrar que tenim tanta raó per a esperar que la següent maragda que examinem sigui de qualsevol altre color que no sigui el verd. Per exemple, podríem repetir el raonament usant el terme verdmell (gred), que s'apliqui a coses examinades abans de l'1 de gener de 1987, si són verdes, i a altres coses si són vermelles. Així que les nostres observacions no ens proporcionen més raons per a esperar que la següent maragda examinada sigui verda que per a esperar que sigui blava o vermella o de qualsevol altre color. Per això, contràriament al que vam suposar com a plausible, la inducció és del tot inútil.

Puzzles and paradoxes, en Introduction to Philosophy. Classical and Contemporary Readings, Oxford University Press, Nova York-Oxford 1986, p. 798.

Original en castellà

Normalmente suponemos que es posible confirmar una hipótesis general sometiendo a examen instancias de la misma y que este proceso de inducción resulta útil para orientar nuestras vidas. Por ejemplo, damos por supuesto que observaciones repetidas de esmeraldas verdes y el hecho de que no observemos ninguna que no sea verde sirve como confirmación de la hipótesis de que todas las esmeraldas son verdes. Por lo mismo, es razonable esperar que la próxima esmeralda que examinemos sea también verde, mientras no dispongamos de otras evidencias en contra. Pero, en realidad, esta confirmación no proporciona base alguna para fundamentar en ella ninguna de estas expectativas y, por lo mismo, la inducción es absolutamente inútil.


Supongamos que estamos en 1 de enero de 1987 y que todas las esmeraldas que hemos examinado eran de color verde. Este hecho parece dar apoyo a la hipótesis de que todas las esmeraldas son verdes y que hace totalmente racional, estando las cosas en las mismas circunstancias, esperar que la próxima esmeralda que examinemos sea también de color verde.

Pero, apliquemos la palabra verzul a cosas sólo si:

(1) Se examinan antes del 1 de enero de 1987 y son verdes.

(2) No se han examinado antes del 1 de enero de 1987 y son

azules.

Todas las esmeraldas examinadas antes del 1 de enero de 1987 son tan verzules como verdes. Por ello, nuestras observaciones hasta esta fecha apoyan la tesis de que todas las esmeraldas son verzules en la misma medida en que apoyan la tesis de que todas las esmeraldas son verdes. De aquí que nuestras observaciones sean suficiente razón para esperar que la siguiente esmeralda que examinemos sea verzul como para esperar que sea verde. Pero, si la próxima esmeralda que examinamos es verzul, también es azul, y no ya verde. De modo que nuestras observaciones nos proporcionan tanta razón de esperar que la próxima esmeralda que examinemos sea azul como para esperar que sea verde. Pero, evidentemente, podemos repetir el mismo razonamiento para mostrar que tenemos tanta razón para esperar que la próxima esmeralda que examinemos sea de cualquier otro color que no sea el verde. Por ejemplo, podríamos repetir el razonamiento usando el término verrojo (gred), que se aplique a cosas examinadas antes del 1 de enero de 1987, si son verdes, y a otras cosas si son rojas. Así que nuestras observaciones no nos proporcionan más razones para esperar que la próxima esmeralda examinada sea verde que para esperar que sea azul o roja o de cualquier otro color. Por lo que, contrariamente a lo que supusimos como plausible, la inducción es del todo inútil.