Accions

Recurs

Nietzsche: el ressentiment i la moral d'esclaus

De Wikisofia

La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors: el ressentiment d'aquells éssers a els qui els està vedada l'autèntica reacció, la reacció de l'acció, i que es rescabalen únicament amb una venjança imaginària. Mentre que tota moral noble neix d'un triomfant sí dit a si mateix, la moral dels esclaus diu no, ja per endavant, a un «fora», a un «altre», a un «no-jo»; i aquest no és el que constitueix la seva acció creadora. Aquesta inversió de la mirada que estableix valors -aquest necessari dirigir-se cap a fora en lloc de tornar-se cap a si- forma part precisament del ressentiment: per sorgir, la moral dels esclaus necessita sempre primer d'un món oposat i extern, necessita, parlant fisiològicament, d'estímuls exteriors per a poder en absolut actuar, la seva acció, és, d'arrel, reacció.

La genealogia de la moral, Alianza, Madrid 1975, p. 42-43.

Original en castellà

La rebelión de los esclavos en la moral comienza cuando el resentimiento mismo se vuelve creador y engendra valores: el resentimiento de aquellos seres a quienes les está vedada la auténtica reacción, la reacción de la acción, y que se desquitan únicamente con una venganza imaginaria. Mientras que toda moral noble nace de un triunfante sí dicho a sí mismo, la moral de los esclavos dice no, ya de antemano, a un «fuera», a un «otro», a un «no-yo»; y ése no es lo que constituye su acción creadora. Esta inversión de la mirada que establece valores –este necesario dirigirse hacia fuera en lugar de volverse hacia sí– forma parte precisamente del resentimiento: para surgir, la moral de los esclavos necesita siempre primero de un mundo opuesto y externo, necesita, hablando fisiológicamente, de estímulos exteriores para poder en absoluto actuar, su acción, es, de raíz, reacción.