Accions

Recurs

Newton: anàlisi i síntesi

De Wikisofia

La revisió el 11:18, 30 gen 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - generals. Tal és el mètode que es nomena anàlisi. + generals. Aquest és el mètode que s'anomena anàlisi.)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

En la física tant com en els principis matemàtics, cal emprar, en la investigació de les coses difícils, el mètode analític abans de recórrer al mètode sintètic. Aquest primer mètode consisteix a fer experiments i observacions, i a treure d'ells, per inducció, les conclusions generals, i en no admetre cap objecció contra aquestes conclusions que no sigui presa d'alguna experiència o d'altres veritats certes. Doncs quant a les hipòtesis, no cal tenir amb elles cap mirament en la filosofia experimental. I encara que els raonaments fundats per inducció sobre els experiments i les observacions no estableixen demostrativament conclusions generals, és, però, la millor manera de raonar que pot admetre la naturalesa de les coses; i ha de ser reconeguda tant més ben fundada com més general és la inducció. I si no hi ha cap objecció per part dels fenòmens, es pot treure una conclusió general. Però si en la seqüència es presenta alguna excepció per part dels fenòmens, és necessari llavors que la conclusió sigui limitada per tals o tals excepcions que es presentin. A favor d'aquesta espècie d'anàlisi es pot passar dels compostos als simples, i dels moviments a les forces que els produeixen i en general dels efectes a les causes i de causes particulars a altres més generals, fins que s'arribi a les més generals. Aquest és el mètode que s'anomena anàlisi. Quant a la síntesi, consisteix a prendre per principis les causes conegudes i experimentades, a explicar pel seu mitjà els fenòmens que d'elles provenen, i a provar aquestes explicacions.

Óptica, l. III, cuestión XXXI(citado por R. Blanché, El método experimental y la filosofía de la física, FCE, México 1980, p. 165-167).

Original en castellà

En la física tanto como en los principios matemáticos, hay que emplear, en la investigación de las cosas difíciles, el método analítico antes de recurrir al método sintético. Ese primer método consiste en hacer experimentos y observaciones, y en sacar de ellos, por inducción, las conclusiones generales, y en no admitir ninguna objeción contra estas conclusiones que no sea tomada de alguna experiencia o de otras verdades ciertas. Pues en cuanto a las hipótesis, no hay que tener con ellas ningún miramiento en la filosofía experimental. Y aunque los razonamientos fundados por inducción sobre los experimentos y las observaciones no establecen demostrativamente conclusiones generales, es empero la mejor manera de razonar que puede admitir la naturaleza de las cosas; y debe ser reconocida tanto mejor fundada cuanto la inducción es más general. Y si no hay ninguna objeción por parte de los fenómenos, se puede sacar una conclusión general. Pero si en la secuencia se presenta alguna excepción por parte de los fenómenos, es necesario entonces que la conclusión sea limitada por tales o cuales excepciones que se presenten. A favor de esta especie de análisis se puede pasar de los compuestos a los simples, y de los movimientos a las fuerzas que los producen y en general de los efectos a las causas y de causas particulares a otras más generales, hasta que se llegue a las más generales. Tal es el método que se nombra análisis. En cuanto a la síntesis, consiste en tomar por principios las causas conocidas y experimentadas, en explicar por su medio los fenómenos que de ellas provienen, y en probar estas explicaciones.