Mostra la font per a Nietzsche: el futur de l'home i les tres transformacions

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Nietzsche: el futur de l'home i les tres transformacions|Idioma=Español}}
Tres transformacions de l'esperit us esmento: com l'esperit es converteix en camell, i el camell en lleó, i el lleó, per fi, en nen.

Hi ha moltes coses pesades per a l'esperit, per a l'esperit fort, pacient, en el qual habita la veneració: la seva fortalesa demanda coses pesades, i fins i tot les més pesades de totes.

Què és pesat? Així pregunta l'esperit pacient, i s'agenolla, igual que el camell, i vol que se'l carregui bé.

Què és el més pesat, herois? Així pregunta l'esperit pacient, perquè jo carregui amb això i la meva fortalesa se n'alegri.

Per ventura no és: humiliar-se per a fer mal a la pròpia supèrbia? Fer brillar la pròpia ximpleria per a burlar-se de la pròpia saviesa?

O per ventura és: apartar-nos de la nostra causa quan ella celebra la seva victòria? Pujar a altes muntanyes per a temptar el temptador?

O per ventura és: alimentar-se de les glans i de l'herba del coneixement i sofrir gana en l'ànima per amor a la veritat?

O per ventura és: estar malalt i enviar a passeig als consoladors, i fer amistat amb sords, que mai senten el que tu vols?

O per ventura és: submergir-se en aigua bruta quan ella és l'aigua de la veritat, i no apartar de si les fredes granotes i els calents gripaus?

O per ventura és: estimar els qui ens menyspreen i allargar la mà al fantasma quan vol causar-nos por?

Amb totes aquestes coses, les més pesades de totes, carrega l'esperit pacient: semblant al camell que corre al desert amb la seva càrrega, així corre ell al seu desert.

Però en el més solitari del desert té lloc la segona transformació: en lleó es transforma aquí l'esperit, vol conquistar la seva llibertat com es conquista una presa, i ser senyor en el seu propi desert.

Aquí busca al seu últim senyor: vol convertir-se en enemic d'ell i del seu últim déu, amb el gran drac vol barallar per a aconseguir la victòria.

Qui és el gran drac, al que l'esperit no vol seguir anomenant senyor ni déu? «Tu deus» es diu el gran drac. Però l'esperit del lleó diu «jo vull».

«Tu deus» li tanca el pas, brilla com l'or, és un animal amb escates, i en cadascuna de les seves escates brilla àuriament el «tu deus!».

Valors mil·lenaris brillen en aquestes escates, i el més poderós de tots els dracs parla així: «tots els valors de les coses -brillen en mi».

«Tots els valors han estat ja creats, i jo sóc -tots els valors creats. En veritat, no ha de seguir havent-hi cap 'Jo vull!'». Així parla el drac.

Germans meus, per a què es precisa que hi hagi el lleó en l'esperit? Per què no és suficient la bèstia de càrrega, que renuncia a tot i és respectuosa?

Crear valors nous -tampoc el lleó és encara capaç de fer-ho: però crear-se llibertat per a un nou crear- això si és capaç de fer-ho el poder del lleó.

Crear-se llibertat i un no sant fins i tot enfront del deure: per a això, germans meus, cal el lleó.

Prendre's el dret de nous valors -aquest és el prendre més horrible per a un esperit pacient i respectuós. En veritat, això és per a ell robar, i cosa pròpia d'un animal de rapinya.

En un altre temps l'esperit va estimar el «tu deus» com la seva cosa més santa: ara ha de trobar il·lusió i capritx fins i tot en el més sant, de manera que robi el quedar lliure del seu amor: per a aquest robatori es precisa el lleó.

Però digueu-me, germans meus, què és capaç de fer el nen que ni tan sols el lleó ha pogut fer? Per què el lleó rapinyaire ha de convertir-se encara en nen?

Innocència és el nen, i oblit, un nou començament, un joc, una roda que es mou per si mateixa, un primer moviment, un sant dir sí.

Sí, germans meus, per al joc del crear es precisa un sant dir si: l'esperit vol ara la seva voluntat, el retirat del món conquista ara el seu món.

Tres transformacions de l'esperit us he esmentat: com l'esperit es va convertir en camell, i el camell en lleó, i el lleó, per fi, en nen.

Així parlà Zaratustra. I llavors residia a la ciutat que és anomenada: La Vaca Multicolor.
{{Ref|Ref=''Así habló Zaratustra'', Alianza, Madrid 1981, 9ª ed., p. 49-51.|Títol=Así habló Zaratustra|Cita=true}}
{{InfoWiki}}