Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Max Scheler: la missió de l'antropologia»

De Wikisofia

(adding es)
(modificant original)
Línia 1: Línia 1:
{{TextOriginal|es}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Max Scheler: la missió de l'antropologia|Idioma=Español}}
''La misión de una antropología filosófica'' es mostrar exactamente cómo la estructura fundamental del ser humano... explica ''todos'' los monopolios, todas la funciones y obras específicas del hombre: el lenguaje, la conciencia moral, las herramientas, las armas, las ideas de justicia y de injusticia, el Estado, la administración, las funciones representativas de las artes, el mito, la religión y la ciencia, la historicidad y la sociabilidad. [...]
 
 
 
Cuando el hombre se ha colocado ''fuera ''de la naturaleza y ha hecho de ella su objeto -y ello pertenece a la esencia misma del hombre y es el acto mismo de su humanización- se vuele en torno suyo ''estremeciéndose, ''por decirlo así, y pregunta: ¿Dónde estoy ''yo mismo''? ¿Cuál es ''mi puesto''? [...] En esta vuelta en torno suyo, el hombre hunde su vista en la ''nada'', por decirlo así. Descubre en esta mirada la ''posibilidad'' de la «nada absoluta»; y esto le ''impulsa'' a seguir preguntando: «¿''Por qué hay un mundo''?» ¿Por qué y cómo existo «yo»?
 
{{TextOriginalSeparador|dev}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Max Scheler: la missió de l'antropologia|Idioma=Español}}
 
 
''La missió d'una antropologia filosòfica'' és mostrar exactament com l'estructura fonamental de l'ésser humà... explica ''tots'' els monopolis, totes la funcions i obres específiques de l'home: el llenguatge, la consciència moral, les eines, les armes, les idees de justícia i d'injustícia, l'Estat, l'administració, les funcions representatives de les arts, el mite, la religió i la ciència, la historicitat i la sociabilitat. [...]
 
''La missió d'una antropologia filosòfica'' és mostrar exactament com l'estructura fonamental de l'ésser humà... explica ''tots'' els monopolis, totes la funcions i obres específiques de l'home: el llenguatge, la consciència moral, les eines, les armes, les idees de justícia i d'injustícia, l'Estat, l'administració, les funcions representatives de les arts, el mite, la religió i la ciència, la historicitat i la sociabilitat. [...]
  

Revisió del 23:53, 24 maig 2017

La missió d'una antropologia filosòfica és mostrar exactament com l'estructura fonamental de l'ésser humà... explica tots els monopolis, totes la funcions i obres específiques de l'home: el llenguatge, la consciència moral, les eines, les armes, les idees de justícia i d'injustícia, l'Estat, l'administració, les funcions representatives de les arts, el mite, la religió i la ciència, la historicitat i la sociabilitat. [...]

Quan l'home s'ha col·locat fora de la naturalesa i ha fet d'ella el seu objecte -i això pertany a l'essència mateixa de l'home i és l'acte mateix de la seva humanització- es voli entorn seu estremint-se, per dir-ho així, i pregunta: On estic jo mateix? Quin és el meu lloc? [...] En aquesta volta entorn seu, l'home enfonsa la seva vista en la res, per dir-ho així. Descobreix en aquesta mirada la possibilitat de la «res absoluta»; i això li impulsa a seguir preguntant: «Per què hi ha un món?» Per què i com existeixo «jo»?

El puesto del hombre en el Cosmos, Losada, S.A., Buenos Aires 1971, 9ª ed., p.108-109.

Original en castellà

La misión de una antropología filosófica es mostrar exactamente cómo la estructura fundamental del ser humano... explica todos los monopolios, todas la funciones y obras específicas del hombre: el lenguaje, la conciencia moral, las herramientas, las armas, las ideas de justicia y de injusticia, el Estado, la administración, las funciones representativas de las artes, el mito, la religión y la ciencia, la historicidad y la sociabilidad. [...]

Cuando el hombre se ha colocado fuera de la naturaleza y ha hecho de ella su objeto –y ello pertenece a la esencia misma del hombre y es el acto mismo de su humanización– se vuele en torno suyo estremeciéndose, por decirlo así, y pregunta: ¿Dónde estoy yo mismo? ¿Cuál es mi puesto? [...] En esta vuelta en torno suyo, el hombre hunde su vista en la nada, por decirlo así. Descubre en esta mirada la posibilidad de la «nada absoluta»; y esto le impulsa a seguir preguntando: «¿Por qué hay un mundo?» ¿Por qué y cómo existo «yo»?