Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Nietzsche: Zaratustra i l'etern retorn»

De Wikisofia

m (bot: - aquesta doctrina, -com no + aquesta doctrina –com no)
m (bot: - entrellaçat, retorna, -ell em + entrellaçat, retorna –ell em)
Línia 34: Línia 34:
 
[...]
 
[...]
  
Però el nus de les causes, en el qual jo estic entrellaçat, retorna, -ell em crearà de nou! Jo mateix formo part de les causes de l'etern retorn.
+
Però el nus de les causes, en el qual jo estic entrellaçat, retorna –ell em crearà de nou! Jo mateix formo part de les causes de l'etern retorn.
  
 
Vindré una altra vegada, amb aquest sol, amb aquesta terra, amb aquest àguila, amb aquesta serp -''no'' a una vida nova o a una vida millor o a una vida semblant:
 
Vindré una altra vegada, amb aquest sol, amb aquesta terra, amb aquest àguila, amb aquesta serp -''no'' a una vida nova o a una vida millor o a una vida semblant:

Revisió del 17:04, 1 nov 2017

Zaratustra i l'etern retorn

Oh Zaratustra, van dir a això els animals, totes les coses mateixes ballen per als qui pensen com nosaltres: vénen i s'allarguen la mà, i riuen, i fugen, i tornen.

Tot va, tot torna; eternament roda la roda de l'ésser. Tot mor, tot torna a florir, eternament corre l'any de l'ésser.

Tot es trenca, tot es recompon; eternament la mateixa casa del ser es reconstrueix a si mateixa. Tot s'acomiada, tot torna a saludar-se; eternament roman fidel a sí l'anell de l'ésser.

En cada instant comença l'ésser; entorn de tot "aquí" gira l'esfera "allà". El centre està a tot arreu. Corb és la sendera de l'eternitat.

Oh truans i organillos de manubrio!, va respondre Zaratustra i de nou va somriure, que bé sabeu el que va haver de complir-se durant set dies.

I com aquell monstre es va lliscar en la meva gola i em va escanyar! Però jo li vaig mossegar el cap i la vaig escopir lluny de mi.

[...]

Doncs els teus animals saben bé, oh Zaratustra, qui ets tu i qui has d'arribar a ser: tu ets el mestre de l'etern retorn, -aquest és la teva destinació!

El que hagis de ser el primer a ensenyar aquesta doctrina –com no anava a ser aquesta gran destinació també el teu màxim perill i la teva màxima malaltia!

Mira, nosaltres sabem el que tu ensenyes: que totes les coses retornen eternament, i nosaltres mateixos amb elles, i que nosaltres hem existit ja infinites vegades, i totes les coses amb nosaltres.

Tu ensenyes que hi ha un gran any de l'esdevenir, un monstre de gran any: una vegada i una altra aquest ha de girar, igual que un rellotge de sorra, per a tornar a transcórrer i buidar-se:-

de manera que tots aquests anys són idèntics a si mateixos, en el més gran i també en el més petit.

[...]

Però el nus de les causes, en el qual jo estic entrellaçat, retorna –ell em crearà de nou! Jo mateix formo part de les causes de l'etern retorn.

Vindré una altra vegada, amb aquest sol, amb aquesta terra, amb aquest àguila, amb aquesta serp -no a una vida nova o a una vida millor o a una vida semblant:

-vindré eternament de nou a aquesta mateixa i idèntica vida, en el més gran i també en el més petit, per a ensenyar de nou l'etern retorn de totes les coses. [...]

Así habló Zaratustra, Alianza, Madrid 1981, 9ª. ed., p.299-303.

__________________________________________________________________

10

Vosaltres homes superiors, què us sembla? Sóc jo un endeví? Un somiador? Un borratxo? Un intèrpret de somnis? Una campana de mitjanit?

Una gota de rosada? Un vapor i perfum de l'eternitat? No ho sentiu? No ho feu olor? En aquest instant s'ha tornat perfecte el meu món, la mitjanit és també migdia,- el dolor és també plaer, la maledicció és també benedicció, la nit és també sol, -anats o aprendreu: un savi és també un neci.

Heu dit sí alguna vegada a un sol plaer? Oh amics meus, llavors vau dir sí també a tot dolor. Totes les coses estan encadenades, travades, enamorades,- -heu volgut en alguna ocasió dues vegades una sola vegada, heu dit en alguna ocasió « tu m'agrades, felicitat! Els seus! Instant! »? Llavors vau voler que tot torni!

-tot de nou, tot etern, tot encadenat, travat, enamorat, oh, llavors vau estimar el món,-

-vosaltres eterns, estimeu-ho eternament i per sempre: i també al dolor digueu-li: passa, però torna! Doncs tot plaer vol -eternitat!

11

Tot plaer vol l'eternitat de totes les coses, vol mel, vol femta, vol mitjanit embriaga, vol sepulcres, vol consol de llàgrimes sobre els sepulcres, vol daurada llum del capvespre-

què no vol el plaer!, és més assedegat, més cordial, més famolenc, més terrible, més misteriós que tot sofriment, es vol a si mateix, mossega l'esquer de si mateix, la voluntat d'anell lluita en ell,-

-vol amor, vol odi, és summament ric, regala, dissipa, mendiga que un solament ho prengui, dóna gràcies al que ho pren, volgués fins i tot ser odiat,-

-és tan ric el plaer, que té set de dolor, d'infern, d'odi, d'oprobi, del lesionat, de món, - doncs aquest món, oh, vosaltres ho coneixeu bé!

Vosaltres homes superiors, de vosaltres sent anhel el plaer, l'indòmit, benaventurat, -del vostre dolor, oh fracassats! Del fracassat sent anhel tot plaer etern.

Doncs tot plaer es vol a si mateix, per això vol també sofriment! Oh felicitat, oh dolor! Oh, trenca't, cor! Vosaltres homes superiors, apreneu-ho, el plaer vol eternitat,

-el plaer vol eternitat de totes les coses, vol profunda, profunda eternitat!

__________________________________________________

Así habló Zaratustra, IV, la canción del noctámbulo, Alianza, Madrid 1981, 9ª. ed. p.428-429

Original en castellà

Zaratustra y el eterno retorno

Oh Zaratustra, dijeron a esto los animales, todas las cosas mismas bailan para quienes piensan como nosotros: vienen y se tienden la mano, y ríen, y huyen, y vuelven.

Todo va, todo vuelve; eternamente rueda la rueda del ser. Todo muere, todo vuelve a florecer, eternamente corre el año del ser.

Todo se rompe, todo se recompone; eternamente la misma casa del ser se reconstruye a sí misma. Todo se despide, todo vuelve a saludarse; eternamente permanece fiel a sí el anillo del ser.

En cada instante comienza el ser; en torno a todo "aquí" gira la esfera "allá". El centro está en todas partes. Curvo es el sendero de la eternidad.

¡Oh truhanes y organillos de manubrio!, respondió Zaratustra y de nuevo sonrió, qué bien sabéis lo que tuvo que cumplirse durante siete días.

¡Y cómo aquél monstruo se deslizó en mi garganta y me estranguló! Pero yo le mordí la cabeza y la escupí lejos de mí.

[...]

Pues tus animales saben bien, oh Zaratustra, quién eres tú y quién tienes que llegar a ser: tú eres el maestro del eterno retorno, -¡ese es tu destino!

El que tengas que ser el primero en enseñar esta doctrina, -¡cómo no iba a ser ese gran destino también tu máximo peligro y tu máxima enfermedad!

Mira, nosotros sabemos lo que tú enseñas: que todas las cosas retornan eternamente, y nosotros mismos con ellas, y que nosotros hemos existido ya infinitas veces, y todas las cosas con nosotros.

Tú enseñas que hay un gran año del devenir, un monstruo de gran año: una y otra vez tiene éste que darse la vuelta, lo mismo que un reloj de arena, para volver a transcurrir y vaciarse:-

de modo que todos estos años son idénticos a sí mismos, en lo más grande y también en lo más pequeño.

[...]

Pero el nudo de las causas, en el cual yo estoy entrelazado, retorna, -¡él me creará de nuevo! Yo mismo formo parte de las causas del eterno retorno.

Vendré otra vez, con este sol, con esta tierra, con este águila, con esta serpiente -no a una vida nueva o a una vida mejor o a una vida semejante:

-vendré eternamente de nuevo a esta misma e idéntica vida, en lo más grande y también en lo más pequeño, para enseñar de nuevo el eterno retorno de todas las cosas. [...]


__________________________________________________________________

10

Vosotros hombres superiores, ¿qué os parece? ¿Soy yo un adivino? ¿Un soñador? ¿Un borracho? ¿Un intérprete de sueños? ¿Una campana de medianoche?

¿Una gota de rocío? ¿Un vapor y perfume de la eternidad? ¿No lo oís? ¿No lo oléis? En este instante se ha vuelto perfecto mi mundo, la medianoche es también mediodía,- el dolor es también placer la maldición es también bendición, la noche es también sol, -idos o aprenderéis: un sabio es también un necio.

¿Habéis dicho sí alguna vez a un solo placer? Oh amigos míos, entonces dijisteis sí también a todo dolor. Todas las cosas están encadenadas, trabadas, enamoradas,- -¿habéis querido en alguna ocasión dos veces una sola vez, habéis dicho en alguna ocasión « ¡tú me agradas, felicidad! ¡Sus! ¡Instante! »? ¡Entonces quisisteis que todo vuelva!

-todo de nuevo, todo eterno, todo encadenado, trabado, enamorado, oh, entonces amasteis el mundo,-

-vosotros eternos, amadlo eternamente y para siempre: y también al dolor decidle: ¡pasa, pero vuelve! Pues todo placer quiere -¡eternidad!

11

Todo placer quiere la eternidad de todas las cosas, quiere miel, quiere heces, quiere medianoche ebria, quiere sepulcros, quiere consuelo de lágrimas sobre los sepulcros, quiere dorada luz de atardecer-

¡qué no quiere el placer!, es más sediento, más cordial, más hambriento, más terrible, más misterioso que todo sufrimiento, se quiere a sí mismo, muerde el cebo de sí mismo, la voluntad de anillo lucha en él,-

-quiere amor, quiere odio, es sumamente rico, regala, disipa, mendiga que uno solo lo tome, da gracias al que lo toma, quisiera incluso ser odiado,-

-es tan rico el placer, que tiene sed de dolor, de infierno, de odio, de oprobio, de lo lisiado, de mundo, - pues este mundo, ¡oh, vosotros lo conocéis bien!

Vosotros hombres superiores, de vosotros siente anhelo el placer, el indómito, bienaventurado, -¡de vuestro dolor, oh fracasados! De lo fracasado siente anhelo todo placer eterno.

Pues todo placer se quiere a sí mismo, ¡por eso quiere también sufrimiento! ¡Oh felicidad, oh dolor! ¡Oh, rómpete, corazón! Vosotros hombres superiores, aprendedlo, el placer quiere eternidad,

-el placer quiere eternidad de todas las cosas, ¡quiere profunda, profunda eternidad!

__________________________________________________