Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Nietzsche: la genealogia de la moral»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Nietzsche: la genealogia de la moral|Idioma=Español}} Es deixa sentir una nova ''exigència''. Enunciem-la:...».)
 
Línia 1: Línia 1:
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Nietzsche: la genealogia de la moral|Idioma=Español}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Nietzsche: la genealogia de la moral|Idioma=Español}}
 
Es deixa sentir una nova ''exigència''. Enunciem-la: necessitem una ''crítica ''dels valors morals, ''cal posar alguna vegada en dubte el valor mateix d'aquests valors'' -i per això es necessita tenir coneixement de les condicions i circumstàncies que aquells van sorgir, en les quals es van desenvolupar i van modificar (la moral com a conseqüència, com a símptoma, com a màscara, com tartufería, com a malaltia, com a malentès; però també la moral com a causa, com a medicina, com a estímul, com a fre, com a verí), un coneixement que fins ara ni ha existit ni tampoc l'hi ha si més no desitjat. Es prenia el valor d'aquests "valors" com alguna cosa donada, real i efectiva, situada més enllà de tot dubte; fins ara no s'ha dubtat ni vacil·lat gens ni mica a considerar que el "bo" era superior en valor a "el malvat", superior en valor en el sentit de ser favorable, útil, profitós per a ''el'' home com a tal (inclòs el futur de l'home). Què ocorreria si la veritat fos el contrari? Què ocorreria si en el "bé" hi hagués també un símptoma de reculada, i així mateix un perill, una seducció, un verí, un narcòtic, i que per causa d'això el present visqués tal vegada ''a costa del futur''? Visqués potser de manera més còmoda, menys perillosa, però també amb un estil inferior, de manera més baixa?... De tal manera que justament la moral fos culpable que mai s'aconseguissin ''una potencialitat i una magnificencia summes,'' en si possibles, del tipus home? De tal manera que justament la moral fos el perill dels perills? [...]
 
Es deixa sentir una nova ''exigència''. Enunciem-la: necessitem una ''crítica ''dels valors morals, ''cal posar alguna vegada en dubte el valor mateix d'aquests valors'' -i per això es necessita tenir coneixement de les condicions i circumstàncies que aquells van sorgir, en les quals es van desenvolupar i van modificar (la moral com a conseqüència, com a símptoma, com a màscara, com tartufería, com a malaltia, com a malentès; però també la moral com a causa, com a medicina, com a estímul, com a fre, com a verí), un coneixement que fins ara ni ha existit ni tampoc l'hi ha si més no desitjat. Es prenia el valor d'aquests "valors" com alguna cosa donada, real i efectiva, situada més enllà de tot dubte; fins ara no s'ha dubtat ni vacil·lat gens ni mica a considerar que el "bo" era superior en valor a "el malvat", superior en valor en el sentit de ser favorable, útil, profitós per a ''el'' home com a tal (inclòs el futur de l'home). Què ocorreria si la veritat fos el contrari? Què ocorreria si en el "bé" hi hagués també un símptoma de reculada, i així mateix un perill, una seducció, un verí, un narcòtic, i que per causa d'això el present visqués tal vegada ''a costa del futur''? Visqués potser de manera més còmoda, menys perillosa, però també amb un estil inferior, de manera més baixa?... De tal manera que justament la moral fos culpable que mai s'aconseguissin ''una potencialitat i una magnificencia summes,'' en si possibles, del tipus home? De tal manera que justament la moral fos el perill dels perills? [...]
{{Ref|Ref=''La genealogia de la moral.'' Traducció de A. Sánchez Pascual, Aliança, Madrid 1980, p.24.|Títol=La genealogia de la moral.|Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=''La genealogía de la moral.'' Traducción de A. Sánchez Pascual, Alianza, Madrid 1980, p.24.|Títol=La genealogía de la moral.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 22:49, 31 ago 2015

 Es deixa sentir una nova exigència. Enunciem-la: necessitem una crítica dels valors morals, cal posar alguna vegada en dubte el valor mateix d'aquests valors -i per això es necessita tenir coneixement de les condicions i circumstàncies que aquells van sorgir, en les quals es van desenvolupar i van modificar (la moral com a conseqüència, com a símptoma, com a màscara, com tartufería, com a malaltia, com a malentès; però també la moral com a causa, com a medicina, com a estímul, com a fre, com a verí), un coneixement que fins ara ni ha existit ni tampoc l'hi ha si més no desitjat. Es prenia el valor d'aquests "valors" com alguna cosa donada, real i efectiva, situada més enllà de tot dubte; fins ara no s'ha dubtat ni vacil·lat gens ni mica a considerar que el "bo" era superior en valor a "el malvat", superior en valor en el sentit de ser favorable, útil, profitós per a el home com a tal (inclòs el futur de l'home). Què ocorreria si la veritat fos el contrari? Què ocorreria si en el "bé" hi hagués també un símptoma de reculada, i així mateix un perill, una seducció, un verí, un narcòtic, i que per causa d'això el present visqués tal vegada a costa del futur? Visqués potser de manera més còmoda, menys perillosa, però també amb un estil inferior, de manera més baixa?... De tal manera que justament la moral fos culpable que mai s'aconseguissin una potencialitat i una magnificencia summes, en si possibles, del tipus home? De tal manera que justament la moral fos el perill dels perills? [...]

La genealogía de la moral. Traducción de A. Sánchez Pascual, Alianza, Madrid 1980, p.24.

Original en castellà

Se deja oír una nueva exigencia. Enunciémosla: necesitamos una crítica de los valores morales, hay que poner alguna vez en entredicho el valor mismo de estos valores -y para esto se necesita tener conocimiento de las condiciones y circunstancias de que aquéllos surgieron, en las que se desarrollaron y modificaron (la moral como consecuencia, como síntoma, como máscara, como tartufería, como enfermedad, como malentendido; pero también la moral como causa, como medicina, como estímulo, como freno, como veneno), un conocimiento que hasta ahora ni ha existido ni tampoco se lo ha siquiera deseado. Se tomaba el valor de esos "valores" como algo dado, real y efectivo, situado más allá de toda duda; hasta ahora no se ha dudado ni vacilado lo más mínimo en considerar que el "bueno" era superior en valor a "el malvado", superior en valor en el sentido de ser favorable, útil, provechoso para el hombre como tal (incluido el futuro del hombre). ¿Qué ocurriría si la verdad fuera lo contrario? ¿Qué ocurriría si en el "bueno" hubiese también un síntoma de retroceso, y asimismo un peligro, una seducción, un veneno, un narcótico, y que por causa de esto el presente viviese tal vez a costa del futuro? ¿Viviese quizá de manera más cómoda, menos peligrosa, pero también con un estilo inferior, de modo más bajo?... ¿De tal manera que justamente la moral fuese culpable de que jamás se alcanzasen una potencialidad y una magnificencia sumas, en sí posibles, del tipo hombre? ¿De tal manera que justamente la moral fuese el peligro de los peligros? [...]



Enlace a «La genealogia de la moral», texto completo.

[La genealogia de la moral, texto completo]