Mostra la font per a Perry, John i Bratman, Michael: el nou enigma de la inducció

{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Perry, John i Bratman, Michael: el nou enigma de la inducció
|Idioma=Español
}}
Normalment suposem que és possible confirmar una hipòtesi general sotmetent a examen instàncies d'aquesta, i que aquest procés d'inducció resulta útil per a orientar les nostres vides. Per exemple, donem per descomptat que observacions repetides de maragdes verdes i el fet que no observem cap que no sigui verda serveix com a confirmació de la hipòtesi que totes les maragdes són verdes. Igualment, és raonable esperar que la següent maragda que examinem sigui també verda, mentre no disposem d'altres proves en contra. Però, en realitat, aquesta confirmació no proporciona cap base per a fonamentar-hi cap d'aquestes expectatives i, per aquesta raó, la inducció és absolutament inútil.

Suposem que som en l'1 de gener de 1987 i que totes les maragdes que hem examinat eren de color verd. Aquest fet sembla donar suport a la hipòtesi que totes les maragdes són verdes i que fa totalment racional, estant les coses en les mateixes circumstàncies, esperar que la següent maragda que examinem sigui també de color verd.

Però, apliquem la paraula ''verlau'' a coses només si:
# S'examinen abans de l'1 de gener de 1987 i són verdes.
# No s'han examinat abans de l'1 de gener de 1987 i són blaves.

Totes les maragdes examinades abans de l'1 de gener de 1987 són tan ''verlaves'' com verdes. Per això, les nostres observacions fins a aquesta data donen suport a la tesi que totes les maragdes són verlaves en la mateixa mesura en què donen suport a la tesi que totes les maragdes són verdes. D'aquí que les nostres observacions siguin raó suficient per a esperar que la següent maragda que examinem sigui verlava com per a esperar que sigui verda. Però, si la següent maragda que examinem és verlava, també és blava, i no ja verda. De manera que les nostres observacions ens proporcionen tanta raó d'esperar que la següent maragda que examinem sigui blava com per a esperar que sigui verda. Però, evidentment, podem repetir el mateix raonament per a mostrar que tenim tanta raó per a esperar que la següent maragda que examinem sigui de qualsevol altre color que no sigui el verd. Per exemple, podríem repetir el raonament usant el terme ''verdmell'' (''gred''), que s'apliqui a coses examinades abans de l'1 de gener de 1987, si són verdes, i a altres coses si són vermelles. Així que les nostres observacions no ens proporcionen més raons per a esperar que la següent maragda examinada sigui verda que per a esperar que sigui blava o vermella o de qualsevol altre color. Per això, contràriament al que vam suposar com a plausible, la inducció és del tot inútil.
{{Ref|Ref=''Puzzles and paradoxes'', en ''Introduction to Philosophy. Classical and Contemporary Readings'', Oxford University Press, Nova York-Oxford 1986, p. 798.|Títol=Puzzles and paradoxes'', en ''Introduction to Philosophy. Classical and Contemporary Readings|Cita=true}}
{{InfoWiki}}