Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «No es neix dona»

De Wikisofia

Línia 4: Línia 4:
 
No es neix dona: s'arriba a ser-ho. Cap destí biològic, psíquic o econòmic defineix la figura que revesteix en el si de la societat la femella humana; és el conjunt de la civilització el que elabora aquest producte intermedi entre el mascle i el castrat al qual es qualifica de femení. Únicament la mediació d'un altre pot constituir a un individu com un altre. En tant que existeix per a si, el nen es podria concebre com sexualment diferenciat. Entre les noies i els nois, el cos és al principi la irradiació d'una subjectivitat, l'instrument que efectua la comprensió del món: a través dels ulls, de les mans, i no de les parts sexuals, ells aprehenen l'Univers. El drama del naixement, el del deslletament, es desenvolupen de la mateixa manera per als nadons d'ambdós sexes; tenen els mateixos interessos i els mateixos goigs; la succió és en primer lloc la font de les seves sensacions més agradables; després passen per una fase anal en la qual extreuen les seves majors satisfaccions de les funcions excretòries que els són comuns; el seu desenvolupament genital és anàleg; exploren el seu cos amb la mateixa curiositat i la mateixa indiferència; del clítoris i del penis extreuen un mateix plaer incert; en la mesura que ja s'objectiva la seva sensibilitat, aquesta es torna cap a la mare: és la carn femenina, suau, llisa i elàstica, la qual suscita desitjos sexuals, i aquests desitjos són prènsils; tant la nena com el nen abracen la mare, la palpen, l'acaricien, d'una manera agressiva; senten la mateixa gelosia si neix un nou nen, i els manifesten pels mateixos procediments: còleres, emmurriaments, trastorns urinaris; recorren a les mateixes coqueteries per captar l'amor dels adults. Fins als dotze anys, la nena és tan robusta com els seus germans i manifesta la mateixa capacitat intel·lectual; no hi ha cap esfera on li estigui prohibit rivalitzar amb ells. Si, molt abans de la pubertat, i de vegades fins i tot des de la seva més tendra infància, se'ns presenta ja com sexualment especificada, no és perquè misteriosos instints la destinin immediatament a la passivitat, la coqueteria i la maternitat, sinó perquè la intervenció d'un altre en la vida del nen és gairebé original i perquè, des dels seus primers anys, la seva vocació li ha estat imperiosament insuflada.
 
No es neix dona: s'arriba a ser-ho. Cap destí biològic, psíquic o econòmic defineix la figura que revesteix en el si de la societat la femella humana; és el conjunt de la civilització el que elabora aquest producte intermedi entre el mascle i el castrat al qual es qualifica de femení. Únicament la mediació d'un altre pot constituir a un individu com un altre. En tant que existeix per a si, el nen es podria concebre com sexualment diferenciat. Entre les noies i els nois, el cos és al principi la irradiació d'una subjectivitat, l'instrument que efectua la comprensió del món: a través dels ulls, de les mans, i no de les parts sexuals, ells aprehenen l'Univers. El drama del naixement, el del deslletament, es desenvolupen de la mateixa manera per als nadons d'ambdós sexes; tenen els mateixos interessos i els mateixos goigs; la succió és en primer lloc la font de les seves sensacions més agradables; després passen per una fase anal en la qual extreuen les seves majors satisfaccions de les funcions excretòries que els són comuns; el seu desenvolupament genital és anàleg; exploren el seu cos amb la mateixa curiositat i la mateixa indiferència; del clítoris i del penis extreuen un mateix plaer incert; en la mesura que ja s'objectiva la seva sensibilitat, aquesta es torna cap a la mare: és la carn femenina, suau, llisa i elàstica, la qual suscita desitjos sexuals, i aquests desitjos són prènsils; tant la nena com el nen abracen la mare, la palpen, l'acaricien, d'una manera agressiva; senten la mateixa gelosia si neix un nou nen, i els manifesten pels mateixos procediments: còleres, emmurriaments, trastorns urinaris; recorren a les mateixes coqueteries per captar l'amor dels adults. Fins als dotze anys, la nena és tan robusta com els seus germans i manifesta la mateixa capacitat intel·lectual; no hi ha cap esfera on li estigui prohibit rivalitzar amb ells. Si, molt abans de la pubertat, i de vegades fins i tot des de la seva més tendra infància, se'ns presenta ja com sexualment especificada, no és perquè misteriosos instints la destinin immediatament a la passivitat, la coqueteria i la maternitat, sinó perquè la intervenció d'un altre en la vida del nen és gairebé original i perquè, des dels seus primers anys, la seva vocació li ha estat imperiosament insuflada.
  
Simone de Beauvoir, ''El segundo sexo'', Siglo XX edicions, p. 87
 
 
{{Ref|Ref=Simone de Beauvoir, ''El segundo sexo'', Siglo XX edicions, p. 87.|Títol=El segon sexe|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=Simone de Beauvoir, ''El segundo sexo'', Siglo XX edicions, p. 87.|Títol=El segon sexe|Cita=true}}
  
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 15:46, 2 maig 2020

No es neix dona: s'arriba a ser-ho. Cap destí biològic, psíquic o econòmic defineix la figura que revesteix en el si de la societat la femella humana; és el conjunt de la civilització el que elabora aquest producte intermedi entre el mascle i el castrat al qual es qualifica de femení. Únicament la mediació d'un altre pot constituir a un individu com un altre. En tant que existeix per a si, el nen es podria concebre com sexualment diferenciat. Entre les noies i els nois, el cos és al principi la irradiació d'una subjectivitat, l'instrument que efectua la comprensió del món: a través dels ulls, de les mans, i no de les parts sexuals, ells aprehenen l'Univers. El drama del naixement, el del deslletament, es desenvolupen de la mateixa manera per als nadons d'ambdós sexes; tenen els mateixos interessos i els mateixos goigs; la succió és en primer lloc la font de les seves sensacions més agradables; després passen per una fase anal en la qual extreuen les seves majors satisfaccions de les funcions excretòries que els són comuns; el seu desenvolupament genital és anàleg; exploren el seu cos amb la mateixa curiositat i la mateixa indiferència; del clítoris i del penis extreuen un mateix plaer incert; en la mesura que ja s'objectiva la seva sensibilitat, aquesta es torna cap a la mare: és la carn femenina, suau, llisa i elàstica, la qual suscita desitjos sexuals, i aquests desitjos són prènsils; tant la nena com el nen abracen la mare, la palpen, l'acaricien, d'una manera agressiva; senten la mateixa gelosia si neix un nou nen, i els manifesten pels mateixos procediments: còleres, emmurriaments, trastorns urinaris; recorren a les mateixes coqueteries per captar l'amor dels adults. Fins als dotze anys, la nena és tan robusta com els seus germans i manifesta la mateixa capacitat intel·lectual; no hi ha cap esfera on li estigui prohibit rivalitzar amb ells. Si, molt abans de la pubertat, i de vegades fins i tot des de la seva més tendra infància, se'ns presenta ja com sexualment especificada, no és perquè misteriosos instints la destinin immediatament a la passivitat, la coqueteria i la maternitat, sinó perquè la intervenció d'un altre en la vida del nen és gairebé original i perquè, des dels seus primers anys, la seva vocació li ha estat imperiosament insuflada.


Simone de Beauvoir, El segundo sexo, Siglo XX edicions, p. 87.

Original en castellà

No se nace mujer: se llega a serlo. Ningún destino biológico, psíquico o económico define la figura que reviste en el seno de la sociedad la hembra humana; es el conjunto de la civilización el que elabora ese producto intermedio entre el macho y el castrado al que se califica de femenino. Únicamente la mediación de otro puede constituir a un individuo como un Otro. En tanto que existe para sí, el niño podría concebirse como sexualmente diferenciado. Entre las chicas y los chicos, el cuerpo es al principio la irradiación de una subjetividad, el instrumento que efectúa la comprensión del mundo: a través de los ojos, de las manos, y no de las partes sexuales, ellos aprehenden el Universo. El drama del nacimiento, el del destete, se desarrollan de la misma manera para los bebés de ambos sexos; tienen los mismos intereses y los mismos goces; la succión es en primer lugar la fuente de sus sensaciones más agradables; luego pasan por una fase anal en la que extraen sus mayores satisfacciones de las funciones excretorias que les son comunes; su desarrollo genital es análogo; exploran su cuerpo con la misma curiosidad y la misma indiferencia; del clítoris y del pene extraen un mismo placer incierto; en la medida en que ya se objetiva su sensibilidad, esta se vuelve hacia la madre: es la carne femenina, suave, lisa y elástica, la que suscita deseos sexuales, y esos deseos son prensiles; tanto la niña como el niño abrazan a la madre, la palpan, la acarician, de una manera agresiva; sienten los mismos celos si nace un nuevo niño, y los manifiestan por los mismos procedimientos: cóleras, enfurruñamientos, trastornos urinarios; recurren a las mismas coqueterías para captarse el amor de los adultos. Hasta los doce años, la niña es tan robusta como sus hermanos y manifiesta la misma capacidad intelectual; no existe ninguna esfera en donde le esté prohibido rivalizar con ellos. Si, mucho antes de la pubertad, y a veces incluso desde su más tierna infancia, se nos presenta ya como sexualmente especificada, no es porque misteriosos instintos la destinen inmediatamente a la pasividad, la coquetería y la maternidad, sino porque la intervención de otro en la vida del niño es casi original y porque, desde sus primeros años, su vocación le ha sido imperiosamente insuflada.

Simone de Beauvoir, El segundo sexo, Siglo XX ediciones, p. 87