Accions

Recurs

Max Scheler: la missió de l'antropologia

De Wikisofia

La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.

La missió d'una antropologia filosòfica és mostrar exactament com l'estructura fonamental de l'ésser humà... explica tots els monopolis, totes les funcions i obres específiques de l'home: el llenguatge, la consciència moral, les eines, les armes, les idees de justícia i d'injustícia, l'Estat, l'administració, les funcions representatives de les arts, el mite, la religió i la ciència, la historicitat i la sociabilitat. [...]

Quan l'home s'ha col·locat fora de la naturalesa i ha fet d'ella el seu objecte –i això pertany a l'essència mateixa de l'home i és l'acte mateix de la seva humanització– es voli entorn seu estremint-se, per dir-ho així, i pregunta: On estic jo mateix? Quin és el meu lloc? [...] En aquesta volta entorn seu, l'home enfonsa la seva vista en el no-res, per dir-ho així. Descobreix en aquesta mirada la possibilitat del «no-res absolut»; i això l' impulsa a seguir preguntant: «Per què hi ha un món?» Per què i com existeixo «jo»?

El puesto del hombre en el Cosmos, Losada, S.A., Buenos Aires 1971, 9ª ed., p.108-109.

Original en castellà

La misión de una antropología filosófica es mostrar exactamente cómo la estructura fundamental del ser humano... explica todos los monopolios, todas la funciones y obras específicas del hombre: el lenguaje, la conciencia moral, las herramientas, las armas, las ideas de justicia y de injusticia, el Estado, la administración, las funciones representativas de las artes, el mito, la religión y la ciencia, la historicidad y la sociabilidad. [...]

Cuando el hombre se ha colocado fuera de la naturaleza y ha hecho de ella su objeto –y ello pertenece a la esencia misma del hombre y es el acto mismo de su humanización– se vuele en torno suyo estremeciéndose, por decirlo así, y pregunta: ¿Dónde estoy yo mismo? ¿Cuál es mi puesto? [...] En esta vuelta en torno suyo, el hombre hunde su vista en la nada, por decirlo así. Descubre en esta mirada la posibilidad de la «nada absoluta»; y esto le impulsa a seguir preguntando: «¿Por qué hay un mundo?» ¿Por qué y cómo existo «yo»?