Accions

Recurs

Monod: la teleonomia dels éssers vius

De Wikisofia

La revisió el 18:46, 5 gen 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - els organisme superiors, + els organismes superiors,)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

La noció de teleonomia implica la idea d'una activitat orientada, coherent i constructiva. Per aquests criteris, les proteïnes han de ser considerades com els agents moleculars essencials de les performances teleonómicas dels éssers vius.

1. Els éssers vius són màquines químiques. El creixement i la multiplicació de tots els organismes exigeixen que siguin complertes milers de reaccions químiques gràcies a les quals són elaborats els constituents essencials de les cèl·lules. És el que es diu el «metabolisme». Aquest metabolisme està organitzat en un gran nombre de «vies», divergents, convergents o cícliques. L'orientació precisa i el rendiment elevat d'aquesta enorme i microscòpica activitat química estan assegurats per una certa classe de proteïnes, els enzims, que representen el paper de catalitzadors específics.

2. Com una màquina, tot organisme, inclòs el més «simple», constitueix una unitat funcional coherent i integrada. Evidentment, la coherència funcional d'una màquina química tan complexa, i a més autònoma, exigeix la intervenció d'un sistema cibernètic que governi i controli l'activitat química en nombrosos punts. Estem lluny encara, sobretot en els organismes superiors, d'haver dilucidat l'estructura íntegra d'aquests sistemes. Avui es coneixen, no obstant això, molts elements, i en tots aquests casos s'ha comprovat que els agents essencials són proteïnes anomenades «reguladores», que exerceixen, en suma, el paper de detectors de senyals químics.

3. L'organisme és una màquina que es construeix a si mateixa. La seva estructura macroscòpica no li és imposada per la intervenció de forces exteriors. Es constitueix de forma autònoma, gràcies a interaccions constructives internes. Encara que els nostres coneixements concernents a la mecànica del desenvolupament són totalment insuficients. No obstant això, es pot, des d'ara, afirmar que les interaccions constructives són microscòpiques. Moleculars, i que les molècules en litigi són essencialment, sinó únicament, proteïnes.

El azar y la necesidad, Barral, Barcelona 1973, p. 57-58.